Sony i PS3 (i II): Horitzó 2011, l’esperança January 31, 2009
Posted by Lord Sergi in : Microsoft, Nintendo, Sony, Videojocs , trackbackÉs el 3D la salvació de la PS3?
Pensava que sí, però el 3D no és una cosa nova en el món dels videojocs. Vectrex, una consola de 8 bits del 1982 en va ser la precursora. I més tard Sega amb la Master System va tornar a agafar la batuta amb l’accessori SegaScope 3-D glasses. Però varen ser iniciatives que no tingueren massa èxit, com es pot comprovar amb els pocs títols que tragueren per a ser jugats amb aquesta modalitat. Nintendo i tot va fer una incursió, però va ser efímera.
S’ha parlat com a incentiu de cara a pujar l’ànim de la parròquia, que Sony es podria estar plantejant de comercialitzar jocs amb 3D esterostòpic. S’ha provat en pel·lícules sobre blu-ray i funciona la mar de bé. Pot ser que aquesta funcionalitat sigui la punta de llança del rellançament de la importància del format? Podria ser. Però tot i considerar genial la idea, i una manera de contrarestar l’efecte del comandament de la Wii, no crec que pugui convertir-se en el fet diferenciador ja que serà una cosa fàcilment adaptable per les demés consoles. I a més potser el fet d’haver de posar-se unes ulleres molesta als jugadors. De tota manera, la tecnologia 3D estereoscòpica es basa en superposar dues imatges 2D. Per tant, crec que es perdrà resolució alhora d’oferir-la, ja que s’haurà d’augmentar la freqüència de mostreig per les zones coincidents, i si vols oferir HD full la cosa estarà crua.
Per tant, suposant que no vaig errat en el plantejament, sabent que les poques HD Full que es venen són de 100 Hz (100 imatges per segon), ves li a dir a una persona després de gastar-se mil euros amb la súper televisió, que si vol veure el 3D haurà de canviar-la per una que tingui una freqüència de mostreig més alta encara. Et fotrà el 3D pel ***. És així. I tot i que Sony amb la seva gamma Bravia, ja hagi començat a comercialitzar les seves televisions de 200 Hz, la indústria, i menys ara, no va a la seva velocitat. Prou difícil és fer entendre a la gent que es veu millor una televisió que una altra, que ara se l’hagi d’anar a molestar amb coses immaterials com la freqüència de mostreig.
Com podeu veure en aquesta pàgina web que comercialitza televisors preparats pel 3D, van a 120 Hz. Tot i que és degut a què van amb NTSC, i no pas PAL, caldria veure fins a quin punt afecta el fet en la qualitat de la imatge. Però d’altra banda, les mides que aquesta empresa empra, que deuen ser les òptimes per al visionat de l’efecte 3D, comencen amb 50’’. Una mida excessiva per a la majoria de les llars, i molt més cares per a la butxaca. Tot i que aquestes televisions de 3D es podrien considerar de gamma baixa (1200€).
I com que el fet de posar-se ulleres és una cosa molesta, i més encara pels que ja en porten, Telefónica i Philips, per exemple, han tret al mercat una televisió amb el 3D estereoscòpic que no requereix les famoses ulleres. Ara, el preu ronda els 20.000€. Tot i que també n’hi ha de més petits, com el de la casa 3DIS.
És clar doncs, que l’empenta del 3D haurà de venir primer pel cinema, si de veritat vol fer un gir en l’afluència de les sales. Si la indústria del cinema (Hollywood principalment) no inverteix fort en aquesta matèria, tampoc se’n podrà aprofitar un hipotètic mercat domèstic. Tanmateix, si Sony ho aconseguís, si la gent tingués a l’abast totes les eines per a un bon visionat 3D, quin seria el punt que els faria triomfar i no caure com ho feu Sega?
Horitzó 2011
Si una cosa ha d’aprendre Sony i Microsoft de Nintendo, és en no oferir diferents versions d’una consola cada dos per tres. Creant usuaris de diferents classes, precisament amb l’objectiu de vendre més, abaratint costos. Una que si Elite, Arcade, Core. L’altra que si 40GB, 60Gb, 80GB (amb les diferents modificacions de prestacions). Això és marejar el client, i tenint en compte que la majoria de compradors són els pares dels nens, tota aquesta parafernàlia els és supèrflua. De cara el futur, i pel seu bé, seria bo que posessin un preu únic a les seves consoles i unes prestacions que no variessin en el temps. Crec que és un dels punts que ha jugat a favor de la Wii, ja que tothom sabia exactament què valia (i val), 250€.
