La llei de vegueries: corre-cuita electoral February 7, 2010
Posted by Lord Sergi in : Política, Política Catalana , trackback
La divisió territorial del país torna a estar a l’ordre del dia a 9 mesos de les eleccions al Parlament. Impulsada des de la conselleria de Governació i Administracions Públiques, amb en Jordi Ausàs al capdavant, és una de les lleis més importants de la legislatura, juntament amb la llei de consultes populars per via referèndum de la qual ja en parlarem en un altre article. Si a tot això i sumem la nova llei del Cinema pendent també del tràmit parlamentari, ens adonem que el govern Montilla ha començat l’any amb la cinquena i els prismàtics posats.
“Només serà per tenir més funcionaris”, “per què no es preocupen de la crisi, ara?”, són dues frases que he captat sobre aquest debat que es repeteix la gent a peu de carrer. És necessària la llei de Vegueries? Calia fer-la ara? Què suposarà la seva posada en funcionament? A tot això intentaré respondre tot seguit 
L’últim que he llegit al respecte per desacreditar el projecte de la llei de Vegueries és que s’emmiralla clarament amb els corregiments que feu durant el s.XVIII Felip V i que a més a més, com fa esment un comentari, les vegueries tenien com a funció “recaptar impostos i tenir el poble ben sotmès”. Una manera d’intentar desacreditar nacional i socialment d’una banda el nom i de l’altra la divisió que se’n ha fet. Ens hem tornat estúpids?
El restabliment del nom de vegueries per a una organització supracomarcal és en primer lloc una manera de tancar una ferida que tenim com a país des de que fa 300 anys es va abolir la divisió territorial que teníem feta. És un símbol. Tan se val quina funció fes en el passat, l’important és la funció que complirà en el futur: fer de govern intermunicipal de cooperació local i organitzar els serveis de la Generalitat. Com les diputacions actuals, però canviant el nom. I d’aquesta manera l’actuació del govern podrà ser més directa i podrà particularitzar més la seva acció amb les realitats de les comarques que abraci. És per tant una llei necessària, que segons el govern de la Generalitat no suposarà un augment de funcionaris en cap cas. Amén, doncs. Tanmateix, calia fer-la ara?
Des del meu punt de vista, tot el que sigui accelerar el desplegament de l’Estatut és benvingut. Per tant, la llei de vegueries, com a puntal en la organització territorial del nostre país s’havia de fer tan aviat com es pogués. Sobretot tenint en compte les paraules dels principals partits polítics de govern i oposició que diuen voler arribar a un consens abans de les eleccions per a poder tramitar una nova llei electoral, basada en les vegueries, que ajudi a disminuir la desafecció de la gent, apropant l’acció dels nostres polítics. En aquest sentit, doncs, la llei de vegueries és el punt de partida de la futura llei electoral.
Resum de l’aplicació de la llei de vegueries
Que hi hagi discrepància amb quina ha de ser la capital d’un parell de vegueries o el nom d’aquestes em sembla anecdòtic. Però és un tema que s’hauria d’haver resolt abans de tramitar la llei al Parlament. I sobre les altres possibles vegueries, el Penedès i l’Alt Ter, considerant que les vegueries creades actualment es basen en el fet que coincideixen amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori, el que s’hauria d’estudiar, si és que no ha estat fet, és si realment es milloraria la gestió amb la creació d’aquestes noves vegueries. Per exemple, tenia els meus dubtes en la necessitat de la creació de la vegueria del Penedès, que és la que fa més soroll, però havent llegit els 3 manifestos, amb una majoria ben clara i forta al darrere d’aquest moviment, crec que estan en tot el seu dret de demanar-la i que més a més seria viable. Que el govern obviï aquesta realitat és lleig, perquè és fer amb el Penedès el que l’Estat fa amb Catalunya.
Si finalment no es pot incloure la vegueria del Penedès, realment, com diuen els seus impulsors, haurà estat una oportunitat perduda. Tot i que, tinguin o no vegueria, la seva marca ja és prou forta en sí. S’ha de tenir present, però, que crear les vegueries perquè agrupa una comunitat productiva no ha de ser motiu suficient per a la seva creació, una vegueria per simple autobombo no és necessària. Dic això, perquè avui en són 7, però com va passar segles enrere, és probable que aquesta llei es vagi modificant amb els anys creant nous consells de vegueria més adaptats a la realitat contemporània, a una possible Catalunya multipolar, que ens faci arribar a tenir-ne quatre o cinc més. Això si som una mica intel•ligents i podem evitar especificar en la propera modificació de la llei orgànica estatal en quantes s’ha de dividir el país. Perquè sinó haurem d’anar picar a Espanya cada cop que vulguem fer algun canvi al respecte.
