Un procés de matrícula indigne July 28, 2010
Posted by Valkyria in : Personals, Vida quotidiana , trackbackAvui era el dia en què un servidor havia de matricular-se a la universitat, en concret a la UAB. Per motius laborals (treballo de matí, i l’hora de matrícula era a les 11), no podia anar-hi jo, així que vaig autoritzar al meu pare a que ho fes per mi, deixant-li ben clar què, quan, com i a on havia d’anar/fer/dir/preguntar/demanar segons el document de matriculació. Doncs sembla que després de tot encara li han quedat dubtes per culpa de la desinformació de la UAB. Entre una cosa i altra ens hem hagut de trucar 5 vegades.
I és que des del minut 1 ha estat tot esperpèntic. Des d’horaris que apareixen i desapareixen del portal web a conveniència (afortunadament vaig preguntar l’hora de matrícula abans de què aparegués als horaris – a les 4 de la tarda d’AHIR no estaven els horaris d’un tràmit que havia de fer AVUI a les 11 del matí, i que no es va dignar a aparèixer fins a quarts de vuit de la tarda- i vaig aconseguir un calendari de primer abans de què desaparegués ,algú sabrà perquè) passant per formularis de sol·licitud que apareixen del no res com xampinyons o documents que es citen en un lloc i que sincerament vaig acabar trobant de xiripa (justament el document d’autorització). Però la ràbia, el surrealisme, i la incredulitat estan fent que m’avanci.
Tenia hora de matrícula a les 11 del matí. A dos quarts d’una em truca el meu pare per dir-me que estava emplenant la matrícula. Em van dir que s’ho prengués amb calma. Collons, una hora i mija és tenir calma, eh? I molta barra. Li dic que les assignatures ja estan marcades al paper. Em diu que ja l’ha donat, però que en comptes de tenir secretaris que omplen les matrícules, la matrícula és rollo Juan Palomo: “Yo me lo guiso, yo me lo como”, i que no es recorda de les assignatures, com és lògic perquè les havia triades jo. No puc evitar pensar perquè collons volien que els hi omplís aquell paper si després s’ha de tornar a fer amb ordinador. Li dic les assignatures. Fi de la trucada.
10 minuts més tard, a tres quarts menys cinc d’una, em torna a trucar dient que si volia convalidar alguna ho hauria d’haver fet avui (quan a la web hi ha un embolic sever amb les dates de convalidació) i que m’he de matricular de totes les assignatures. A aquest pas sí perquè em fotran al carrer al final de tantes trucades. Li he dit que no, que tenia el contracte laboral pel qual em podia matricular, segons el reglament que em vaig prendre la molèstia de llegir, d’un mínim de 30 crèdits en comtes del mínim estàndard de 60 Crèdits. A més es dona la circumstància de què disposava dels diners justos per pagar en el cas de tenir que matricular-me a totes. Li he insistit que sobretot indiqués que tenia un contracte laboral, i que era estudiant a temps parcial, i que si no queda un altre remei que em matriculi a totes. Em diu que ho preguntarà. Fi de la trucada. Estat de nervis alterat.
Una nova trucada a un quart de dues, quan ja creia que el merder s’havia acabat. Que no té saldo, que el truqui. Sento por i indignació. Fi de la Trucada.
El truco: Em diu que li han dit que accepten pop com a animal de companyia, i que em podré matricular de les que vulgui, tal i com j0 li havia dit de bona entrada, però que van fer una sessió informativa i que no hi vaig anar i que a més a més havia d’omplir la sol·licitud de via lenta o no-sé-quin-bou-mort. Quina punyetera broma és aquesta? Jo no em vaig saber admès fins el dia 23, i la sessió informativa era el 21 a les 10 de mati. Vaja, que no sabia que hi havia d’anar, i si ho hagués sabut, tampoc hi hauria pogut anar. Algú els hi ha dit ja en aquesta gent que no m’agafo el torn de tarda per plaer? A més, la sol·licitud aquesta no diu enlloc que l’hagi de portar en el document de matrícula assistida. Ja no sé si són idiotes o mengen merda. Però ep! Merda universitària, que mola més. Li dic al meu pare que si ja està, i em diu que “en principi” sí. Que va a tramitar-me el carnet d’estudiant. Li he recordat on havia d’anar, i li he suggerit que preguntés on era. Fi de la trucada. Lluny de tranquilitzar-me, penso que després de tanta idiotesa i imbecilitat no és possible. Que això a l’ “elit” que era com jo veia a la universitat des de la perspectiva d’un Tècnic Superior (si universitaris, un mindundi sense la carpeta dels collons) no era possible. Bé, Einstein deia que hi ha dues coses infinites: l’univers i la idiotesa humana, i “que de la primera no n’estava segur”. Quanta veritat. I el més trist és que estava avisat per un amic. Increïble.
El truco a dos quarts de tres de la tarda, amb prou feines farà una hora i mitja de quan escric això. Acabava d’agafar el tren. Hem dinat fa amb prou feines mitja hora. Us recordo que tenia hora a les 11. Amb 30 minuts podria haver estat tot en qualsevol lloc més o menys organitzat (així era en la meva “patètica” FP). A la UAB han trigat quatre hores i quart. La universitat. Veure per creure. I pensava que ja ho havia vist tot. Vine a la universitat que veuràs món em deien… Doncs sí…
Total que tan bon punt arriba el meu pare m’explica que per no tenir no tenien ni una trista megafonia, o un trist megàfon, o què sé jo, un “canuto” amb forma de O. Que ho feien tot “a grito pelao”. Examino els documents i em trobo la sol·licitud de via curta que ha tramitat el meu pare. Si me la deneguen es poden fotre la carpeta, la bossa i l’agenda que m’han costat 703 Euros pel cul. Una agenda que no he demanat. Una carpeta que no he demanat. I una bossa -horrible- que no he demanat. I un pendrive de color verd pistatxo horrrible que em consta que peta més que una escopeta de fira, però bé. Per cert, sabeu que als familiars del personal de la universitat la matricula els hi surt per la patilla? El dibuix de la carpeta molt revelador: Gespa. També Pinso és el que menja aquesta gent.
Total que miro la seva pàgina web, i tot el que ha passat i penso quina és l’ànima càndida que els hi déu haver fet i a quin preu, tenint en compte que tenen tota una facultat d’informàtica darrere. Però la pàgina no la organitzaria ell, la organitzaria la gent de màrketing o organització d’empreses. I nanos, potser per vendre és collonut, no ho sé, però per trobar coses és absolutament vomitiva.
Total, que tinc el resguard de la matrícula, o algo, ja no sé que pensar. I com deia Einstein, m’he adonat que la idiotesa humana no coneix límits. Ni a la universitat. Ni a la vida. Ni enlloc. Sóc un il·lús.
Comments»
Ànims Oriol!
Espero que gaudeixis de l’experiència universitària perquè l’autònoma és un lloc molt guai per estudiar. Jo m’ho vaig passar molt bé els anys que hi vaig ser.