El problema està a la davantera February 28, 2010
Posted by Lord Sergi in : Esports, Futbol , 2comments
Aquests últims partits el Barça no ha estat fi. No cal ser un profeta per adonar-se’n. Però hi ha un símptoma que ja ve arrossegant-se des del principi de la temporada: la falta de gol.
Amb la marxa d’Eto’o, el Barça va quedar-se sense un 9 golejador pur. El recanvi fou Ibrahimovic, que tot i que tothom sabia que no podria igualar els registres d’Eto’o es va pensar que la seva faceta d’assistent d’or i el seu joc aeri compensarien aquest fet. És per això que en Guardiola va decidir no fer cap fitxatge més, ja que confiava que Henry s’havia recuperat.
Però el miratge d’Henry s’ha esvaït, com un oasi, i sense la motivació de la Champions ha tornat al purgatori després d’estar mig any firmant uns registres paupèrrims.
“Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma”: reinventar el sagrat February 25, 2010
Posted by parvulesco in : General , 4commentsFalta descriure en què consistiria aquesta hipotètica actitud de cooperació lúcida, l’estratègia que pretendiríem expandir a tota la societat.
D’alguna manera i com comentàvem abans sobre la caiguda del mur de Berlín, l’esquerra en les seves múltiples formes ha anat, històricament, desmantellant les estructures culturals pròpies d’Occident per entendre una imposició: la religió, la monarquia, el matrimoni, el treball i molts altres cànons vitals sobre els quals es fonamentava la vida social. En aquest exercici ha hagut, òbviament, una oportunitat de canviar i millorar aquestes mateixes institucions i d’aquí el saludable de l’exercici. Ara bé, això ha significat precisament la legitimació en tots els seus nivells d’un discurs que pregona, paradoxalment, el il.legítim que és tot, un discurs que es pot veure en l’heterodòxia dels seixanta, per exemple. Potser les institucions sobreviuen, però ara amb una legitimitat extremadament feble, induint simplement a ser enderrocades pel pas del temps. Ara la moda és el transgressor, en una contradicció perversa que buida totalment a la parauleta de significat i, d’aquesta manera, destrueix qualsevol direcció possible dels nostres esforços. Cap a on transgredir, per tant?
bailar sobre el abismo
Cal augmentar les despeses dels eurodiputats? February 25, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , 1 comment so farAvui al Parlament Europeu hi ha hagut una discussió molt interessant que m’agradaria comentar-vos. Es parlava de les despeses del Parlament i dins el grup liberal s’havia d’adoptar una posició comuna per acceptar o rebutjar un augment de pressupost que representa 1500 euros al mes per a cada eurodiputat.
Primer, s’ha de tenir en compte que aquests diners ja formen part del pressupost general de la UE, és a dir, que en cas que demà que és la votació no s’aprovi l’augment, aquests diners no aniran a les butxaques dels ciutadans, sinó que seran gastats d’una altra manera.
Tanmateix la incògnita segueix viva, perquè necessiten els eurodiputats 1500 euros més?
‘Pyongyang’ de Guy Delisle (2003) February 23, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cultura, Literatura , 4comments
En ple apogeu mediàtic, recent nomenada integrant del club de l’eix del mal, Corea del Nord, un dels pocs feus comunistes vigents a l’actualitat, fou visitada per un peculiar visitant: Guy Delisle, un dibuixant que havia aterrat per dos mesos per treballar en una empresa d’animació.
Impactat i sorprès per aquest món desconegut, en Delisle plasma en format còmic tota la seva activitat diària i les diferents curiositats que ens ajuden a fer-nos una imatge molt clara de què és Corea del Nord. Resseguint la seva estada aprenem molts dels entrellats que envolten aquest Estat i la manera en què són tractats els turistes quan hi van, així com costums dels pocs nord-coreans amb qui té l’ocasió de compartir les hores.
Un documental dibuixat en primera persona que retrata una corea trista, mentalment militaritzada, falsament gloriosa, que viu en el seu propi Matrix engolit pel virus Kim Jong-Il, hereu de l’etern Kim Il Sung. (more…)
‘Up in the air’ de Jason Reitman (2009) February 22, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 1 comment so farTornem a parlar de cinema, i aquesta vegada ho fem d’una de les sensacions de la temporada. La inesperada però no per això menys agraïda Up in the air.
Protagonitzada magistralment per George Clooney, aquesta comèdia amb pinzellades de realisme social ens situa en la més pura actualitat de la crisi econòmica, essent possiblement una de les poques pel·lícules de vocació comercial amb la valentia d’abordar-ne les conseqüències.