El 2009 era l’any de Sony, però tot i el panorama desolador que sembla afrontar no ho té tot perdut. Ni molt menys. L’horitzó 2011 és a prop, i Microsoft ens haurà de presentar el seu nou concepte de consola amb el qual esperarà mantenir la base consolidada amb la 360. Però en què basarà el seu punt fort? Millors gràfics? Un aspecte cada cop menys important dins el gruix de jugadors del sector. Quin format triarà? El blu-ray? Per matar un incentiu per a la compra de la PS3. O passarà a les descàrregues virtuals? Una opció que encara no veig factible, i menys quan els jocs ocuparan moltes GB de memòria. Potser el futur està en jocs en memòries USB… Ja ho veurem.
Tanmateix Microsoft podria veure’s sola en el mercat, amb les despeses que això implica. Perquè es podria donar que la Wii tragués una Wii 2.0 amb unes característiques un pèl millors a les consoles de l’actual generació per continuar oferint una consola nova per 250€. Cosa que podria aprofitar la Sony per treure una consola intermitja entre la PS3 i la futura 360 que li permetés abaratir costos i acabar d’amortitzar la forta inversió feta amb la PS3. Seria una manera d’intentar recuperar el tro de consola casual, donant-li aire a la Wii, i creant una dualitat PS4-Wii 2.0 que atragués els compradors i conseqüentment els desenvolupadors.
El panorama es presenta més incert que mai, però fa la pinta que Sony dintre de la tragèdia acabarà amb una posició respectable. Fa la pinta que Microsoft haurà de tornar a començar de zero el 2011, com si la gent no li acabés de fer confiança. I que la Wii (junt amb la DS), sempre i quan faci retrocompatibles tots els accessoris, es prepara per consolidar el seu triomf amb la seva versió 2.0.
Article relacionat:
Sony i PS3 (I): El pla no funciona
Comments»
Acabo de descobrir el blog. Molt bo, de blogs com aquet n’hi ha pocs.
una predicció molt interessant Lord. La successora de la 360 llançada en solitari a la recerca dels millors gràfics possibles per a un públic majoritàriament expert mentre la PS4 i la Wii 2.0 es barallen pel gruix de les vendes…
No crec impossible del tot que la de microsoft sobrevisqués més o menys. Si els jocs realment anessin més enllà, podria pujar els preus de venda i amortitzar part del que deixaria de vendre. No podria durar gaire temps així però almenys li serviria per aguantar mentre les altres dues es posessin al seu nivell gràfic.
pd. Gràcies Pau!
Tal com plantejo l’escenari és difícil que sobrevisqués dignament Microsoft. Primer perquè els motors gràfics que es dissenyessin per extreure la seva potència no serien aprofitables ni per la Wii 2.0 ni per la PS4. Per a les third parties valdria més la pena invertir en jocs per la Wii 2.0 i PS4 que tindrien potser el 75% del mercat, que no pas per la nova de Microsoft (tot i que tindria els seus ports). Això vol dir que segurament només les First parties de Microsoft serien capaces de mostrar tot el seu potencial. Encara que a 2-3 anys vista tot això són hipòtesis hehehe.
La veritat, però, és que ser el primer en treure una consola de nova generació és molt difícil i perillós. Aquest cop li ha sortit bé a Microsoft, però aquest fet, el no estar segur de què espera el mercat realment, i el poder donar a la competència temps per corregir i aprendre dels teus errors, pot ser un dels fets que en el seu moment propicià la caiguda de la companyia de l’avanguarda per excel·lència, Sega.
Sento dir-te que això dels jocs en memòries USB simplement no té ni cap ni peus. De fet, el Disc Dur que mostres de 12 GB ja es quedaria molt curt en front del Blu-Ray de 50 GB en la relació qualitat/preu, i inclús un DVD de Doble Cara – Doble capa (25 GB) li pasa la ma per la cara. A més simplement no té sentit. Vendre jocs en targetes de memòria tampoc es la solució, ja que ja ho van fer en el seu dia la GP 32 i NGage amb uns resultats contraproduents amb les mesures anti-piratería del producte.
