La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (IV): la doctrina de la RdP January 5, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , trackbackAra que ja us heu pogut situar en el què està passant a la República Democràtica del Congo, ja és hora que parli d’un instrument que tenen la ONU i la societat internacional per tal d’evitar, en el futur així com en el present, conflictes tan sagnants i perllongats com aquest.
Parlo de la Responsabilitat de Protegir (RdP). Nascuda l’any 2001 en la Comissió Internacional sobre Intervenció i Sobirania de l’Estat, l’any 2005 va ser formalment assumida per la ONU sota el mandat de Koffi Annan.
La RdP neix com a resposta a la pregunta de si s’ha d’admetre com a legítima la utilització de la força militar per aturar o prevenir violacions massives dels drets humans (matances indiscriminades, processos de neteja ètnica, …) mentre l’Estat on succeeixen no fa res per aturar-ho o participa de les atrocitats. A més, segons la doctrina de la RdP, no es necessita el consentiment del Consell de Seguretat de la ONU per a tirar les accions endavant.
El problema que planteja això, és que xoca amb un dels articles més importants de la Carta de les Nacions Unides que prohibeix l’ús de la força en l’àmbit internacional excepte en dues excepcions: o bé en legítima defensa o bé com una acció coercitiva autoritzada pel Consell de Seguretat de la ONU.
L’essència de la RDP és el fet que considera la sobirania territorial com una responsabilitat i no com un dret inalienable. Si no esteu avesats a l’estudi de les Relacions Internacionals, aquest pot semblar una diferència banal, però no ho és ni de lluny.
Significa, que si un bon nombre d’integrants de la societat internacional arriba a la conclusió que un Estat no compleix les seves obligacions envers els seus ciutadans, la seva sobirania pot ser suspesa i es pot llançar una intervenció militar sobre el país per tal d’aturar la situació.
Com dic, la RdP donaria pas a la responsabilitat internacional de protegir quan la població estigui sofrint o corri el risc de patir danys greus, com a resultat d’una guerra interna, insurgència, repressió o Estat fallit, i si aquest Estat en qüestió no vulgui complir donar protecció i seguretat als seus ciutadans o, encara pitjor, en sigui el causant.
Per evitar el llançament de més d’una desena d’intervencions simultànies, els que han donat suport a aquesta doctrina ja diuen que no implica una intervenció militar de manera directa, sinó que té una perspectiva gradual que també inclou les sancions econòmiques, polítiques o judicials com a mesures preventives. Amb tot, totes aquestes no servirien i serien bandejades per tal d’evitar genocidis tan brutals com el de Rwanda a principis dels noranta, on en només 100 dies van morir centenars de milers de civils a causa de la violència ètnica entre tutsis i hutus.
En definitiva doncs, la RdP accepta l’ús legítim de la força en circumstàncies extremes o excepcionals de patiment humà que facin trontollar la consciència de la humanitat.
Alguns criteris addicionals serien que la guerra no només sigui justa, sinó que també s’utilitzi com a últim recurs, que la intenció principal sigui frenar o evitar una escalada de patiment humà, que els mitjans siguin proporcionals i que la intervenció militar tingui possibilitats d’èxit i no contribueixi a crear un conflicte major.
Font: Article de Borja Lasheras a la revista Política Exterior dels mesos de Juliol/Agost del 2008 titulat: Darfur y la Responsabilidad de Proteger
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (I): història recent del Congo
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (II): l’estat de l’Estat
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (III): obstacles i possibles solucions
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (i V): tindrà aplicació?
Comments»
no comments yet - be the first?