TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (II) January 31, 2010
Posted by Showbiz in : Música , 4comments#7. Antony and The Johnsons – The Crying Light
Segurament no dec ser l’únic que està fart de sentir a anuncis i a pel·lícules, indiscriminadament, la cançó Hope there’s someone del seu anterior disc (I am a bird now) . Tot i així, Antony no ha abandonat la seva caverna creativa. No s’ha acomodat a l’èxit i ha tornat a buscar poesia musical a través del seu particular punt de vista compositiu. Ens torna a regalar quasi 40 minuts més de nou material, a un nivell impecable, amb cançons com Aeon, Daylight And The Sun, o Her eyes are underneath the ground. BRAVO, BRAVÍSSIMO. (more…)
Scotch et sofa, la sensació francesa January 30, 2010
Posted by Oriol in : Música , 2comments
Era l’últim cap de setmana d’agost i vaig marxar amb uns amics cap a l’Empordà…a l’Acústica de Figueres a gaudir de molt bona música. Un de tants bons festivals de música que tenim en aquest país. Era un gran cap de setmana d’estiu: sol, cel clar, calor i la màgia que sempre desprèn Figueres. Hi vam anar disposats a escoltar un gran nombre de grups de música del país i ves per on la gran sensació i sorpresa no va ser de la terra, va ser del país veí, no… no del que penseu… sinó de França.
Vam escoltar el grup sense voler, no anàvem amb la idea de escoltar-los, no era un dels objectius per anar a l’Acústica, simplement ens hi vam parar per omplir una franja d’horari entre concert i concert que sí teníem prefixats al principi. Tanmateix fou el que més ens va sorprendre i captivar de tota l’Acústica. Va fer que tot el que vam escoltar i veure després, tot i estar bé, molt bé, no arribés al punt de grandesa, originalitat, emoció i captivament que ells ens havien deixat. (more…)
TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (I) January 29, 2010
Posted by Showbiz in : Música , 4commentsTot i que tard, per fi em veig en cor d’anunciar els meus 15 discs preferits editats -i reeditats- aquest any, sense veritats absolutes, amb absències sonades (segur), però fetes segons el meu criteri. COMENCEM.
#15. Miles Davis – Kind Of Blue (50th Anniversary Edition)
Aquest disc, emblema del jazz i de la música moderna celebra el seu cinquantè aniversari amb una reedició. Totalment recomanable i, indiscutiblement, d’escolta obligada. 5 temes totalment preparats per una nit de bourbon de 13 anys, partides de pòker, i, (perquè no?) una bona dosis de preliminars sexuals. (more…)
Tastautors 22/01/10: ‘Delên’ i ‘La increïble història de Carles Carolina’ January 28, 2010
Posted by Lord Sergi in : Música , 4comments
El passat divendres vaig anar fins a Cardedeu, arrossegat pel nostre discordiant Oriol, per anar a veure el concert de la increïble història de Carles Carolina. Enguany, el Festival Tastautors, de Cardedeu, compleix la seva 6a edició i he de dir que amb un èxit absolut. La sala es va omplir fins dalt, amb totes les taules plenes i la gent dempeus. Segurament, l’únic que es pot retreure a l’organització és la falta de puntualitat. Però ja sabeu què diuen: les coses bones es fan esperar.
No n’esperava gaire de Delên, per no dir res, que venien a presentar el seu disc de debut: ‘Sa roba estesa (2009)’. Tanmateix, al final del certamen, quan els vaig comprar l’àlbum i vaig veure després que estava produït per en Jaume Pla (Mazoni) em va venir de cop a la memòria que ja havia llegit sobre ells. Com podeu endevinar fàcilment vaig quedar captivat per l’intimisme d’aquest grup menorquí. (more…)
Els soldats hi són per combatre January 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional, Societat , 2commentsI no per fer caritat. I és que home, ja és hora que algú digui les coses pel seu nom! A veure, sé que amb les imatges d’Haití, una vegada més els exèrcits dels països més desenvolupats del món hauran fet que a més de un i de dos se’ls caigui la baba amb lo “guais i moderns” que són els nostres soldats, però no us equivoqueu, el fet que l’exèrcit hagi d’intervenir en aquesta classe de qüestions no és res més que un fracàs i una manera d’enganyar la gent i embolcallar els exèrcits de la seva funció: fer la guerra.
