Gràcies Lost May 31, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura , 2commentsSi no hagués existit Lost jo avui seria una persona diferent.
Crec que aquesta frase resumeix força bé el que sento i el que ha significat per mi aquesta sèrie els darrers tres anys llargs. Ho sé, sona exagerat, però no ho és. És el mateix que també he dit sempre de Bola de Drac i crec que és cert. Lost és d’aquelles sèries que et poden ajudar entendre el món amb uns altres ulls.
‘Pallassos i monstres. La història tragicòmica de 8 dictadors africans’ d’Albert Sánchez Piñol (2000) May 22, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 4commentsDues persones en aquest planeta m’han imbuït d’una certa obsessió per l’estudi i la coneixença dels dictadors i que fan i han fet del món un lloc infernal per a milions de persones. Són el meu pare i un bon amic que una vegada fa cosa d’un parell d’anys va passejar-se per aquesta pàgina per escriue la boutade que Messi era un inútil. El seu odi a la opressió ha estat i és un dels meus referents polítics principals i els estic profundament agraït per això.
Mobutu Sese Seko. Cleptòman, rapinyaire i assassí
Aquest llibre tracta de vuit homes que durant la segona part del segle XX van causar dolor, mort i sofriment a desenes i desenes de milions de persones al continent africà. Desgraciadament però per a la nostra cultura democràtica, gairebé ningú els coneix.
La reforma de la Diagonal, únic encert d’Hereu? May 19, 2010
Posted by parvulesco in : Política, Política Catalana , 7commentsCom a bon amant de la filosofia, faré bona la frase hegeliana i començaré per alabar un cadàver recentment difunt i injustament maltractat per l’opinió general, com si fos un Michael Jackson, la reforma de la Diagonal. Aquest és, precisament, l’únic projecte realment interessant del mediocre alcalde actual, culpable del Cinisme al metro, si us plau, l’assassinat de la creativa cultura àndergraun, la trademark Barcelona i la gris ciutat de cartró-pedra en què s’ha convertit amb la connivència activa dels empresaris del turisme i la construcció. Però anem a la cosa que es pot salvar del seu mandat.
Primer de tot, la reforma de la Diagonal segueix sent imprescindible com a projecte a mig termini, perquè les plantilles urbanístiques del futur han de prescindir de l’ús excessiu del cotxe. Espanya, de ben segur, com a país de nous rics que hem demostrat que som, és un dels països amb ús més preponderant del cotxe a la ciutat, en detriment de transports molt menys contaminants, més eficients i de més qualitat de vida, com el tramvia, el metro o la bicicleta. Això s’ha de canviar urgentment i potenciar el transport públic és una mesura necessària en el marc d’un Estat de Benestar fort. En aquest context, és imperatiu enllaçar les dues rutes del tramvia i per això cal reformar la Diagonal, ja que no es pot soterrar (el sotasòl està saturat). Reformar la Diagonal és, per tant, una mesura social i progressiva.
‘La mort a Venècia’ de Thomas Mann (1912) May 18, 2010
Posted by Ximo in : Literatura , 3commentsUna vida de treball i disciplina en aparença sòlida com la piràmide de Kheops s’esfondra. Hi ha barra lliure, senyores i senyors: tothom pot opinar. Uns diran que la causa és un terratrèmol de magnitud vuit en l’escala de Richter, uns altres que ha estat una explosió nuclear, hi haurà també qui parle d’un càstic diví… Siga com siga, ara aquella vida ja no és una piràmide indestructible sinó un caos de naips escampats per terra, castell anihilat pel bufit d’un xiquet juganer.
Hereu escampa (II): Gastar 3 milions d’Euros en una evidència i carregar el mort a un altre May 17, 2010
Posted by Valkyria in : Política, Política Catalana , 2comments
Ahir va acabar l’esperpèntic referèndum de la Diagonal, pressupostat en 3,3 milions d’Euros i amb una participació apostoflant del 12,17 %, per dir-nos l’evidència: Que Barcelona ni vol (probablement tampoc pugui) ni necessita una reforma de la Diagonal, que els únics que la necessiten són el Batlle i els seus amics de TRAM S.A., membre de la sempre estimada aquí ATM. El resultat de la consulta és tan trist que per una vegada coincidia la meva opinió amb la del líder popular de Barcelona, Alberto Fernández-Díaz, partit i persona amb unes ideologies diametralment contràries a les meves. Fer un referèndum per la Diagonal, 3 milions d’Euros, que Hereu em faci congeniar amb el PP, no té preu. I és que Hereu fa bo a Joan Clos, i després del que va fer, ja és dir.
