Sony i PS3 (I): El pla no funciona January 30, 2009
Posted by Lord Sergi in : Microsoft, Nintendo, Sony, Videojocs , trackbackEl 2009 era l’any de Sony
És curiós, però estem a la meitat del cicle de vida de les consoles de nova generació que encarnen tant la PS3 com la X-BOX 360, i encara els estem anomenant next-gen. I pot ser que això es degui a dos motius: primer, per la passejada triomfant que s’està donant la Wii amb gràfics de 128 bits i una mica més. I segon, per la persistència de la consola més venuda de la història a deixar les prestatgeries de jocs. Sí, la PS2 continua donant guerra.
El 2009 era l’any de Sony, era l’any de PS3 per consolidar-se en el mercat, l’any en què hauria d’haver atrapat la 360 i d’haver-la acomiadat pel retrovisor. I parlo en passat, perquè en pocs mesos la planificació de la companyia nipona per a la conquesta de la llar sembla cada cop més allunyada de la realitat. A la meva principal raó, la forçosa compra d’una televisió amb HD Full per a gaudir plenament de la qualitat del vídeo, s’hi ha sumat la crisi econòmica que estem patint, que els està obligant a reorganitzar la companyia de dalt a baix. I això ha trencat uns esquemes que s’aguantaven per un fil. Si Sony no pot vendre reproductors de blu-ray (PS3), no pot vendre les pel·lícules que produeix del propi format, i aquestes es van quedant amb stock. Fins al punt que ara les comencen a vendre a meitat de preu (17-20€) per a què la gent s’animi a comprar-les. Tot i això, la indústria pornogràfica, que com va dir en Valkyria, s’erigia com la decantadora de la balança en la lluita dels formats, sembla ara no veure gaire clar el tema. I és que 1080 línies és tanta resolució, que ara temen pels defectes de les sempre tan perfectes actrius, sobretot les més madures. I els diners que hauran d’invertir en maquillatge i/o operacions perquè la cosa continuï virginal.
Actualment Sony porta dos anys venent la consola per sota del preu de producció amb les pèrdues que suposa, tot esperant que arribés l’esperit sant. Potser es deia Metal Gear 4, però el hype que va crear es va anar diluint amb el temps, no sé si per un excés d’expectatives, o perquè es va anar propagant el rumor de què també sortiria més tard per la X-BOX 360. El cas és que les vendes han estat per sota de les previsions, i tot i ser un joc excel•lent no ha donat l’empenta necessària per trencar la barrera dels 8 milions de consoles amb què Microsoft l’avantatja des de l’inici. Litlle big planet és un altre gran joc que ha tingut gairebé més ressò fora de les fronteres sonyers que dins de la pròpia comunitat. I el que no havia aconseguit el MG4 era difícil que ho aconseguís ell. A més Sony ha comercialitzat Bioshock un any després de la seva sortida per la 360, per donar una mica d’oxigen al catàleg dels seus usuaris. Però d’aquesta manera ha quedat com una consola que va a remolc de les demés, com donava la sensació que passava durant l’altra generació amb la GC respecte la PS2. I molts dels grans jocs a més a més han estat de third parties multiplataformes. L’exclusivitat sembla un fet cada cop més remot, davant l’augment de costos de producció dels videojocs súper estrelles, i la reducció amb la Wii del nombre de clients potencials. I això perjudica també a Sony, acostumada a rebre tractes de favor en matèries de llançaments. Dead Space i Fallout 3, per exemple, han estat multiplataforma, així com el joc de l’any per molts, GTA IV.
Amb aquest panorama, la PS3 es veu sense un incentiu fort que donar-los als seus possibles compradors. I per si no n’hi havia prou, l’anunci d’Square de retardar els seus Final Fantasy i anunciar que almenys un dels dos FFXIII previstos es vendrà també per la 360, no fa més que deixar la negra de Sony en una posició més incòmoda, si és que és possible.
I a tot això cal sumar-li el fracàs que ha suposat el sensor de moviment del Sixaxis, i la decepció recent que ha mostrat la gent per la beta de Home. Aquell joc que ens permetrà interactuar amb la PS3 i la resta d’usuaris a través de la xarxa, a l’estil Second Life o Animal Crossing, redefinint certs conceptes interns, és clar.
Així que la PS3 es troba amb què tot i tenir unes xifres de vendes (20 milions) que ja hagués volgut la Game Cube en tan sols 2 anys, el fet d’estar per sota de la 360 i la Wii i veure que la tendència no canvia no els fa saltar precisament d’alegria. És més, ara per ara, la força de la Wii està fent que third parties s’estiguin plantejant de fer ports de jocs de la 360 que han tingut èxit cap a la consola de Nintendo. Com és Dead Rising, i com va ser Alone in the Dark. Tot i que el segon va resultar ser una conversió pèssima, i amb el primer es preveuen uns canvis que afectaran l’essència del joc. El fet és que la PS3 ja no és el centre d’atenció.
I hi ha un altre fet que la perjudica, el fet de què els jocs multiplataforma de nova generació es programen generalment amb la consola de Microsoft, i després se’n fa un port cap a la PS3 -es veu que programar amb la PS3 és més complex i costós. I això és un altre maldecap per Sony ja que vol dir que els usuaris no apreciaran gaires diferències entre la qualitat que els ofereixi la 360 i la PS3. Ja que a més a més, quanta gent que té la PS3 juga amb HD ready i no HD Full? Així que amb una diferència de preu d’uns 200€ no dubteu en saber quina comprarà la majoria de gent, i més en els temps que corren.
Article relacionat:
Sony i PS3 (i II): Horitzó 2011, l’esperança
Comments»
Veig que pinten bastos per Sony.
Personalment l’aposta del blu-ray sempre em va semblar arriscada pel poc temps que fa que la gent va adquirir els DVDs, però mai hagués pensat que tindrien tants problemes.
Suposo que la crisi els està donant l’estocada, però la casa mare es prou forta com per resistir-ho tot i seguir en el món dels videojocs tot i les pèrdues. Perdre una de les tres fàbriques seria un cop dur.