Vergonya: Fins a 10.000 euros de multa per donar asil a immigrants il·legals February 27, 2009
Posted by Lord Sergi in : Política, Política Espanyola, Societat, Vida quotidiana , 1 comment so far
La circumstància en què en Joan Viladecamí de la font de Sant Medir s’ha trobat aquest matí, no deixa de ser un dels molts casos en què pot veure’s implicat més d’un ciutadà resident a l’Estat Espanyol. Avui, era un dia com un altre en la vida d’en Joan Viladecamí, ell, tot un patriota, fa mig any que per motius de feina, se’n ha hagut d’anar a Madrid. Com veieu, la factura de la crisi pot arribar a ser molt desagradable per més d’un. Ell, un català tocat i posat, davant la vergonya d’haver d’anar a treballar amb i pels inquisidors, va agafar el DNI se’l va aprendre de memòria, i va cremar-lo amb despit, mentre a la cara se l’il•luminava un somriure: malparits…! (more…)
El govern espanyol és culpable. IPC sense preu de l’habitatge = engany February 27, 2009
Posted by Encaputxat in : Societat, Vida quotidiana , add a commentJa des d’abans de que esclatés la crisi ho pensava, i veient com van les coses m’hi reafirmo. Que la inflació no contempli l’alça del preu de l’habitatge em sembla una estafa i el més gran engany perpetrat per les administracions per fer-nos creure que tot va bé quan no era així.
Tal com ho he entès l’IPC és l’índex de preus de consum. Encara que teòricament l’habitatge no s’hi hauria de veure inclòs, si analitzem la dinàmica dels darrers anys els dubtes emergeixen. La voràgine de compra-venda que ha fet augmentar escandalosament els preus va tenir molt poc a veure amb les demandes reals de vivenda i molt (moltíssim) amb l’especulació i el consum (entès aquest últim com la compra desenfrenada de segones i terceres residències). (more…)
Decadència o canvi de paradigma February 25, 2009
Posted by Lord Sergi in : Personals, Societat, Vida quotidiana , add a comment
Molts de vosaltres segur que us en heu adonat, ser humà no és cosa fàcil. Haver de barallar-se cada dia amb petits dubtes morals és esgotador i no ens apropa al ideal de felicitat, si és que al capdavall n’hi ha algun. Haver de constatar dia a dia que la hipocresia ha deixat de ser una patologia, per esdevenir un modus vivendi per la nostra societat m’entristeix fortament. Adonar-me que el món continua i continuarà funcionant de forma piramidal no és precisament l’idíl·lic somni que havia imaginat. (more…)
Tots som iguals, però uns són més iguals que els altres February 24, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , 1 comment so far
Com podeu veure en la gràfica que us mostro i que he tret de la pàgina web de cooperants Stop the War in North Kivu, la diferència entre els morts a la RD del Congo i els morts al conflicte Israel-Palestina és grotesca si la comparem amb la cobertura mediàtica que han tingut.
No se’n parla de la gent que mor al Congo. Però per què?
En primer lloc no es tracta d’una lluita de religions ni estan implicats dos pobles amb els que ens sentim en deute per les putades (diguem-ho clar) que històricament els hem fet.
En segon lloc, el conflicte del Congo no és un conflicte que pugui ser manipulat de manera maniquea. No ens podem identificar amb un dels bàndols en conflicte, perquè no és una guerra entre els “bons” i els “dolents”. (more…)
Oasis en concert: Some might say we won’t find a brighter day February 23, 2009
Posted by Lord Sergi in : Música , 1 comment so far
Era 13 de febrer, tocava Oasis* a Badalona, sortia del Metro i amb prou feines m’adonava de què significava aquell concert. Segurament les més d’onze mil persones que s’hi van congregar ho tenien més clar que jo, o potser no, però la cua que hi havia era monstruosa, capaç de donar la volta a l’estadi olímpic gairebé dues vegades. Sí, era llavors quan m’adonava que malgrat tota la boira que els ha envoltat els últims anys hi havia enyorança, estima, nostàlgia, i ganes de reviure en directe cançons que poc o molt han entrat a formar part de tots nosaltres. Sí, el 13 de febrer va ser el dia en què vaig respectar Oasis, els vaig admirar, i em vaig emocionar, tot i mai haver tingut gaire simpatia per un grup que sempre havia trobat sobrevalorat i arrogant. (more…)
Italianització February 22, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Catalana, Política Espanyola, Societat , 2commentsSi algú em preguntés quin és el procés fonamental que està patint l’Estat espanyol (i nosaltres de retruc) en els darrers temps, jo ho resumiria amb una sola paraula: italianització.
