L’Oscar dels 100 milions d’Euros: crítica al Cinema 3D, a Avatar i altres reflexions March 9, 2010
Posted by Valkyria in : Cinema, Cultura , trackback
Ahir es va consumar el que jo ja presumia des de feia temps: que Avatar fou un grandíssim bluf de 300 milions d’Euros engrandit pel hype de més de 10 anys de producció. Qualsevol em podria titllar de boig, que guanyar 3 Oscars no ho fa qui vol sinó qui pot i que és molt fàcil parlar quan la gala ja s’ha celebrat. La súper producció de Cameron, de la que ja hi ha rumors d’una segona part, estava nominada a 9 estatuetes, de la mateixa manera que The Hurt Locker (En tierra hostil), amb un pressupost molt més modest. Entre les candidatures de Avatar estaven la de Millor Director i Millor Pel·lícula. Doncs bé, la pel·lícula finalment s’en va endur 3 de categories menors i totes tècniques, mentre que el millor director i millor pel·lícula s’els va endur el seu gran rival. Un colós amb peus de fang i la gran derrotada de la nit. Perquè fent comptes, cada oscar els hi ha ha sortit per 100 milions d’euros.
Ha estat una gala previsible, sense gaires sorpreses, on s’ha repetit el patró dels Globus d’Or. A part dels favorits, han destacat Precious i Up amb dues estatuetes cadascun. Inglorius Bastards només s’en va endur el Millor Actor de repartiment, un rol secundari, previsible. I per afinitat, m’agradaria destacar l’Oscar per Millor Maquillatge que va endur-se Star Trek. De totes maneres, ha estat una gala molt reveladora pel que fa a un any relativament pobre en quant a pel·lícules. Els tres Oscars d’Avatar són merescuts, perquè a nivell tècnic no tenia rival. Però no es pot evitar pensar que potser també és una compensació al pressupost com a mostra de poderio (allò que els hi agrada tant als USA) i no tant a la qualitat de la pel·lícula. De fet, la nominació a millor pel·lícula no l’acabo d’assumir. Si entre els millors films de l’any hi són uns pitufos cubayás amb més personalitat de Pocahontas que no pas pròpia, és que l’any no ha anat bé.
I és que amb Avatar, Cameron es creu que ha inventat la roda, que ningú havia fet abans una pel·lícula de personatges reals feta per ordinador (el fracàs de Final Fantasy: Spirits Within explica moltes coses), o en 3D (L’Imax fa un colló d’anys que existeix, i a sobre no només es veu millor, sinó que no dóna mal de cap com si ho fa el 3D de Avatar). Si el futur del cinema és així, li auguro una llarga agonia lenta i dolorosa fins que trobi alguna manera de reconvertir-se. He anat dues vegades a veure Avatar, una en 2D i l’altra en 3D. Si normalment trobo que el preu de les entrades al cinema són una estafa, el tema del 3D ja em sembla directament un atracament. 9’30 Euros, sense cap tipus de descompte aplicable, ni Carnet Jove, ni dia de l’espectador ni res. Quasi 10 Euros per veure una pel·lícula!! Però estem bojos?!! Ja hi ha monitors amb capacitat 3D per uns 400 Euros, així que a la llarga (40 pel·lícules) comença a sortir rentable. El problema de què la gent no vagi al cinema no és de tecnologia. Amb una bona història i un bon plantejament de pel·lícula, no fa falta ni 3D ni altres tonteríes i collonadetes. És el ràtio qualitat/preu tan baix que hi ha el que fa que la gent passi d’anar al cinema, fins a l’extrem de què la gent prefereix inclús screeners per veure una pel·lícula. Els mals del cinema se’ls fan ells mateixos amb preus abusius.
A més, està el tema de les ulleres 3D. Son molt molestes i a sobre a algunes persones els hi provoquen mal de cap. Almenys aquesta vegada sembla que va de debò, i no és aquella broma de mal gust de les típiques ulleres de cartró amb un parell de trossos de celofan vermell i blau. Els cinemes creuen que això servirà per tornar a tenir un tret diferencial amb el Home Cinema, però és pa per avui i gana per demà. Està clar que la indústria del cinema apostarà de ben segur pel 3D i que els televisors en 3D no només arribaran als mercats domèstics, sinó que ja hi són per qui ho pugui pagar. El problema ve per la gent que s’ha comprat un televisor d’alta definició i vulgui gaudir de 3D Estereoscòpic, que de no tenir un televisor de 120 Hz (Es necesiten 60 Hz per ull per aconseguir l’efecte 3D) n’haurà de comprar un altre. En menys de 10 anys ja s’han plantejat més canvis en els televisors que en els anteriors 20 després de la sortida de la televisió en color. Si després de l’aparició de la tele en color els majors canvis en el televisor en si van ser l’aparició dels altaveus estèreo, el comandament a distància, el format de pantalla panoràmic 16:9 i l’Euroconector, i si molt m’apures, un jack per cascos, en els últims 10 hem de parlar de pantalles planes, connexions per components, HDMI, VGA, S-Video, ranures per audio digital 5.1, televisors HD Ready, televisors Full HD, televisors plasma, LCD i finalment LED, i no ens oblidéssim del TDT integrat i les ranures PCI pel TDT de pagament. No dic tot, però la majoria, entre el 2000 i ara. El televisor que tenim a casa es de finals dels 90, i avui en dia sembla que sigui una antiqualla. Després què vindrà? Estic segur que el televisor LED de 3D, Full HD amb TDT integrat i ranures VGA, HDMI i 5.1 ja existia el 2000 i que venen televisors “per fascicles”. Als que tingueu televisors Full HD, dir-vos que en quan surtin els televisors amb 3D us preguntareu, amb raó, per què la vostra tele no ho pot tenir també.
