La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (III): obstacles i possibles solucions December 30, 2008
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , trackbackL’obstacle central que afecta l’estabilitat de la RDC és el control disputat de les immenses riqueses naturals que es concentren en l’est del país. Aquest conflicte intensifica greument la fragmentació política entre els grups rebels i les seves aliances amb estats veïns. La situació feble a l’orient del país disminueix la seguretat de les fronteres, la infraestructura del govern central i la distribució dels béns públics en general. Així, la corrupció s’infiltra a tots els nivells de l’administració que no respon a les necessitats més profundes de la població civil i per tant permet a bandes regionals encarregar-se de la distribució dels béns públics bàsics (especialment de l’ordre públic i la seguretat ). Aquest fet causa directament els problemes més greus de la RDC que són el desplaçament intern com a refugiats de milions dels seus ciutadans, una taxa de mortalitat alta entre els seus nadons, una població mal nodrida i la impotència del govern de controlar el seu territori.
Un altre obstacle perquè el Congo surti del seu estat actual, és l’existència d’interessos creats entre els grups armats que s’aprofiten dels recursos naturals del país, i que gaudeixen d’un nivell de vida més gran que la resta de la població. Això dificulta més la seva integració en l’exèrcit nacional tal com havia quedar resolt en els acords de pau de 2002. No tenen incentius per a deixar la vida criminal i el gran valor que donem a les matèries primeres amb les que trafiquen no ajuda gens a revertir la situació.
Algunes mesures per millorar la situació de la RDC han d’enfocar en els problemes esmentats anteriorment. Més concretament cal pacificar la zona de l’est del país que per la seva riquesa en recursos naturals atreu tantes reclamacions pels grups armats. Si l’estat aconsegueix beneficiar de les seves riqueses en lloc de patir conflictes sobre la distribució dels recursos naturals, llavors al Congo podria ajudar a estabilitzar la regió i avançar el seu estatus de “estat col·lapsat” a “estat fallit” o millor. Tanmateix, actualment el govern del Congo no és gens capaç d’aconseguir aquest objectiu . Depèn encara més del suport de la comunitat internacional, sobretot de les forces de manteniment de la pau de l’ONU (MONUC) que ja representen la força de manteniment de pau més gran del món, amb 17.000 efectius sobre el terreny. Encara que el MONUC té tanta presència, la solució del conflicte ha d’iniciar-se al nivell local. Per això, les forces multinacionals haurien de canviar la seva estratègia i concentrar sobretot a l’orient del país, on es troba l’arrel del problema.
Una altra solució seria focalitzar-se en la lluita contra el tràfic il·legal de coltan i la resta de minerals. Es podria intentar en dos fronts. En primer lloc, cal augmentar el control sobre les multinacionals de l’electrònica que en són les principals compradores i que masses vegades han tingut poc escrúpols alhora d’adquirir el que necessiten per a fabricar els seus productes. Algun tipus de control de qualitat per a que els consumidors sapiguem que els components d’allò que adquirim no estan tacats de sang seria una bona idea.
En segon lloc, començar a aplicar dures sancions als països fronterers com Rwanda i en altres ocasions Uganda que han interferit directament en els afers interns del Congo. A més, des del Consell de Seguretat de la ONU s’haurien d’aplicar sancions a Rwanda pel que fa a la venda de coltan il·legal. Doncs es dóna la paradoxa que tot i gairebé no tenir-ne reserves, n’és un dels primers exportadors mundials. Campanyes de sensibilització massives per part de les ONG també serien de gran ajuda, tots sabem que l’impacte mediàtic del Congo no és el mateix que el de l’Iraq, i que ni hi ha petroli ni els americans hi estan ficats, però no per això la situació és menys fotuda.
Amb tot, la situació al Congo és i serà crítica en el curt termini es faci el que es faci. L’únic que es pot fer en aquests moments és començar a construir uns fonaments i una estructura per a què a mig termini el país pugui sortir de la pobresa i la violència extremes per si sol. Els seus problemes són tan complicats que fa bona aquella frase que diu que “l’infern n’és ple, de bones intencions”.
Articles relacionats:
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (I): història recent del Congo
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (II): l’estat de l’Estat
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (IV): la doctrina de la RdP
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (i V): tindrà aplicació?
Comments»
no comments yet - be the first?