En verd clar i fort les reivindicades vegueries del Penedès i l’Alt Ter, respectivament.
D’altra banda, com es pot llegir al resum que en fa el Govern del projecte de llei, veiem que la llei de Vegueries no només comporta la creació de les 7 vegueries, sinó també l’anomenada Àrea Metropolitana de Barcelona. Un òrgan de govern del qual gairebé no se’n ha sentit a parlar, i conseqüentment no se’n ha fet debat al voltant, fins que el projecte de llei ja estava apunt d’aprovar-se.
I què és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)? Doncs és un nou ens (gegant) que agruparà en un tots els municipis que actualment participen de la gestió de tres òrgans ben coneguts actualment: la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Transport (l’estimada ATM d’en Valkyria) i l’Entitat del Medi Ambient. Per tant, assumirà les competències d’aquests tres ens esmentats, que s’hauran d’integrar sota aquest nou paraigües, i a més a més en tindrà en matèria d’urbanisme. Un nou ens que teòricament reduirà personal i simplificarà l’estructura actual.
Des del meu punt de vista, l’AMB és un ens que, en primer lloc, va en contra del concepte de les vegueries i que reforçarà el model centralista i radial de Barcelona que tan mal ha fet al país. En segon lloc, el fet de què el president no en sigui l’alcalde de Barcelona en un ens que estarà dominat per feus socialistes és molt sospitós. I més que un acte de democràcia, sembla fet vilment per poder dirigir un ens amb suficient poder per seguir fent i desfent, ara que s’ensumen una possible derrota a l’alcaldia de Barcelona el 2011.
Entrevista als Matins sobre el projecte de llei al conseller Ausàs
A més a més, l’AMB es podrà crear des del primer moment en què el projecte de llei s’aprovi al Parlament. En canvi les vegueries, hauran d’esperar que es modifiqui una llei orgànica de l’Estat per suprimir-les de Catalunya. O sigui que el tema va per llarg, ja que sembla ser que la divisió territorial pròpia és un altre dels punts recorreguts de l’Estatut al TC.
Tota aquesta pressa, doncs, per aprovar el projecte de llei no es pot entendre més que per motius electorals, mostrant a la societat catalana, quan arribi el dia en què s’hagi de pronunciar respecte la nova llei electoral, que el govern havia fet els deures quan tocava. Però tancar portes en fals (i l’Aran?), comporta problemes que tard o d’hora tornaran a aflorar i a haver de fer-se front. A més a més, la creació pel darrere de l’AMB i lligada a l’aprovació de les vegueries, és una manera de preservar i concentrar el poder que els socialistes ja tenen.
Per tant, Vegueries SÍ, Àrea Metropolitana de Barcelona NO. Les diputacions provincials, la divisió actual de les quals data del 1833, com més aviat desapareguin millor i que la gent no es preocupi per si això va en detriment de la lluita contra la crisi, relacionar-ho és demagògia. Més que la conselleria de Governació qui hi ha de treballar per combatre-la és principalment: Indústria (Huguet), Treball (Mar Serna) i Economia (Castells). I el President Montilla, per suposat
Comments»
Magnífic article Lord!
Mira, aquesta qüestió l’havia deixada força de banda, però amb el teu article he pogut entendre perfectament quins són els perills del debat i perquè és important que tirem endavant la llei el més aviat possible.
Felicitats doncs
Pensava en fer un mix de tres lleis, però al final vaig pensar que era més important explicar-ne una i bé. Gràcies!
L’Escalè, una petita joia que acabo de descobrir. A partir d’ara, una assídua més. Gràcies per ser-hi!
Gràcies Laura! Aquí estarem, al peu del canó, mantenint viu el debat de les idees
Gran introducció a la Llei de Vegueries i a llur rerefons polític.
