Google Chrome: el mode incògnit November 29, 2009
Posted by Lord Sergi in : Ciència i tecnologia, Tecnologia, Vida quotidiana , 4comments
Com si fos Pere l’apòstol he hagut de negar Google Chrome fins a 3 vegades fins que el gall ha cantat, per afirmar, que sí, que Google Chrome és un navegador genial i que fins ara realment no em creia la canterella que hi havia al seu voltant. El temps ha donat la raó als seus defensors. No m’agrada gaire haver de fer propaganda de Google, però quan se la mereixen bé ho he de reconèixer. Quan va sortir per Internet el seu nou navegador, no vaig ni tenir intenció de provar-lo, ja que estava ben satisfet amb el Firefox 3.0 ara millorat amb la versió 3.5. I vaig pensar que ja n’hi havia prou d’aquest monopoli, que els bombin (!). I en Lord Sergi va negar Google Chrome per primera vegada. (more…)
Grand Slam Tennis (Wii): Cop d’autoritat November 27, 2009
Posted by Lord Sergi in : Microsoft, Nintendo, Sony, Videojocs , 4comments
Era el maig passat i estaven a punt de sortir dos jocs de tennis per a la Wii. Un gènere que estava gairebé orfe malgrat les grans possibilitats que ofereix la consola mitjançant el wiimando. Top Spin 3, de la mà de 2K Sports, publicat al juny del 2008, era fins llavors l’únic joc del gènere que hi havia al catàleg i havia passat desapercebut, sense pena ni glòria.-evidentment, el Wii Sports queda fora de la llista.
Un any després apareixien sobre la taula dos jocs: un pertanyent a una saga mítica i un de totalment nou. Virtua Tennis i Grand Slam Tennis, respectivament. EA Sports estava darrere del projecte de Grand Slam, al qual hi havia dedicat molt d’esforç. Era el seu primer joc en l’àmbit del tennis i volien fer-lo el màxim de bé possible. El contrincant, Virtua Tennis, era tota una fera i un referent pel que fa als jocs de Tennis. Fou un dels jocs insígnia de la malaguanyada Dreamcast, exportat més tard amb èxit sobre la PS2 i ja a la nova generació sobre la X-Box 360 i la PS3. (more…)
La mediocritat com a bandera November 25, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , 4commentsEls qui em coneixeu m’heu sentit dir més d’una vegada que considero la Unió Europea com l’artefacte polític més rellevant del segle XX. El Lord està ratllat de sentir-me dir-ho una vegada i una altra i fins i tot vaig escriure un article coincidint amb l’inici de campanya de les eleccions europees explicant els meus motius.
Ara. D’aquí a empassar-me sense més que els cracs dels caps d’Estat de la Unió hagin decidit posar un parell de mediocres desconeguts per a liderar Europa en els propers anys hi ha un tros.

El Gran Germà et vigila: Les zones vídeovigilades November 24, 2009
Posted by Valkyria in : Societat, Vida quotidiana , 3comments
D’uns anys ençà, la obsessió gairebé malaltissa per protegir-nos dels criminals sense escrúpols, i l’abaratiment de la tecnologia, ens ha portat una proliferació de càmeres de seguretat per tot arreu al més pur estil 1984 de George Orwell. Poc a poc, sense fer massa soroll, les càmeres han envaït des de façanes fins a dormitoris personals (si no que és una webcam?). Però la cosa ha començat a ser preocupant: La meva pròpia escala ha instal·lat una càmera a l’entrada. La tinc clissada, sé perfectament on és i controla els moviments de tot aquell qui entra o surt en el meu edifici. Els motius? Com sempre diuen els defensors d’aquest tipus d’aparells, la seguretat. Dies després, ha aparegut el mateix cartell que apareix a la part superior d’aquest article. Dono fe de que dies enrere aquest cartell no hi era i la càmera sí.
Barça-Inter i la llei Beckham November 23, 2009
Posted by Lord Sergi in : Esports, Futbol, Política, Política Espanyola , 2commentsBarça–Inter
El partit de demà és transcendental. A vida o mort. Només s’hi val la victòria. Guardiola ho sap i haurà de posar tota l’artilleria. El clàssic del dissabte també és important, sí, però la supervivència a la lliga de campions és molt més vital. Sobretot econòmicament parlant.
Diuen que Ibrahimovic, lesionat, no hi podrà arribar i que Messi tampoc. I que al clàssic ja es veurà. És per això que només demano que els infiltrin. I si per culpa d’això recauen ja ens ho farem. Si hem de jugar un mes amb la davantera del filial, així serà. Però el dimarts s’ha de guanyar i ambdós han de jugar i brillar, com a mínim la primera part.

