‘Giù la testa’ de Sergio Leone (1971) February 2, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura , trackback
Giù la testa, més coneguda aquí com ‘¡Agáchate, maldito!’, és la segona pel•lícula de la segona trilogia de Sergio Leone, batejada com ‘Once upon a time’, que s’emmarca dins el famós gènere, creat pel propi director, anomenat Spaghetti Western. Guardonada el 1972, pels premis David de Donatello, els Gaudí italians 
, amb la millor direcció.
El film agafa com a context històric la revolució mexicana (1910-1917), durant l’època del revolucionari Pancho Villa, per desenvolupar el seu fil argumental. En ella hi podem trobar reflexions sobre el perquè de les revolucions, què en surt de tot plegat, a qui realment beneficien, el paper que tenen en aquestes els suposats herois de la revolució, així com les procedències i motius diversos dels seus combatents.
Els protagonistes d’aquest divertit i alhora colpidor film són Rod Steiger i James Coburn que fan uns papers sensacionals. El primer fent de Juan Miranda, un lladre d’estar per casa que es dedica a assaltar viatjants que es creuen pels camins, juntament amb els seus fills. Tot un petit exèrcit. I el segon interpretant a John Mallory, un veterà de la IRA i expert en explosius que durant tota la pel•lícula anirà recordant fets passats de la seva Irlanda natal que veurem mitjançant flashbacks.
Ambdós es creuen per un camí mentre en Juan Miranda viatjava amb tots els seus fills amb un carro de luxe, que havia robat a membres de la burgesia i l’orde eclesiàstic, i en John Mallory, damunt la seva motocicleta, anava obrint el camí amb la dinamita que duia. Al topar amb en Juan, perquè aquest el deixés continuar, va mostrar-li el miraculós poder de la nitroglicerina. I aquest, meravellat, va veure’s cobert d’or de cop. I va proposar-li associar-se per assaltar el banc més ric de la zona, el de Mesa Verde. Juan & John, sonava bé, sonava a duet vencedor, a fugitius adinerats, però, enmig de la revolució en què es trobaven, els bancs no són el que semblen.
És a partir de l’assalt al banc de Mesa Verde que la vida d’en Juan Miranda comença a canviar, immiscit en una lluita que sempre havia volgut evitar. Una petita victòria dirigida pel Dr. Villegas (Romolo Valli), l’estrateg de la revolució a Mesa Verde, i en John.
Sergio Leone aconsegueix altre cop, ara amb Giù la testa, unir imatge i so de manera magistral. Sempre creant aquella atmosfera que et permet imaginar, sense veure les imatges, per quina situació deuen passar els protagonistes. El ritme de la pel·lícula no decau en cap moment, i durant les dues hores i mitja que dura no et dóna permís ni per deixar anar un sol badall. A més a més, la direcció és fantàstica, el guardó és indiscutible, i l’escena del principi de la pel•lícula, amb en Juan Miranda sent assetjat pels pedants i estúpids burgesos, antològica.
Han passat més de quatre dècades i els films de Sergio Leone segueixen deixant petjada a cada generació que els contempla. Un estil únic per explicar històries, realment revolucionari.
El tràiler de la pel·lícula és molt descriptiu, així que si no l’heu vist i teniu previst fer-ho us recomano no veure’l
Comments»
haha veig que t’has tornat tot un fan d’en Sergio Leone eh!?
Jo aquesta me l’apunto per descarregar-la, però encara tinc pendents un parell de la triolgia de El bo, el lleig i el dolent i una pel·lícula posterior però que es veu que és boníssima: Once upon a time in America.
És la següent a aquesta. La que tanca la trilogia. No l’he vist encara. Es veu que dura gairebé 4 hores i va estar uns 10 anys fent-la. Però segons la seva biografia la original durava 1h i algo més, però la Warner la va tallar com va voler…i va tenir problemes judicials amb ells. Suposo que la versió que es pot veure és la de la Warner. No sé què els costava posar-la completa al cinema, amb intermitjos, quan a més abans era costum.
Pena que va morir relativament jove, perquè m’hagués agradat que completés ‘Leningrad’.