Es clar que el futur està orientat a Internet, les grans xarxes de distribució com Steam o X-Box live. Pels costos de distribució gairebé nuls, i per l’ampli marge de benefici obtingut.
I el 3D perdoneu-me, però em sembla una pantomima. Ja es va veure amb el Virtua Boy. Que es preocupin per estudiar el joc de miralls que permeten imatges hologràfiques, que realment em sembla més interessant que això.
I a l’hora de la veritat, Nintendo ens la ha fotuda ben fotuda amb el mando dels collons. Entre Nunchuck i Wii Motion plus cada comandament complert val quasi 100 Euros. Ens hem tornat bojos o que?
Sony té un problema i aquest és diu 400 Euros. Un preu exagerat per una consola que fa el mateix que una de 250 (preu del model mig de XBox 360) fa. Suma-li que la consola no permet l’ús de “copies de seguretat” (Eufemisme per dir no es piratejable) cosa que la competencia, tot i posar pals a les rodes, permet. Pensa en tot això, i entendràs perquè PS3 no ven com la seva predecessora (a part de necesitar una tele Full HD per disfrutar-la com deu mana y que el format del DVD en l’època de PS2 ya estaba més o menys assentat).
Perquè en aquest país jugar de gorra,encara que il·lícitament, mola i molarà. Això si, el dia que una PS3 pelada valgui el mateix que una 360 pelada, ni ho dubtis que em faré amb una, ni que sigui per las seves capacitats com a PC gracies a linux.
Estava esperant que em saltessis al coll
Lo de les memòries USB va ser una idea q vaig tenir, que jo no acabaria de descartar.Des de quan s’aprofita tota la capacitat dels discs òptics? El blu-ray, crec q pot ser la opció més factible, però si la indústria s’enfonsa què? I jo això d’internet no ho veig, si ni a Espanya està ben implementat. Sigues Microsoft, ves-te’n a un país subdesenvolupat de l’Amèrica del Sud o d’Àsia mateix i digue’ls-hi que no podran tenir els jocs si no es connecten a internet. Tu els veus anant al cibercafè del barri amb la consola pel carrer? Jo no.
Per cert, lo del mando de la wii és ben cert hahhahhahah Ara, per mi el wiimotion ja se’l poden guardar per integrar-lo directament en la pròxima consola. No se’l penso comprar, per dignitat.
No hi he pensat al fer l’anàlisi en el tema pirateria, tens tota la raó.
La Sony ha girat el cap a la súper aliada de les seves primeres consoles… tot sigui pel blu-ray xD
Segueixo insistint: No té sentit lo de les memòries USB. Abans trauran nous formats òptics que anar “regalant” discos USB. Pel mateix motiu que no hi ha diners per pagar internet, no hi ha diners per pagar un dispositiu USB cada dos per tres. Per això, Nintendo va deixar els cartutxos. Un USB no deixa de ser, aproximadament, un cartutx, amb el agravant de ser Universal, podent trastejar amb el contingut de l’USB i per tant del joc quan vulguis. Coneixent a Nintendo, no crec que estigui per la labor. Les altres dues es més probable, encara que francament no ho veig clar.
A més, segur que recordes les doloroses 14000 Pessetes de jocs de N64 com Resident Evil 2 que en la competència valien en el mateix temps unes 2000 pessetes. (Quasi un 86 % més barat!). I millor no et dic el que costava un cartutx de Neo Geo, que perfectament valía 80000 pessetes el joc o inclús més.
A més, la culpa de l’èxit de la PlayStation no crec que fos exclusivament de la pirateria, encara que si en gran mesura. De fet, altes consoles com DreamCast van morir justament d’això. Crec que la falta de una competència digna (Sega Saturn va ser una mica seguir amb la pixada fora de test del Mega CD i la Ultra 64 es va enrederir massa) i la prepotència de Nintendo, aleshores líder del sector, subestimant a Sony com a multinacional i deixant escapar títols com Final Fantasy VII, baluard de facto de la generació 32 bits. Promocions, i el boca orella van fer la resta.
Lo de les xarxes de descarrega esta el suficientment implementat. Que els hi diguin a discos Castelló que les estan passant putes pel que he sentit. Sent sincers: Quan fa que no compres un disc compacte? No un regal: per a tu mateix. Jo t’asseguro que fa moltíssim.
I lo del Wiimotion plus ja en parlarem. Temps al temps, que em dona que acabarem tenint-lo que comprar per ous. Tant tu com jo.