Metodologia bolivariana: revolució i teoria de jocs February 20, 2010
Posted by parvulesco in : General , 1 comment so farEn aquest context, imaginem que viure en societat és un continu joc, on hi ha dues estratègies bàsiques: cooperació (C) i defecció (D). El divertit del joc és que el benefici que obtinguis no depèn només de la teva estratègia, sinó de l’altre jugador amb qui jugues; aquesta, de fet, és la principal innovació de la teoria de jocs respecte la teoria econòmica clàssica. Per tant, hi ha quatre possibles resultats d’estratègies (meva, teva): (C, C), (C, D), (D, C) i (D, D), que es defineixen per una payoff matrix, una de les més interessants de les quals és el dilema del presoner. Allà, M (C, C) <M (D, C), però M (D, D) <M (C, C). Oséase, la cooperació mútua és bonica, però explotar (D) a l’altre (C) és lo más. Així, els dos jugadors racionals saltarà a D, però la defecció mútua és una cosa bastant menys beneficiós que els dos cooperin junts (òbviament). En tot cas, el xocant aquí és que paradoxalment i en un context d’agents racionals, C, més beneficiosa, és una estratègia vulnerable a D. Això ja ho va dir Rousseau:
El primer hombre que, después de haber encerrado un pedazo de tierra, dio la idea de decir esto es mío y encontró personas lo bastante ingenuas para creerle, fue el verdadero fundador de la sociedad civil. De cuantos crímenes, guerras y asesinatos, de cuantos horrores y desgracias se podría haber salvado la humanidad sacando las estacas o rellenando la zanja, y gritando a sus semejantes: Guardaos de escuchar a este impostor; estamos perdidos si una vez olvidamos que los frutos de la tierra pertenecen a todos nosotros, y la misma tierra a nadie.
Slagsmålsklubben, Boss for Leader (2007): electrònica de dibuixos animats February 17, 2010
Posted by Encaputxat in : Música , add a commentFeia gairebé un any que en David m’havia recomanat aquest disc quan farà cosa d’un mes vaig començar a escoltar-lo. Però qui em pot culpar? A qui se li acudeix fotre un nom tan estrany a una banda de música? Val que són nòrdics, però jo què sé, també podien pensar en els que tenim dificultats en llegir quatre consonants seguides!
Bé, en qualsevol cas els amics de Slagsmålsklubben em tenen captivat. El seu so electrònic agrada gairebé a la primera escolta i ens introdueix a un univers multicolor que avança a gran velocitat al voltant nostre. Tema rere tema, ens veiem emportats per la seva música de bases electròniques i ànima de videojoc.
Sobre la imperiosa necessitat d’una revolució bolivariana February 16, 2010
Posted by parvulesco in : General , 2commentsAhir Montilla va aconseguir que Ernest Maragall rectifiqués de les seves declaracions, “que Catalunya està fatigada de tripartit”. Això sortia a portada de La Vanguardia, el diari més venut de Catalunya, i a TV3, la tele pública. Unió i PP demanen eleccions anticipades, en la seva lògica habitual. Els periodistes orgànics, autèntics voltors 21st century style, es ceben en l’enèsima crisi mediàtica d’un govern democràtic, quan es pressuposa que en democràcia hi conviuen diverses opinions i que això precisament és saludable (corregeixo: pressuposo només jo, pel que veig). Al capdavall, el govern tripartit 2.0 ha fracassat en el que ha deixat de fer i no ha sabut vendre el què ha fet de bo, a causa del bloqueig d’un establishment mediatico-econòmic al qual el progrés li importa un bledo i prefereix mantenir el poder sobre les cendres abans que deixar-lo a altres mans potser més ambicioses i intel·ligents. Per a aconseguir no perdre’l, ha venut la imatge d’un govern tripartit gris (que ha fet bastant més que CiU en 20 anys, però bueno) i la gent, visca l’instint de ramat, s’ho ha cregut.
El feliç retorn de les maragallades February 15, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Catalana , 4commentsHo trobava a faltar la veritat. Els germans Maragall donen una alegria a la política catalana que sempre la fa més interessant i que sol posar contra les cordes amics i enemics per igual. Com un volcà adormit, compartir govern amb qualsevol dels dos s’ha demostrat durant dues dècades i mitja com el millor antídot per l’avorriment i les frases sense suc ni bruc.
I si normalment ens meravella en Pasqual, aquests dies (i els últims anys també) Ernest ha agafat el relleu amb tota soltura. Examinem doncs les seves darreres paraules perquè han tingut el gran encert d’obrir un debat intern al PSC, tot un miracle donat el ferri control para-estalinista que Montilla, Zaragoza i Iceta han establert en un partit que sol donar la imatge de dialogant i obert a les noves idees.
‘Invictus’ de Clint Eastwood (2009) February 13, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura , 3comments
En Clint Eastwood no descansa. Retirat de la gran pantalla com a actor amb Gran Torino, un retrat contemporani de la difícil convivència que es produeix en molts barris davant l’arribada d’immigrants culturalment oposats, continua mostrant-nos any rere any el seu talent per explicar històries. Invictus, aquest nou heroic film de la factoria Eastwood, és la materialització d’un anhel, ja complert, del septuagenari Morgan Freeman.
Des de feia temps, en Morgan volia interpretar el personatge de Nelson Mandela. En un principi va pensar en interpretar-lo a partir de l’autobiografia del propi mandatari ‘Long walk to freedom (1995)’, però tot i escriure un guió adaptat al final va avortar el projecte -actualment, la realització de la biografia a la gran pantalla està en mans de la productora Anant Singh i el director Tom Hooper. I no ha estat fins a la publicació del llibre ‘Playing the enemy: Nelson Mandela and the game that made a nation (2008)’ escrit per John Carlin, que s’ha vist en cor de dur-lo a la gran pantalla junt amb el seu amic Clint Eastwood. (more…)