‘Qué bello es vivir’ de Frank Capra (1946) July 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , trackback
Avui toca un altre clàssic. Dels de tota la vida. Dels que els avis van anar a mirar al cinema del poble algun diumenge d’estiu allà pels anys quaranta. Dels que et fan acabar amb un somriure als llavis.
L’escriu i dirigeix Frank Capra, un dels directors més fructífers de la època, que a mi em va meravellar amb ‘Arsénico por compasión’ una comèdia amb Cary Grant de protagonista en què dues entranyables àvies es dedicaven a enverinar pobres desgraciats que s’acostaven per la casa on vivien; els resultats són òptims i l’espectador gaudeix d’una pel•lícula que amb un estil de narració una mica a l’antiga et fa sentir com a casa, en família.
La pel•lícula comença amb la imatge de les estrelles. Una llum que simbolitza Josep (sí, sí, el pare de Jesucrist), que encomana a un àngel de segona classe i amb la intel·ligència d’un conill (paraula de Déu) que ajudi en George Bailey (James Stewart) un bon home en problemes. Primer però, cal que es posi en context, així que agafant elements de les pelis biogràfiques, “els de dalt” ens mostren la vida que ha dut Bailey.
Sacrificat des de la primera infància en ajudar els altres i en especial els seus éssers estimats, Bailey no ha pensat mai en si mateix, no ha complert cap dels seus somnis. Té problemes, però sempre se’n surt amb valentia i bon humor; fins que arriba el dia en què està completament enfonsat. L’autocompassió se’l menja de viu en viu i està tan desesperat com un home pot arribar a estar-ho mai.
És llavors que apareix l’àngel, que el portarà a veure com seria el món si ell no hagués nascut, i no explico més que sinó poca cosa quedaria de la pel•lícula.
Només em queda doncs recomanar-la per tots vosaltres. El film us traslladarà a una altra època cinematogràfica, de sentiments més purs i menys retorçats que la que ens toca viure a nosaltres. Un homenatge a la gent que es dóna els altres sense esperar res a canvi. Naïf, però meravellosa
Comments»
L’he pescat del calaix de casa i la miraré aviat, a veure què tal.