Títol Defectuós, Títol Caducat i els seus parents: els sense títol November 20, 2009
Posted by Valkyria in : Personals, Societat, Vida quotidiana , 6comments
Proposo aquesta sintonia per ambientar en el metro, com a himne de ETM/TMB i acompanyar la lectura d’aquest article.
16:15 de la tarda, estació del metro Espanya L3. Apareix un noi amb ulleres, vestint dessuadora negra arremangada i pantalons texans amb uns auriculars que sobre surten de la butxaca, tot disposat a entrar en el recinte del metro, prèvia validació del seu títol de transport. Però perplex, veu com la màquina escup la targeta. ” TÍTOL DEFECTUÓS” es pot llegir en el panell digital. El noi mira la targeta: li quedava més de mitja targeta. Pensa que potser és la màquina, que està avariada. No seria pas tan estrany. Prova una segona i una tercera màquina, sense sort. Simultàniament a aquest fet, dos o tres joves es colen en el metro. El noi, frustrat, mira a veure si hi ha un revisor de TMB a prop, ni que sigui per bescanviar el seu títol. És en va: No hi ha personal de TMB a la vista. Com sempre. El noi mira el rellotge nerviós. Es fa tard i clarament té pressa. No li queda un altre remei que tirar de cartera i comprar una altre T-10. I si, jo sóc aquest noi, i aquest, l’enèsim article on em cago en TMB. l’enèsim article en el qual em cago en TMB després del salt
The xx, xx (2009): amor platònic November 19, 2009
Posted by Lord Sergi in : Música , 3comments

Era principis de setembre, durant els últims dies d’estiu, quan veia que No Ripcord feia una crítica a un grup desconegut per mi, The xx*, tot just quatre mesos després d’haver entrat a escena de la mà de Crystalised. Veient la portada, tota negra, vaig pensar que seria un grup de rock metal o hardcore, però res més lluny de la realitat. No Ripcord els havia posat un 9, deixant-los pels núvols, i volia saber perquè, sobretot tractant-se d’un disc de debut. Tot i això, la meva curiositat es va frenar, no recordo per quin motiu, fins que l’Encaputxat, va veure també la crítica al setembre i els buscà, els sentí i m’hi feu atrapar. És segurament, junt amb Welcome to Mali, el millor treball musical que he escoltat enguany. Un cop els escoltes ja no pots parar. El món sembla tan perfecte rere la seva veu i ritme que cap moment esdevé inoportú per deixar-s’hi emportar. (more…)
‘District 9′ de Neill Blomkamp (2009) November 16, 2009
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 2commentsEls aficionats a la ciència ficció i el bon cinema en general estan aquesta tardor d’enhorabona. I és que l’arribada de District 9 és una de les notícies més importants de la dècada per aquest gènere cinematogràfic que tan ràpid sol ser rebaixat i vilipendiat tan per la crítica com per una bona part del públic.
El film comença amb una tranquil•litat esfereïdora. La humanitat de les reflexions expressades pels personatges que apareixen en el documental fictici que obre la pel•lícula i que representa filmat posteriorment a la història que se’ns relata unida al testimoni gravat de Wikus van der Merwe que ens situa en la història pròpiament dita, dóna un gran realisme a la història que se’ns conta i contrasta enormement amb l’horror d’aquesta. Sembla que realment estiguem visionant un documental del canal d’història sobre aquella classe de fets que ens avergonyeixen com a espècie durant dècades.

Existeix Asia? November 14, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , 1 comment so farEl viatge que està efectuant aquests dies Obama pel que anomenem continent asiàtic m’ha agafat llegint un llibre força interessant que m’ha fet aprofundir en una reflexió sobre l’eurocentrisme del nostre punt de vista sobre el món.
El llibre de que parlo, es diu Índika està escrit per Agustí Panniker i intenta introduir al lector a la visió que té l’autor sobre el que podríem anomenar la civilització o esfera d’influència històrica de la cultura india. I és introduint la qüestió de què és la India que l’autor fa aquesta reflexió tan interessant que us dic sobre Asia i la India en particular.
Diu, i crec que té força raó, que el que anomenem continent asiàtic no és res més que una creació europea per tal de separar orient d’occident.

‘Els jugadors de whist’ de Vicenç Pagès Jordà (2009) November 11, 2009
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 1 comment so farPer una persona a qui li agradi mínimament llegir, els jugadors de whist és un luxe. Una obra de gran ambició que tot i que acaba de ser publicada per primera vegada crec que farà gaudir els lectors catalans durant tota una generació.
És una obra que traspua modernitat del primer a l’últim mot. I quan dic modernitat no em refereixo a cap cànon artístic, sinó que el llibre està escrit per algú que viu i comparteix els referents i les estructures mentals de les generacions joves.
