Decadència o canvi de paradigma February 25, 2009
Posted by Lord Sergi in : Personals, Societat, Vida quotidiana , trackback
Molts de vosaltres segur que us en heu adonat, ser humà no és cosa fàcil. Haver de barallar-se cada dia amb petits dubtes morals és esgotador i no ens apropa al ideal de felicitat, si és que al capdavall n’hi ha algun. Haver de constatar dia a dia que la hipocresia ha deixat de ser una patologia, per esdevenir un modus vivendi per la nostra societat m’entristeix fortament. Adonar-me que el món continua i continuarà funcionant de forma piramidal no és precisament l’idíl·lic somni que havia imaginat.
Suposo que arribat en aquest punt és quan una persona deixa la rauxa de la joventut i es mira a sí mateixa per encarar el futur. Voler ser una persona honrada, treballadora, i generosa, o ser una persona egoista, aprofitada, i material? Com si de Matrix es tractés: la pastilla vermella o la blava? I com a la pel·lícula, la blava ens serà oferta a cada instant. La tria de cadascú és la que va conformant com és a grosso modo la humanitat. Dos models antagònics condemnats a conviure, però on un d’ells s’ha erigit en indubtable vencedor.
Si mirem al nostre voltant la societat com a conjunt, observem que els primers són una raresa, mentre els segons ocupen en gran part portades de diaris i revistes, molts d’ells idolatrats per noves generacions amb el desig d’esdevenir el mateix.
Realment estem en un bucle autodestructiu, que ni la crisi en què estem immersos serà capaç d’aturar. Veig la societat en decadència, sense esperit d’humanitat. Potser no ha empitjorat gaire aquests últims anys, però el fet de descobrir cada cop més cares d’aquesta gran façana (mai m’és ben dit), i adonar-me que en comptes de millorar anem per camí de repetir mals vicis cent anys més, no em fa estar gaire orgullós de la història que estem escrivint.
I en aquest segle XXI no serem capaços de viure un canvi d’hegemonia a nivell global. Aquest si es dóna, serà un procés lent. Un canvi que ha de venir per la recuperació d’uns valors com són l’altruisme, l’esforç, la responsabilitat, i l’estima pels nostres semblants. Un canvi silenciós, una revolució des d’abaix d’una manera d’actuar i fer les coses.
Mes, no per tenir un horitzó llunyà hem de deixar-nos caure als braços de la rendició. Cal predicar dia a dia amb l’exemple, per a què no es ridiculitzin les accions que es fan sense esperar reciprocitat; per a què els diners deixin de ser el centre dels nostres mals; per a què en definitiva hi hagi un canvi de paradigma en la manera d’entendre la vida.
El món pot tenyir-se durant dies d’injustícia i crueltat, però quedant-nos malparlant de braços creuats tampoc farem res. Cal demostrar dia a dia, que podem fer un pas més com a societat, que amb el que hem crescut no ha d’ésser el mateix amb què envellim, que, si hi posem voluntat, tard o d’hora, potser arribi el dia en què la humanitat sigui mereixedora del seu apel·latiu.
Comments»
no comments yet - be the first?