TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (II) January 31, 2010
Posted by Showbiz in : Música , trackback#7. Antony and The Johnsons – The Crying Light
Segurament no dec ser l’únic que està fart de sentir a anuncis i a pel·lícules, indiscriminadament, la cançó Hope there’s someone del seu anterior disc (I am a bird now) . Tot i així, Antony no ha abandonat la seva caverna creativa. No s’ha acomodat a l’èxit i ha tornat a buscar poesia musical a través del seu particular punt de vista compositiu. Ens torna a regalar quasi 40 minuts més de nou material, a un nivell impecable, amb cançons com Aeon, Daylight And The Sun, o Her eyes are underneath the ground. BRAVO, BRAVÍSSIMO.
#6. Sonic Youth – The Eternal
Els novayorkesos Sonic Youth tornen a repassar el seu rock estrident tan genuí que, fins fa poc, he de reconèixer encara no m’havia atrevit a endinsar-me. Varen ser molts els intents d’entrar en el món de Sonic Youth i sempre frustrats, però aquest disc i el seu directe del Primavera Sound ’09 han aconseguit dilatar la meva ment musical un ordre de magnitud més per donar-hi cabuda a aquest genis del rock alternatiu. Un disc accessible i que no perd en cap moment l’essència del seu rock. Eterns, tan bons que fins i tot fan ràbia. I a més un cop els entens els altres discs sonen a glòria.
#5. Telephone Tel Aviv – Immolate Yourself
El millor disc d’electrònica d’aquest any podria ser perfectament aquest. Dos genis estan darrere aquesta gran obra, que combina l’electrònica més vanguardista amb recursos dels grups referents d’electrònica dels anys 80, com New Order o Depeche Mode. A més, la mort d’un dels seus components poc temps després d’haver-lo acabat de grabar l’ha convertit encara més en un disc de categoria de culte. Cançons com Birds, Helen Of Troy i You Are The Worst Thing In The World són una de les cançons més destacades d’aquest LP.
#4. Grizzly Bear – Veckatimest
Veckatimest és un disc tan màgic com difícil de digerir. Els seu folk es barreja amb el pop, utilitzant recursos que de cop i volta et recorden als Beach Boys, però amb essència a segle XXI. El treball compositiu és excel·lent, temes com Two Weeks són un dels 5 millors temes de l’any 2009. Tot i així, crec que és injust que se’ls comenci a valorar més ara que amb el seu anterior treball Yellow House. Espero que encara segueixin aportant grans obres mestres al llarg d’aquesta década que ens aguarda.
#3. Sunn O))) – Monoliths And Dimensions
Metal Experimental és una paraula massa ambigua per descriure el que suposa aquest disc. És un repàs quasi de 100 anys de música contemporània, des del futurisme dels anys 20 fins a la segona dècada del segle XXI amb e ls Sunn O))). Música que per un moment mira cap al compositor Penderecki (compositor de peces tan esfereïdores com Threnody To The Victims Of Hiroshima: Podeu escoltar-la aquí), però que tés les arrels en el metal més tenebrós. Ells s’etiqueten com a drone, una tècnica musical que experimenta amb la repetició persistent de notes. Es caracteritzen també amb una posada en escena tètrica, vestits de monjos com si es tractés d’un ritus sectari i/o satànic espiritual. Amb aquest darrer treball, compten també amb la col·laboració de luxe de grans exponents del jazz actual, per tal de fer d’aquest disc una obra clau del moviment més vanguardista del segle XXI. Un disc de només 4 temes, 2 dels quals duren més de 15 minuts, Alice és una d’elles, i per mi la peça més impactant del disc i de la qual cal escoltar sencera de dalt a baix. No us arrepentireu. Disc adient per incomodar a una víctima d’un segrest. Adient per a sicaris.
#2. Atlas Sound – Logos
La obra de Bradford James Cox és més coneguda per el nom de la seva banda Deerhunter i el treball que van treure l’any 2008, Microcastle. Tot i així, amb aquest segon treball en solitari, aconsegueix consolidar el seu so més personal, que segueix de ben aprop l’estela d’Animal Collective (de fet, en el tema Walkabaout, Noah Lenox -Panda Bear i Animal Collective- hi col·labora), però també aporta les seves ja reconegudes melodies etèries, com The Light That Failed, o la seva vessant més folk com Criminals i Attic Lights, aquest so més sixties de Walkabout, o la hipnotica retrospectiva vuitantera de Quick Canal, on hi colabora la vocalista de Stereolab, Laetitia Sadier. Segurament, no és un disc revolucionari però atrapa fàcilment i, compte, que crea addicció.
#1. Animal Collective – Merryweather Post Pavilion + Fall Be Kind EP
Sí, jo també formo part d’aquesta colla de moderns dels collons que venera aquest disc per sobre de totes les altres coses que pot haver al món. Però és que aquest carrouselle pop que va començar a sonar l’any passat ha sonat durant tot aquest temps i encara no ha perdut pistonada. A més, pensant-nos que després de la tempesta ve la calma, va i aquests genis a finals d’any treuen Fall Be Kind, un EP que ens fa ejacular a tots cap al cel, i acabem tots venerant-los escrivint amb recursos literaris de caire fàl·lic i escatològic, com estic fent jo ara mateix. Bon cop de fal per a Animal Collective, i per a cançons com Girls, Brother Sport, Summertime Clothes, Daily Routine, i la genial cançó del EP What Would I Want? Sky.
Articles relacionats:
TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (I)
Comments»
Et canviaré quan pugui la cançó de Alice de Sunn O))) perquè no es pot sentir la versió que vas posar :S
Per cert la música de misteri de Lost és clavada a la peça de Penderecki!!!
I jo que pensava que se l’havien inventat per l’ocasió.
Com a moderno dels *** que ets m’imaginava aquest nº1 xDDD
M’escoltaré Anthony and the Jonhsons i Telephone Tel Aviv
PD. A mi Sonic Youth tampoc m’ha acabat d’entrar. Ho tornaré a intentar hehe
Canvi fet! Ja es pot sentir perfectament
El que segur us agrada és el de Atlas Sound. No dubteu ni un segon!!
Bé, porto una setmana escoltant els àlbums que ens has recomanat abans de fer cap judici, perquè em conec i sé que sinó a les primeres de canvi diré que no n’hi ha per tant i després m’he de menjar les paraules xD
Per mi el disc de grizzly bear està sobrevalorat. El single two weeks és molt bo, però la resta em sembla molt avorrit… potser és que no he sabut trobar-li el què, però aquesta és la impressió que m’ha donat.
El de sun o))) res a dir, ja que no l’he pogut escoltar, però si que he escoltat força els de atlas sound i el de telefon tel aviv. Els primers estan simplement bé, no m’acaben d’arribar però la música és agradable i el tema de walkabout és molt gran, així com quick canal. el que sí que m’ha agradat molt més és el de immolate yourself. El títol em fascina com no podia ser d’altra manera, però a més tenen un so que entra molt bé. Birds és molt gran, helen of troy m’ha agradat molt, tot i que no m’agradaria deixar la impressió que són les úniques cançons bones, perquè el disc és molt homogeni pel que fa a la qualitat.
A part de tot això, hi ha una cosa que m’ha vingut al cap mentre escoltava aquests darrers discos que cito, i és que tenen una retirada a lo últim de animal collective (que per cert, per mi no es lo millor de l’any :p). Més que res hi ha una suavitat, una sensibilitat artística que me’ls recorden.
Per cert, el Welcome to Mali de Amadou i Mariam hauria de ser en aquesta llista