Youtube i les discogràfiques December 25, 2008
Posted by Lord Sergi in : Música, Tecnologia, Vida quotidiana , trackback
El primer matrimoni, i el primer divorci.
Falta una setmana perquè el Top 20 del 2008 surti a la llum, i tot i estar bastant perfilat, aquests dies estic multiplicant la meva dosi de visites a youtube per intentar descobrir el màxim de hits possibles i fer una llista potable 
. Tot i que sé segur que un cop arribi el 2009 me’n trobaré del 2008 que no vaig arribar a considerar, però en aquest món tan immens és normal que passi 
Precisament si hi ha un problema que he tingut aquest últim any amb molts dels vídeos musicals que he anat penjant ha estat la restricció que certes discogràfiques han imposat restringint la visió dels vídeos, dels quals posseeixen els drets, fora del youtube. Fent que sigui impossible la seva reproducció des del blog. Així mateix algunes discogràfiques, sobretot les més grans, persegueixen els usuaris que tenen continguts musicals seus i els fan restringir també la possibilitat de compartir el vídeo a través de la xarxa (embed), i en cas de desacord o si la discogràfica ho desitja pot quedar fins i tot esborrat.
I és una pràctica que trobo estúpida, ja que al penjar el vídeo estàs promocionant, d’una manera o altra, depenent de la crítica que l’acompanyi, aquell cantant o grup musical. Però és clar, aquelles visites externes al portal youtube no comporten diners per a les discogràfiques, ja que els seus anuncis no són visibles. I aquí hi ha una part de la disputa actual entre segells discogràfics i youtube, i una de les raons per les quals en molts articles vells he hagut de substituir els videoclips oficials per vídeos d’actuacions en directe. Es veu que per cada play, les discogràfiques reben una fracció d’un penic. Per arrodonir-ho, diguem que un cèntim per play, o sigui que per cada milió de vistes s’emporten 100.000 €. Una xifra que no està gens malament.
Youtube, ara per ara, està funcionant pràcticament com una MTV selectiva, ja que pots trobar en ell les cançons més noves dels grups que busques penjades pels fans i/o els propis segells musicals. Es calcula que a Espanya entren 11 milions de persones mensuals, i a EUA uns 100 milions. Una xifra molt i molt sucosa.
Actualment, youtube té contractes comercials firmats amb molts segells musicals, entre ells els més importants són: Vivendi’s Universal Music Group, Sony Music Entertainment, i EMI Music. Tanmateix, Warner Music Group, un dels grups més durs de la indústria, ha plantat youtube aquest dissabte i els ha ordenat la retirada de tots els vídeos dels seus artistes. Les exigències de la Warner eren revisar un contracte que firmaren abans que Google Inc. els comprés ja que creuen que gràcies al seu conveni van donar credibilitat i serietat al projecte. Així mateix, creuen que youtube els està pagant molt poc en concepte de publicitat per la quantitat d’afluència que tenen. Veurem què fan les demés companyies, si segueixen l’estela de la Warner o mantenen el vincle amb Youtube.
Si youtube vol mantenir-se com a pàgina de referència hauria de fer-se mirar el tema dels ingressos per mantenir contentes a les companyies restants. No sigui cas que s’aliessin entre elles i fessin un portal web nou, deixant la utilitat de youtube a pur casualisme més que per erigir-se en la TV virtual per excel•lència.
PD. BON NADAL!!!
Comments»
Doncs no em sorprèn que es queixin, menys d’un cèntim per visionat em sembla una quantitat bastant, bastant pobre. Segur que com dius tu, Youtube augmenta la oferta, perquè amb el volum de negoci que mouen s’ho poden permetre perfectament.