A mi també em sembla bastant curiosa l’exclusió de la vegueria del Penedès… Pel que sembla la llei està feta a partir d’informes d’experts que ho desaconsellen, però no sé per què… Es tractaria de googlejar-ho.
Mira, ja està: http://www.municat.net/pagines/info/noticies/informe_ordena.pdf
És l’informe Roca (de Roca Junyent), vuit experts, quatre d’ells geògrafs. Parlen de set vegueries i està bastant justificat pel que sembla…
Per l’altra banda, la creació d’una Àrea Metropolitana de Barcelona és totalment necessària… Des del punt de vista de la gestió del territori, és totalment absurd no prendre en compte la realitat, és a dir, la totalitat de la conurbació que és l’Àrea Metropolitana i que per a fer-ho calgui apel·lar a la Diputació, que ajunta Barcelona amb el Berguedà, de característiques totalment diferents… Això suposa ineficiència i ineficiència i ineficiència, però clar, millor excusem-nos que la culpa de tot la té Madrid i no en Pujol, que es va carregar la Corporació Metropolitana de Barcelona el 87 per evitar que els sociates acumulessin massa poder. El sectarisme polític d’aquell individu és impressionant, encara evitant de reciprocar l’admiració que li té el Maragall. En tot cas, la por és una emoció autoconfirmatòria, tens por que el Montilla sigui presi i acaba sent presi, tu.
La qüestió és que és injustificable que encara no existeixi la vegueria de Barcelona, renegant de l’estructura sociogeogràfica del territori, i l’única raó que es dóna en contra és una pretesa acusació de centralisme (quan de fet és por a l’acumulació de poder sociata, bastant justificada, haig de dir, veient aquella tropa): només cal mirar dos dels Estats més reeixits del segle 20: Bremen, Berlín i Hamburg tenen Estat propi (a partir de la condició històrica de ciutats lliures, menys Berlín); Washington D.C igual.
Per tant, parafrasejant-te, vegueria del Penedès, per què concretament? [cal dir que no tinc ni p.i. del cas en concret, la veritat], ÀMB, benvinguda sigui, finalment.
Un senyor informe!!
. Cosa que em fa preguntar perquè han tardat 3 anys per fer el projecte de llei si és gairebé idèntic! :O He vist que parlaven de 6 vegueries, però ja avisaven que l’Alt Pirineu i l’Aran haurien de tenir un tractament especial.
Jo crec que l’AMB no s’hauria de fer. D’acord, Barcelona i rodalies és una realitat diferent. Però precisament penso que la Generalitat ha d’intentar desfer aquest embarbussament radial en què s’ha convertit. El seu repte, mitjançant les vegueries hauria de ser potenciar el desenvolupament de les altres capitals de província. O ciutats com Manresa o Vic de l’interior, per no sobreexplotar la costa.
El que no pot ser és que deixem que la cosa segueixi creixent (no crec que hi hagi més control i seny en les construccions futures malgrat tinguin competències en urbanisme), concentrant més del 60% del país al voltant d’un nucli i així també els recursos. Frenant a més la competitivitat de la resta del territori. Jo realment no vull veure com Catalunya es dissol en una Barcelona fina i pròspera i pensar que en 100 anys el que es reclamarà serà una BCN independent xD
En el teu exemple m’has posat que el Berguedà + Bcn = sense sentit. Tal com està la distribució provincial actual. I és clar, i per això serviran les vegueries. Per poder ser més acurats a l’hora de tractar les diferents realitats del país. Per tant, com ja raonava a l’article, et contraargumento el fet de què l’AMB serveixi per separar la gestió del Berguedà amb la de BCN, perquè això precisament haurà de ser feina de les vegueries.
D’altra banda, l’AMB no és la vegueria de Barcelona, són òrgans diferents. Per això comentava que la seva creació va en contra del concepte de les vegueries.
Sobre la vegueria del Penedès crec s’hauria de tirar endavant, perquè agrupa un teixit industrial comú i fort; perquè les comarques que la formarien tenen un sentiment de pertinença col·lectiva; perquè hi ha una majoria social forta que la demana. Jo crec que són raons suficients per tal d’avaluar seriosament la seva possibilitat. Pena que l’informe Roca no en parla específicament, hagués estat bé saber si no ho van pensar o va descartar-se en el procés per X motiu.