Zapatero Dimissió: 2on round May 14, 2010
Posted by Lord Sergi in : Política, Política Catalana, Política Espanyola, Política Internacional, Societat, Vida quotidiana , 4comments
La pantomima ja ha durat massa. Dignitat és la única cosa que demano i puc arribar a esperar d’en ZP. Dignitat perquè tingui la valentia de dimitir d’una vegada i deixar que el timó l’agafi un altre. Dignitat perquè assumeixi responsabilitats desprès de 2 anys d’incoherències i polítiques erràtiques. És el segon cop que demano la seva dimissió i espero no haver d’arribar a un tercer. José Luis Rodríguez Zapatero és un conductor cec i si sent conscient de la seva falta de lideratge i visió ha seguit per aquest camí és a més un temerari irresponsable. (more…)
Hereu escampa May 13, 2010
Posted by Valkyria in : Política, Política Catalana , 4comments
Fa temps que l’alcalde de Barcelona no se sap massa bé a què juga. Un bon dia, es va aixecar i va decidir que estaria bé tenir uns jocs olímpics d’hivern. Hi havia (i hi ha) un petit problema: A Barcelona no hi neva massa sovint. Un moviment especulatiu vaja. Com el que el seu predecessor va aconseguir amb el Fòrum amb un resultat mediocre, intentant emular la gran gestió de Maragall com a alcalde amb els jocs olímpics de per mig. I ara tot el tema de la diagonal, l’esperpèntic referèndum, perquè no té un altre nom. En català, hi ha una dita que li ve com anell al dit al senyor Jordi Hereu: És un hereu escampa: un malgastador.
I ara ve la UE i diu que el cànon digital és il·legal May 11, 2010
Posted by Valkyria in : Política, Política Internacional, Societat , 2comments
Hi ha coses que superen el meu enteniment. Estic segur que no sóc la persona més lletrada del món, però fins a un cert punt sé quan m’estan prenent el pèl. Amb el cànon digital, vigent des de l’any 1987 des de què el codi penal reconeix el dret a la còpia privada, l’objectiu era compensar en certa manera al autors pels perjudicis causats per l’ús de dispositius de còpia (Aleshores, sobretot cintes de casset i VHS). Tots coneixem l’actual cànon digital, el que s’aplica als CD i DVD des de l’any 2003, encara en l’etapa de govern de l’Aznar. Però l’actual president espanyol, amb el beneplàcit de les entitats de gestió (que amb l’ampliació del cànon del 2003 havien vist augmentar els seus ingressos un 12%) i sense tenir en compte les associacions de consumidors, el passat 2007 encara va anar més lluny, i va estendre el cànon digital a dispositius com impressores, discos durs i telefons móbils, dispositius que alguns d’ells no necessàriament s’utilitzen per a la creació de còpies privades.
Fart dels objectes col·leccionables als videojocs May 10, 2010
Posted by Valkyria in : Videojocs , 3comments
Els punts destacats són objectes col·leccionables. I n’hi ha un bon grapadet.
Primer van ser els GTA (ídols en el GTA III, Bosses a Vice City, ferradures daurades a San Andreas i matar coloms rates voladores a GTA IV). Desprès els estàndards d’Assassin’s Creed per passar a les plomes i les estàtues a la seva seqüela, els diamants de Far Cry 2, els peixos i les maquetes a Mass Effect 2, i ara els termos de café i unes fulles d’un llibre a Alan Wake. La odiosa febre per col·leccionar objectes inútils s’ha començat a estendre com una taca d’oli sobre els videojocs. I tot per una trista fita de 20 punts a XBox o un trofeu de plata o d’or a PlayStation. En alguns jocs, fins i tot ara ja són claus per entendre la història en alguns jocs. Fins on arribarà la cosa?
El Sàhara Occidental May 9, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , add a commentCinc dies, que és el temps que hi he estat, no són suficients per conèixer un país en tota la seva complexitat. Però segurament tampoc ho serien cinc setmanes, ni cinc mesos, així que ningú es prengui aquestes línies que venen com un dictamen definitiu, perfecte o absolut sobre el que està succeint en aquell país que tot i la proximitat geogràfica ens és molt desconegut.
En primer lloc recordar una cosa, el Sàhara Occidental va ser colònia espanyola fins a l’any 1975 i els últims dies de Franco, quan el Marroc va emprendre una marxa de caràcter “pacífic” i des de la “societat civil” per “recuperar” el Sàhara, la marxa verda es va anomenar i va aplegar centenars de milers de persones. Perquè Espanya va cedir i va signar un tractat tripartit amb el Marroc i Mauritània per a que es repartissin el Sàhara Occidental? Doncs perquè tenien por que un enfrontament obert els debilités en el front interior i que això impedís lligar la successió espanyola tal i com desitjaven.