En un sentit pejoratiu és clar, al que jo atribueixo varis conceptes: corrupció, crim, desprestigi polític i paràlisi governamental. (more…)
Afganistan amb patates February 21, 2009
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional , add a commentSe les prometien molt felices els europeus. Per un estrany mecanisme, els americans havien elegit un president que era un dels seus, més preocupat per la lluita contra el canvi climàtic, la crisi econòmica i l’extensió de drets que no pas en les aventures militaristes.
Un president que ha promès sortir de l’Iraq en els propers 16 o 24 mesos, i que tancarà aquesta taca a l’honor d’Occident que porta per nom Guantanamo. Quina pena que no llegissin bé la lletra petita del contracte abans de iniciar el procés de deïficació de Barack Obama.
Facebook i condicions d’ús: Teniu el que us mereixeu February 19, 2009
Posted by Valkyria in : Ciència i tecnologia, Societat, Tecnologia, Vida quotidiana , 6comments
Amb el títol em refereixo als usuaris de Facebook i la polèmica apareguda pels canvis de les condicions d’ús del famós portal de xarxes socials. Segons aquests canvis, Facebook passaria a gestionar directament els continguts publicats pels seus usuaris, impedint-los esborrar fotos, comentaris i tota mena de continguts pujats a la xarxa social. És a dir, apropiant-se dels drets d’autor i de dades personals alienes a la companyia.
Rèquiem per un somni February 18, 2009
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 1 comment so farFilmada l’any 2000, aquesta pel•lícula de Darren Aronovsky s’emmarca dintre del gènere que alguns han titllat com a “pelis de drogues”. A diferència però d’altres pel•lícules com Trainspotting, en que tot i la duresa d’algunes escenes i situacions sempre es manté un rerefons irònic i anècdota. En canvi, la força amb que impacta Requiem for a Dream no deixa espai per als somriures.
El film és inclement amb l’espectador. Des del seu entremaliat inici fins a l’aterridor final, la trama i les sensacions que inspira en l’espectador veure la degradació exponencial a que es veuen sotmesos els protagonistes a causa de la seva addició a les drogues són brutals.
Versions Antològiques #1: NUDE (Radiohead) February 17, 2009
Posted by Showbiz in : Música , 4commentsJa farà un any que em vaig assebentar que uns informàtics, sense cap finalitat comercial explícita, ni tampoc per petició expressa de Radiohead varen realitzar una curiosa versió de Nude, una de les cançons de l’últim disc, In Rainbows.
A partir d’una Sinclair ZX Spectrum, una impresora, un scanner i una vintena de discs durs varen programar i sincronitzar tota una sèrie de sorolls quotidians que podríem sentir en una oficina en hora punta, per tocar una tonada realment familiar per a tots els amants d’aquest grup.
A més l’estètica del video, la captura de la imatge, els colors i les seqüències estan tan ben muntades que música i imatge es fusionen en una nova obra d’art i fan que, sens dubte, sigui una de les coses més originals que he vist durant aquesta dècada per internet, i un exemple clar que tenint els mitjans adequats i les idees clares es poden fer vertaders miracles artístics.
PS. La cançó tarda en començar, què us penseu que tot són virtuts per fer música amb una Spectrum?