Sí, sí. Fer la guerra. Això és per al que estan els exèrcits. Sinó quin sentit tenen? Aquestes feines humanitàries o pseudo-humanitàries que duen a terme no són més que l’excusa ideològica per a poder-los mantenir a ple rendiment una vegada la majoria de les poblacions d’Europa ja han renegat de la pràctica totalitat de les possibilitats de guerra que existeixen.
‘Sherlock Holmes’ de Guy Ritchie (2009) January 25, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 2commentsAhir va ser un dia feliç per a mi. Com a fan incondicional del personatge que va crear Sir Arthur Conan Doyle, ja feia dues setmanes que tocava els nassos als meus amics per convèncer-los per anar al cinema a veure què n’havia sortit d’aquesta versió moderna, i tot i que hi ha algunes coses que no em van agradar gaire vaig sortir força content de la sala.
Guy Ritchie ha imprimit el seu segell a la història del detectiu victorià. O més ben dit, ho ha fet Hollywood com a concepte. Anant més enllà de la pura resolució intel•lectual del cas i dels mordaços comentaris que caracteritzaven la saga de Sherlock Holmes, Ritchie converteix tot el que dona sentit al personatge en la decoració de que se serveix per brindar-nos dues hores de cinema d’aventures per a tots els públics.
‘L’apartament’ de Billy Wilder (1960) January 22, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 1 comment so farHistòricament a l’Escalè no n’hem parlat gaire de cinema. Com a molt de les estrenes que hem vist al cinema. És per això que estic content d’escriure aquest article que obre una mica la porta a parlar per aquí de grans (o no tan grans) películes de totes les èpoques que els articulistes de l’Escalè anem veient i vulguem recomanar a tothom.
Avui us parlo de ‘ L’apartament’, una de les diverses obres mestres que va deixar aquest geni del cinema que va ser Wilder. Filmada l’any 1960, el seu protagonista és interpretat pel brillant Jack Lemmon i compta també amb la participació de la meravellosa Shirley McLane.
Bonus Track: recuperar la dimensió local January 22, 2010
Posted by parvulesco in : General , add a commentUn dels temes més interessants de la ciència actual és comprendre la transició pluricel.lular, això és, el pas de tenir colònies de cèl lules indiferenciades a un organisme on cada cèl lula està especialitzada amb la seva funció. La veritat és que l’agregació d’individus, la divisió del treball a nivell econòmic, sempre ha estat un bon camí per a la gestió més eficient dels recursos, és a dir, per a una millor economia. La cooperació és una bona estratègia per a un jugador egoista, al cap i a la fi: en això consisteix el capitalisme, a la feina mano a mano d’associats egoistes. Nosaltres, tendres amants de l’autogestió, hauríem de ser ferms partidaris d’un mercat totalment lliure i desregulat, l’eficiència del qual genera cooperació i bona gestió en els recursos. (more…)
Una (petita) lliçó de democràcia January 20, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Catalana, Política Espanyola, Política Internacional , add a commentLa Unió Europea no és precisament la institució més democràtica que conec. Però tanmateix aquests dies ha utilitzat un mecanisme de control i transparència democràtica que he envejat, i que m’agradaria que el nostre país també assumís algun dia.
Parlo de les compareixences públiques dels futurs comissaris davant el Parlament Europeu. Sembla una tonteria, però el fet que les persones que han estat designades pel President de la Comissió Europea per a liderar les diferents àrees hagin de donar explicacions de què pretenen fer davant els parlamentaris dóna una mica la mesura de quina classe de governants seran. A més, dóna als parlamentaris la ocasió de expressar el seu disgust si la elecció no és bona.
Rumiana Jeleva, ex-futura comissària
‘El procés’ de Franz Kafka (1925) January 19, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , add a commentSembla una broma, però si hagués d’utilitzar una sola paraula per definir aquesta novel•la diria que, valgui la redundància, ‘El procés’ és una obra kafkiana.
És la primera vegada que llegeixo res del mestre txec, però tanmateix no m’ha costat gaire descobrir perquè tantes vegades s’utilitza aquesta adjectivització del seu cognom com a sinònim de surrealisme i per parlar de fets inexplicables.
‘El procés’ és com a obra un pèl estranya. Publicada pòstumament i en contra de la voluntat del seu mateix autor, és una novel•la inacabada en el sentit que és nota que Kafka hagués volgut incloure un nombre major de passatges intermedis en ella, però a la vegada llegint-la un té la sensació que d’aquesta manera Kafka va aconseguir, sense voler, ressaltar encara més si és possible els trets essencials de l’obra i la seva personalitat com a escriptor.
