Nova Jazz Cava de Terrassa: Swing, jazz, rialles, divertiment i ritme April 30, 2009
Posted by Oriol in : Música , 2comments
Feia temps que em rondava el cuquet d’anar a escoltar jazz a la Nova Jazz Cava de Terrassa i al final vaig trobar el forat per endinsar-m’hi. Anava amb la intenció de veure un concert purament de jazz, però al final va ser un concert i ball de l’estil swing, de manera que ja tinc una excusa per a tornar-hi.
Fou un espectacle molt bonic i interessant, em faltaven ulls per observar i captar-ho tot. (more…)
Pluja d’infortunis April 28, 2009
Posted by Lord Sergi in : Esports, Futbol , 2comments
Sabíem que el Chelsea sortiria a l’atac, que buscarien el gol i que posarien molt de físic al camp. En Hiddink, com a entrenador metòdic i eficient que és, duu setmanes veient vídeos del Barça i, concretament, dels enfrontaments contra el Bayern. El messies asiàtic avisava de la mentalitat amb què aterraven: “Venim concentrats perquè no ens passi com al Bayern”. D’altra banda, el Barça de Guardiola també venia ben mentalitzat, malgrat els petits dubtes sorgits a Mestalla. Tot i que ha fet la sensació com si el fet de què el rival fos el Chelsea “un equip a qui li tenim agafada la mida” i no pas el Liverpool, ha rebaixat la tensió pre-partit de l’ambient tot i ser unes semifinals de lliga de campions. (more…)
L’error Guardans April 27, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Catalana , add a commentPoca gent coneixia Ignasi Guardans fins que va es va trobar enmig del foc creuat en un hotel de Mumbai i va ser gairebé l’únic polític en donar la cara davant dels mitjans de comunicació. Algú sabia que era nét de Cambó, algú altre que era diputat de CiU al Parlament Europeu, però no era una persona gaire mediàtica que diguem. Doncs bé, si aquest drama col•lectiu li va donar popularitat, els últims mesos l’ha utilitzat per convertir la seva situació laboral en l’equivalent polític d’una tragèdia grega.
Entrevista a Pedro Waserman, ex-soldat americà i home de món: “Jo vaig estar a l’Iraq”. April 26, 2009
Posted by Roger de Llúria in : Política Internacional , add a commentNascut un 20 de març de 1976 a Brooklyn, Nova York, aquest nord-americà d’arrels argentines n’ha vist de tots colors. Amb poc més de vint anys va decidir enrolar-se a l’exèrcit i va estar treballant i viatjant durant gairebé una dècada, anant a parar a llocs tan dispars com Egipte, Alemanya i Colòmbia. Més tard va treballar per una empresa privada de seguretat que el va portar a passar el primer semestre del 2008 en terres iraquianes, concretament a Bagdad abans d’iniciar la seva estada a Barcelona. Aquesta experiència tan rica és la que ens va transmetre en la següent entrevista, en què els temes de l’actualitat internacional s’entrellacen amb retalls del seu pas per l’exèrcit i la seva experiència personal. Esperem que en gaudiu, persones amb la trajectòria d’en Pedro no se’n troben cada dia.
Diada de Sant Jordi: el dia de la Guàrdia Urbana April 25, 2009
Posted by Oriol in : Societat, Vida quotidiana , 4commentsDesprés la classe dirigent del país ens diu que mantinguem les tradicions i les festes populars… que no ens les hem de deixar perdre, que les hem de mantenir i promocionar… esbombar, com la llengua, la cultura, perquè el català i la cultura catalana es recuperi o si més no la portem a una situació millor de la que està. Per això ahir era un dia per a gaudir i més quan el dia va acompanyar i que tothom posés el seu gra de sorra per ajudar a mantenir les tradicions.
Si bé es diu en els mitjans de comunicació que el dia de Sant Jordi és un dia laborable en realitat tots sabem que hauria de ser festiu, ¿per què els dirigents no són una mica més permissius perquè el ciutadà gaudeixi de la festa?
Harry Potter, el futur clàssic April 24, 2009
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 5commentsTenia tretze anys quan fa una dècada em va caure per primer cop entre les mans un exemplar de Harry Potter. Llavors no llegia ni Houellebecqs ni Hemingways, i és igual perquè tampoc els hagués entès, però ja llegia el que els llibreters i les mares en diuen “llibres adequats per a la meva edat”, és a dir que tenia uns quants llibres de literatura juvenil que ni recordo, els tres o quatre imprescindibles de Roald Dalh com ara les Bruixes o ‘el meu amic Gegant’ i és clar (!) la biografia de Stoichkov. 
L’impuntual April 23, 2009
Posted by Lord Sergi in : Personals , add a comment
Un altre cop se’m escapava el metro, tornava a fer tard, avui, a la feina. Un altre cop la cursa d’obstacles pel túnel de l’estació de Sants havia estat inútil. Cinc minuts inacabables m’esperaven per endavant. I assegut al banc esperant el metro en sentit zona universitària, un grup de nois que havia avançat em mirava de reüll i mig reien. Amb la camisa enfora i més roig que un tomàquet per l’esforç fet, no n’hi havia per menys.
I, així, semblava que la meva teoria pseudo-filosòfica es consolidava: “Un no pot atrapar el temps, només deixar-se atrapar”. (more…)
Caiguda amb significat April 23, 2009
Posted by Lord Sergi in : Personals , add a comment
La seva mirada et pesa a la consciència.
(silenci és l’únic que resta)
Les rialles dels malfactors t’apressen.
(fugida endavant triada a l’atzar)
Però estàs indefens i ferit.
(un parenostre ràpid i a patir) (more…)
Sorpresa majúscula d’una revelació consolidada: Concert Sanjosex a La Villarroel April 21, 2009
Posted by Oriol in : Música , 3comments
De Girona al Japó
Ja des que entres a la seva web et quedes sorprès, amb el gran disseny de la pàgina i el fet que a cada concert anunciat t’indica quina formació de la banda tocarà, de manera que els concerts als que pots arribar a anar són múltiples: o en Carles (l’ànima de Sanjosex) sol, o acompanyat només amb el baix, o amb mitja banda o tota completa (teclats, saxo, bateria, baix i guitarra). Certament només havia escoltat les poques cançons que posen per la ràdio i havia llegit cròniques i molt bones crítiques, però ahir em vaig quedar meravellat, corprès. (more…)
La Haine (1995) de Mathieu Kassovitz. Una història de les banlieues April 20, 2009
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 1 comment so farPer a que una pel•lícula es pugui titular Odi (la Haine) ha de tractar de temes durs, molt durs. Ha de parlar d’entorns degradats i de persones marginades. Ha de parlar de ràbia, frustració, ira i venjança. Ha de parlar dels crits desesperats d’aquells que són atropellats i aixafats. Ha de ser la veu dels oblidats i dels que no suporten el sistema. Ha de ser una pel•lícula que per a l’espectador actuï com un cop de puny a l’estómac que el deixi sense respiració.
L’obra de Mathieu Kassovitz ho fa perfectament. Ambientada en la vida a l’extraradi parisenc, les banlieues, l’autor ens relata com és la vida entre aquells que tothom menysprea, i per remarcar l’efecte de denúncia que pretén aconseguir, filma tota la pel•lícula en un blanc i negre que li dóna encara més dramatisme.