És per això que mai he arribat a creure amb els Home Cinema tant com amb els Media Centers, tot i ser coses diferents. El concepte de Media Center fa bastant que existeix (de fet, molta gent utilitza la primera XBox com a Media Center de baix cost) i compta amb múltiples avantatges respecte al Home Cinema, al qual no exclou necessàriament. La principal avantatge del Media Center es la modularitat i paral·lelament el baix cost que pot arribar a tenir. Si teniu un ordinador, o consola Xbox, Xbox 360 o PS3 fàcilment podeu montar-vos un Media Center, i podeu afegir o reemplaçar els components necessaris. Es més barat un 5.1 analògic que digital, i si bé la majoria de Home Cinema requereixen uns altaveus 5.1 digitals, aquest no es el cas d’un Media Center on tot es de la nostra elecció. En el cas de Windows Vista i Windows 7 ja s’incorpora Windows Media Center, el que utilitzo actualment, però hi han moltes alternatives i molt bones. Gracies a la capturadora de televisió i el meu Media Center puc veure televisió d’alta definició (TV3 HD) sense tenir el cost d’una pantalla HD, amb una qualitat més que notable. Ja us explicaré en un futur article com podeu fer-ho. Però el cas és que si algun dia vull tenir 3D no em compraré tot un televisor per fer-ho, sinó que em compraré un bon monitor.
Així que, si el futur del cinema és com el que es planteja amb l’arribada de Avatar, no aniré més al cinema.
Comments»
Realment el fet de pensar que tinc una tele de pantalla plana, nova, que no arriba als 2 anys, i que no podrà veure el 3D em toca molt els nassos. Perquè han de treure una cosa nova cada 2 anys?! Ja em recorda l’època de canvis constants, irrenunciables gairebé, dels PCs. Sort que el tema es va estabilitzar.
Sobre els Oscars, estic content que no l’hagi rebut Avatar. Pq una pel·lícula previsible, des del meu punt de vista, no pot rebre l’Oscar a millor pel·lícula. Encara no he vist “En tierra hostil” però Up in the air hagués estat bé. Un Oscar almenys se’l mereixien, han tingut mala sort. I l’oscar d’Inglourious Basterds, si has vist la pel·lícula és ME-RES-CU-DÍS-SIM
Jo vaig arribar a creure’m que se’l podia endur, merament pel fet econòmic en una època de forta recessió. Hagués estat trist, i afortunadament no ha estat així.
Up in the air ja venia molt marcada pel fracàs en els Globus d’or. On ja es va veure que Avatar, tot i endur-se’n uns quants, als oscars només s’enduria els tècnics. Apart, no he vist Inglorius Bastards, però pel que he sentit que el de millor actor de repartiment per Christopher Waltz era un oscar que era clamorós que s’endurien. Això si, l’oscar a la millor actriu per Sandra Bullock es motiu de cese. (curiosament també s’en va endur el Ratzzie a la pitjor actriu). Per cert, sóc l’únic que s’en alegra de que Penélope Cruz no s’hagi endut l’oscar? Em sembla un actriu sobrevaloradíssima i em cau grossa, grossa, grossa…
Sobre el tema dels televisors… Val a dir que també entenc que no deixa de ser un producte de luxe. Es pot viure sense un televisor. Al menys jo podria, això si jo no podria viure sense el meu ordinador. De totes maneres, es una feina de que et compris una tele full HD, i en un vist i no vist, la teva tele valgui quatre xavos, i pel preu que has pagat tu per la teva tele, puguis adquirir una tele molt millor,
Doncs jo estic força decepcionat amb que Inglourious Basterds no s’hagi emportat com a mínim el premi a millor guió original, que per a mi se’l mereixia. Igual que el protagonista de District 9, que per mi és la millor interpretació que he vist juntament amb la de Morgan Freeman a Invictus.
Pel que fa a The Hurt Locker, es dóna la paradoxa que l’he tinguda al disc dur durant els últims vuit mesos i mai l’he vista, o sigui que ara m’ha picat la curiositat per saber si realment s’ho val o no. En els propers dies espero veure-la i fer-ne una crítica
Pel que fa al que comentes d’avatar, segueixo dient que és una gran pel·lícula. És veritat que el guió no està gaire elaborat a nivell de diàleg (els guions de Cameron mai ho estan), però la història que explica em va semblar molt interessant. Això sí, no em sembla mereixedora de un Oscar ni a la millor pelicula ni al millor director, o sigui que per aquesta part cap problema.
I per a mi és incomprensible l’absència de The Road. Un film magnífic que és deixat de banda perquè tracta temes que a l’acadèmia no li semblen prou comercials tot i una interpretació brutal de Viggo Mortensen i una banda sonora antològica de Nick Cave.
En definitiva, només estic content per l’Oscar a Waltz. Però és que el fet que una semi-inútil com Sandra Bullock hagi guanyat el premi a la millor actriu ja dóna la talla del que ha estat tot plegat.