‘La carretera’ de John Hillcoat (2009) February 1, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , trackbackProbablement la pel•lícula més impactant que hi ha a dia d’avui a les cartelleres de cinema, ‘La carretera’ és un relat espantosament realista que ens situa en un món post-apocalíptic en que la Terra és morta i el canibalisme és moneda corrent.
Adaptada a partir de l’excel•lent novel•la de Cormac McCarthy que fa un parell d’anys ja vaig ressenyar, ‘La carretera’ ha acomplert totes les expectatives que hi havia dipositat i des del meu punt de vista demà hauria d’estar nominada a l’Oscar com una de les millors pel•lícules de l’any, si no fos perquè la duresa i desesperança de les seves imatges la fan de mal digerir per a una acadèmia sempre disposada a optar per l’espectacularitat i les històries sensibleres.
Com deia al principi, ‘La carretera’ és un film que se situa en un futur pròxim, tot i que indeterminat, en el qual gairebé tota la humanitat ha desaparegut, i en què la fauna i flora del planeta ha mort. Només queden uns quants grapats d’humans, dels quals mentre alguns es dediquen a sobreviure com poden amb les restes d’un món que s’ha esfondrat, altres es dediquen a assaltar els camins a la recerca de carn… humana.
Aquest desolador paisatge és on viuen els protagonistes d’aquesta magnífica pel•lícula. Un pare i un fill que només es tenen l’un a l’altre i que caminen per la carretera empenyent un carro de la compra amb totes les seves pertinences tot i fent via cap al sud, cap al mar, que pel que sembla és l’únic lloc que desperta un bri d’esperança.
Les interpretacions de Viggo Mortensen i Kodi Smit-McPhee són antològiques. Tot i que el noranta cinc per cent del rodatge són ells, els seus personatges no deixen de transmetre angoixa, por i humanitat en cap moment. I a més, són acompanyats en la interpretació per dos monstres del cinema: l’incombustible Robert Duvall i la bellíssima Charlize Theron.
Però no són només les interpretacions el que fan de ‘La carretera’ una experiència inoblidable, i és que s’ha de reconèixer que tant la feina de maquillatge i vestuari com la direcció són igualment excel•lents, com també ho és el guió, que aconsegueix el que moltes vegades sembla impossible: no espatllar una gran novel•la al dur-la a la pantalla gran, sinó glorificar-la donant-li una nova dimensió.
El maquillatge com deia està molt ben aconseguit, la brutícia dels seus rostres així com la lletjor de les seves dents donen relleu a la brutalitat del món, mentre que detalls com ara les bosses de plàstic als peus, les tres capes de mitjons bruts o els jerseis massa grans en destaquen la duresa de la mateixa manera que amb el simple detall que Viggo Mortensen es posi durant una sola seqüència una americana beix, notem més punyent que mai l’horror i el barbarisme d’aquell món.
I finalment la direcció de Hillcoat, que està a l’alçada de tota la resta. Els plans panoràmics del pont, dels arbres morts o de la ciutat portuària són devastadors, i el color triat per a la pel•lícula s’ajusta perfectament amb uns tons cendrats que aprofundeixen la sensació de desastre.
I poca cosa més us puc dir, i és que podreu oblidar la millor de les seqüències de ‘Avatar’, però de ‘La carretera’ us asseguro se us quedarà gravat a la memòria fins el darrer dels seus fotogrames.
Si aneu al cinema, no dubteu ni un instant.
Comments»
Viggo Mortensen es reafirma doncs com a grandíssim actor, no? Me’n alegro molt. És bo veure que a Hollywood encara hi ha gent que pot acabar triomfant tot i no haver començat als 10 anys i amb un padrí al darrere. Pel que he llegit ha anunciat que es retira (temporalment?) després de The Road. Si llegeixes la biografia que es pot trobar a la wikipedia et sorprendrà les coses que ha fet
Posaré The Road a la llista per veure hehe
Ostres! No sabia pas que fos un artista tan polifacètic… poesia, pintura, música, cinema… m’alegra veure que a més de ser un magnífic actor la seva carrera té altres vessants