El pla Neucat és inútil: Caos i descontrol total March 8, 2010
Posted by Lord Sergi in : Personals, Política, Política Catalana, Societat, Vida quotidiana , trackbackDiumenge al vespre sentia com, al Temps, en Dani Ramírez anunciava que de ben segur, amb un 90% de probabilitat, avui dilluns nevaria a les comarques barcelonines. Que no s’equivocarien. Coneixent la mala sort que acumulen els nostres estimats meteoròlegs al anunciar un gran esdeveniment, amb canvis de vent imprevistos que allunyen les temudes borrasques, vaig pensar que no passaria res d’extraordinari: Total, si la conselleria d’Interior no ha dit pas res, no?-vaig pensar. Una mica de neu i llestos!
Aquest matí marxava cap a Terrassa, amb els FGC, la meva nova casa estudiantil – sí, porto mig any sense RENFE, tot un somni i un plaer. I això que tot just passaven 2/4 d’11h que ja veia Les Planes cobertes de neu. Un somriure em va venir al rostre. I com un nen petit m’anava mirant tot el paisatge blanc que es dibuixava rere els vidres. Al arribar a Terrassa la neu continuava i vaig deixar que em sortissin unes quantes canes. Sempre és divertit. Però la neu no parava de caure. I quan el vent començà a bufar amb força un sisè sentit em va dir que això feia mala espina. Per més inri, mentre dinava em vaig assabentar que els Ferrocarrils havien aturat el seu funcionament fora la ciutat de Barcelona. I si els FGC havien de tancar, no em podia esperar menys de RENFE. Com així fou. La possibilitat de tornar a casa s’esvaïa, i la de quedar-me reclòs a Terrassa a una pensió no em feia gens de gràcia.
Per sort i després de no sé quantes deliberacions, la universitat va decidir gairebé a les 16h de la tarda suspendre les classes. Un acte sensat i necessari que arribava tard, tal i com estaven les coses. I com una aparició, va arribar a la universitat un amic que havia vingut amb cotxe. Marxa enrere i cap avall sisplau 
La C-58 va ser el nostre camí escollit i tot un viacrucis. Set hores i mitja de camí per fer el trajecte Terrassa – Barcelona (amb una parada d’hora i mitja inclosa). El caos i el descontrol s’havia apoderat de mitja Catalunya. I el temporal de neu, explicat pel Temps, ha resultat ser el pitjor temporal d’aquest hivern: El transport públic inhabilitat amb gent tancada als vagons; talls de corrent que afecten fins a dos-cents mil abonats; un nombre de cotxes indeterminat “tirats” literalment a l’AP7 i en carreteres secundàries; les línies mòbils col•lapsades; les carreteres d’entrada a Barcelona, durant tota la tarda, pràcticament aturades. I les de Girona, més del mateix. És llavors quan arribem a la pregunta del dia: Funciona el Neucat? Vist el panorama…NO.
Tanta cagarel•la i tant d’autobombo perquè a l’hora de la veritat res vagi a lloc i tot falli. Sí, hi han jugat alguns factors incontrolables (arbres caiguts, línies d’alta tensió fora de servei), però realment s’ha informat a la població amb antel•lació per haver arribat a l’extrem que hem viscut? Jo crec que no. En cap cas he sentit des de dissabte o diumenge alguna veu autoritzada des de la conselleria d’interior alertant dels fets a la població per prendre mesures de precaució. I tampoc en veu de cap autoritat local. No, sr. Boada. Només els homes del temps (!) i que jo sàpiga, no és la seva feina informar de què s’activarà el pla Neucat (!). I faré una crítica des del terreny: de les 150 llevaneus que en principi hi havia per tot el país, amb prou feines n’he vist dues durant el camí de tornada cap a Bcn per la C-58, que estava impracticable i atapeïda.
La nevada d’avui ha superat de llarg les previsions de cota dels nostres meteoròlegs (de 400m a 0m) i ha posat en entredit un cop més la capacitat del govern per comunicar-se amb eficàcia amb la ciutadania i per resoldre els problemes més immediats i necessaris com ara rescatar gent atrapada en combois (alguns en els FGC durant més de vuit hores). El pla Neucat contempla tot un seguit d’actuacions que avui no s’han seguit eficientment, però des del meu punt de vista el més greu és que les possibles situacions que contempla en els seus plans d’emergència s’han donat i no hi ha hagut una resposta encertada. De què serveix llavors l’avaluació prèvia del risc de nevades i les seves causes a Catalunya?
No és el primer cop que la conselleria d’Interior té problemes de comunicació i coordinació. I crec fermament que, amb l’episodi d’avui, el marge de confiança de la ciutadania s’ha esgotat. Demà s’activarà el pla Ventcat, esperem que amb més èxit perquè el pla Neucat ha resultat I-NÚ-TIL.
Comments»
Ja t’imagino rient nerviosament dintre del cotxe. Ara entenc d’on surt la frase “carretera i manta”.
Avui es un d’aquells dies en el que dono “gràcies” per estar a l’atur. Vaig poder veure els Oscar en directe (per cert, el seguiment de la SER fou lamentable) i no he tingut que sortir de casa (a part del monumental refredat que porto a sobre). Així que res, una tassa de caldo i que segueixi nevant.
En quant al pla Neucat, tinc un cert dejà vu, no per part de la generalitat, sino amb la Maleni i el colapse de Barajas dient “Si era imprevisible, como cree usted que lo íbamos a poder preveer”
Carretera i manta, ja ho pots ben dir xD Es va arribar a plantejar la possibilitat de fer nit per les afores si el trànsit seguia igual d’aturat :S
A l’aeroport del Prat se’n han sortit correctament. A diferència del de Girona, crec recordar que no han hagut d’anular cap vol.
Veig que Iniciativa ja es pot apuntar un altre tanto hehehe
Espero que no fos gaire dur el viatge Terrassa-Barcelona