La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (I): història recent del Congo December 22, 2008
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , trackbackSovint succeeix que al món occidental ens obsedim amb certs temes i n’oblidem d’altres que tenen, o haurien de tenir, tanta o més importància. El fenomen es repeteix sobretot amb tot allò relacionat amb el continent africà, i és per aquesta raó que avui inicio aquesta sèrie d’articles que pretén explicar la greu situació de la República Democràtica del Congo. A més d’analitzar les arrels d’allò que passa actualment a la zona, la meva intenció en la part final de la sèrie és parlar d’una eina que té la ONU per tal d’evitar els genocidis i les violacions massives dels drets humans com les que cada dia serien notícia si realment el tema ens interessés. Finalment i abans de començar voldria dir que ja sé que la lectura pot arribar a resultar feixuga, i és per això que us vull demanar perdó per avançat amics lectors, sento molt no parlar de sabates que volen contra presidents dels EUA i converteixen el seu llançador en líder de la democràcia, però és que avui m’he llevat capriciós.
————————————————————————————————————
La República Democràtica del Congo, abans conegut com el Zaire, té el dubtós honor d’estar actualment classificada com el sisè Estat més fallit del món. D’una banda, és un país amb una immensa riquesa natural principalment en or, coure, diamants, cobalt i coltan, però de l’altra des de la seva independència de Bèlgica el 1960, el país ha viscut en una situació de conflicte permanent. Després de l’alliberament nacional una llarga dictadura de 29 anys liderada per Mobutu Sese Seko va governar el país, i després de la caiguda d’aquest, l’anomenada Primera Guerra Mundial d’Àfrica que implica a diversos estats veïns entre 1998-2003 va costar la vida de més de quatre milions de persones.
Actualment, les regions més conflictives del país es troben a l’est del Congo. Són específicament les províncies del nord i sud de Kivu, on es concentra bona part de les reserves de coltan. Aquí també es concentra la rivalitat ètnica entre els hutus i els tutsis derivada d’un llarg conflicte històric i del genocidi succeït a Rwanda que va desplaçar els hutus a l’est del Congo. Les Nacions Unides han enviat la força de pau més gran en la seva història al Congo, amb 17.000 homes i el 2006 van organitzar les primeres eleccions democràtiques des de la seva independència on Joseph Kabila va ser elegit. Actualment, hi ha un conflicte molt complex on Rwanda està cooperant amb les tropes rebels tutsis de Laurent Nkunda contra les tropes hutus de les Forces Democràtiques per l’Alliberament de Rwanda (FDLR) que es troba a la frontera oriental del Congo. El govern del Congo dóna un suport tàcit al FDLR. Mentrestant, els recursos naturals no beneficien el conjunt del país perquè multitud de grups rebels, bandes armades i un govern corrupte s’aprofiten de la inestable situació de la regió per explotar la riquesa natural i augmentar els seus propis guanys.
La tasca central d’un Estat és organitzar eficientment la distribució de béns públics entre la seva població. En especial és important assegurar la seguretat física en les seves fronteres i de la seva població i la capacitat d’aquesta per participar en el procés polític sense amenaces. Seguint aquesta línia, alguns indicadors clau a nivell de la seguretat d’un estat fallit són la constant presència de violència en el seu territori (tant per culpa d’un nivell de delinqüència generalitzat com per l’existència de forces insurgents que lluiten contra el govern) i la pèrdua de control sobre les seves fronteres.
En el cas del Congo, veiem que la seva història està plena de conflictes interns, encara que durant les tres dècades que va durar el règim de Mobutu la seva intensitat no era tan notòria, la seva caiguda en la guerra de 1997 que va propiciar l’arribada al poder de Laurent Kabila (pare de l’actual president) fou acompanyada per un increment en la conflictivitat interna principalment a la regió oriental dels Kivu que té frontera amb Uganda, Rwanda i Burundi. Aquesta violència té principalment dos arrels. La primera i més clàssica, és la lluita ètnica entre hutus i tutsis que assola la regió des de principis dels anys 90, quan una revolta tutsi a Uganda que va acabar amb la presa de control del govern fins aleshores hutu, va ser seguida per la invasió de l’ exèrcit ugandès de territori de Rwanda. Davant aquest fet, l’exèrcit Rwanda, principalment d’ètnia hutu, va perpetrar en només 100 dies la matança de vuit-centes mil persones mentre fugia cap a la frontera congolesa.
Aquest succés ha causat greus conseqüències per a la política regional, i entre 1998 i 2002 es va produir el que alguns han qualificat de “primera guerra mundial africana” que com he dit abans va causar quatre milions de morts. Actualment, el conflicte entre hutus i tutsis segueix vigent, i el FDLR (antics militars hutus) es troben apostats en la zona oriental del Congo i són motiu de disputa contínua amb Rwanda que dóna suport i arma a l’exèrcit tutsi del general Nkunda. El govern del Congo dóna un suport tàcit al FDLR (hutus rwandesos) d’una banda perquè l’utilitza com a tampó de contenció contra l’amenaça dels seus veïns, i per una altra perquè a causa de la seva feblesa, l’exèrcit congolès utilitza el FDLR para arribar a les zones del país on no té influència.
L’altra arrel d’aquesta violència permanent, es troba en la corrupció econòmica que afecta tots els nivells de l’administració. Ja en l’època de Mobutu, la corrupció havia estat un problema de primer ordre a causa de la riquesa natural del Congo, però amb el descobriment de les propietats del coltan (columbita-tantali) per a diversos tipus d’aplicacions electròniques àmpliament populars -com ara els xips que porten tots i cadascun dels nostres ordinadors portàtils i telèfons mòbils- la corrupció i les activitats i·legals relacionades amb el tràfic d’aquesta i altres matèries precioses s’han multiplicat.
Lligat a això ha sorgit una complexa trama de bandes violentes i criminals que més enllà de l’adscripció ètnica o ideològica sembren el terror per tota la zona de Kivu amb l’objectiu d’enriquir-se a si mateixos i que han perdut tot lligam ideològic o ètnic amb la resta de grups armats. La seva perillositat a més, és molt elevada i contínuament es produeixen episodis de robatori, violació i assassinat en contra de la població civil.
PD. En aquest vídeo podreu veure un repàs en cinc minuts de la història del Congo. És molt gràfic, i si sabeu una mica d’anglès, força entenedor. 
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (II): l’estat de l’Estat
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (III): obstacles i possibles solucions
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (IV): la doctrina de la RdP
La RD del Congo i la Responsabilitat de Protegir (i V): tindrà aplicació?
Comments»
Déu n’hi do, el tema és complicat, complicat.