A veure, Lord:
Tens una metròpoli de gairebé 5 milions d’habitants i no tenim organismes amb competències per gestionar-la bé? El gran problema urbanístic de Barcelona és que mai s’ha considerat una totalitat, quan L’Hospi i Barcelona i Badalona i Santa Coloma, és que estan directament tocant! Però és que Sant Cagat també és Barcelona, pel que fa a moviments de persones per viure i treballar… I tants més…
Fins ara, Barcelona ha anat creixent fagocitant tot el que trobava al seu pas. Sí, la imatge que Catalunya sigui Barcelona + el pati de darrere no és gaire bonica. Però és que això és el que ha estat passant amb el sistema de províncies i comarques! Jo estic a favor de crear en Barcelona una ciutat-Estat, com en la resta de països civil·litzats. Bé, com en els països civilitzats, estava comptant Espanya com si ho fos, què catxondo. La política territorial centralista es pot fer amb o sense vegueries, ja que fins ara hem tingut centralisme i a països on la capital té una demarcació pròpia doncs no són gens centralistes. No hi ha relació.
Però estaràs d’acord amb mi en què la creació d’aquest organisme no ajudarà a la dispersió territorial, oi?
Però és que ha estat el territori que ha abdicat de tenir identitat pròpia, només prestant-se a ser l’estació d’esquí, la segona residència o la casa rural dels señoritos de Barcelona autopista de cinc carrils mediante! En això basen tot el seu PIB, construcció i turisme i els clients, de Barna!
És que la creació d’aquest organisme servirà per gestionar més eficientment i coordinar les diferents institucions que operen a Barcelona, que segueixen un esquema anacrònic fruït d’una història atropellada (Gràcia és un districte, Santa Coloma un municipi, tot i pertànyer a la mateixa conurbació, etc, etc). La dispersió territorial ve donada per l’empenta de les seves gents i si els Pirineus es dediquen a explotar Baqueira i Vallter, doncs que ho facin.
El que s’ha de fer és promoure una economia que ofereixi alguna cosa diferencial que només pugui procedir del territori (energies renovables autogestionades per cooperatives energètiques, agricultura ecològica, etc) però és que això no té cap relació amb crear un organisme coordinador a ciutat.
De fet, la disjuntiva sempre la planteja CiU, caciquilment ocupada en mantenir al territori en el paletisme més idiota i autodestructor extraient-ne uns vots molt més valuosos que els dels xarnegos i xaves de Barna. En Maragall va guanyar el 1999 i el 2003 en vots, però clar, eren vots de Barcelona (i en Jordi Barbeta dient que havia perdut les eleccions, el canalla). Per reequilibrar el territori, com diuen els experts, es poden fer llistes obertes i que un candidat guanyi per circumscripció, sistema first-past-the-post. Les altres propostes ara mateix són oligàrquiques, encara que els EUA i UK tenen això i mira… La cosa és complicada.
Parvulesco… el territori no ha abdicat a tenir identitat pròpia (!), més aviat és Barcelona qui s’ha aprofitat i ha anat a explotar els seus recursos. La gent dels pirineus s’hi ha anat adaptant, i no et negaré que molts pagesos han vist la seva jubilació d’or i s’han sumat al carro de les segones residències. Però realment dubto que es plantegessin en algun moment voler viure només del sector serveis. Han estat les circumstàncies que els han dut fins aquí. I el que jo penso que hauria de fer la Generalitat, és intervenir en els sistemes productius. No es pot deixar que evolucionin com els roti, perquè desprès poden passar desproporcions com les que tenim plantejades aquí entre el territori i Bcn.
Estàs insinuant que no es pot confiar en el lliure fluir del mercat desregulat? Totalitari socialista…
Barcelona mateix també ha experimentat una conversió d’una economia industrial obsoleta a una basada obsessionadament en els serveis, mal que em pesi. També fruït de les circumstàncies, però la llibertat és elegir sobre quines treballaràs i de quines suaràs.
xDDD És clar que s’ha de confiar! Però depèn del context crec que hi ha d’haver unes limitacions més o menys marcades
Si jo pensés en Catalunya com a Espanya, em seria igual que l’àrea d’influència de Barcelona s’hagués fet tan gran. Però des de l’òptica de Catalunya com a país, no com a regió, és una circumstància que s’hauria d’haver evitat.