‘Les benignes’ de Jonathan Littell (2007). Un viatge amb un nazi al cor de les tenebres. November 30, 2007
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 2comments
Les bienveillantes. Aquesta és la primera novel·la de Jonathan Littell; més de 1100 pàgines premiades amb el prestigiós premi Gouncourt 2006 i dedicades a contar una història, la d’un agent del nazisme, la d’un oficial de les SS Max Aue col·laborador i testimoni en segona línia de la orgia d’horror que composaren els dirigents de l’Alemanya nacionalsocialista durant la Segona Guerra Mundial i que tant bé interpretaren els seus homes pel “bé” del Volk (poble en alemany).
Amb una Toccata introductòria brutal i definitòria, l’obra és mostra des del principi com el que és: descarnada, crua, contundent, magna. Magna. Aquest és l’adjectiu que més l’honora. Com ja he dit la novel·la és llarga, però alhora és variada i cada etapa té la seva cadència en una obra que no només busca entretenir, sinó que també, i sobretot, tirar per terra tots els estereotips que s’han anat construint al voltant del mite nazi en els més de seixanta anys que han passat des de la fi de la guerra. Després de Les Benignes, els qui escriguin sobre la Segona Guerra mundial ho tindran difícil per destacar, per no dir gairebé impossible. Littell ha marcat el cànon i així com avui tothom pensa en Dickens quan es refereix al sutge industrial de l’Anglaterra del s.XIX, en no gaires anys l’Holocaust Jueu i el camí que va conduir la Endlösung (solució final) a la seva culminació Auswitchiana no podran ser esmentats en els cercles literaris, i no literaris, sense esmentar Les Benignes. Perquè fer-ho ens semblaria tan absurd com parlar de les revolucions sense pensar en l’obra d’Orwell, Rebel·lió a la Granja. (more…)
La paciència i el sentit de la justícia escrits a l’ADN November 29, 2007
Posted by Encaputxat in : Ciència, Ciència i tecnologia , add a commentSovint els homes al veure’ns reflectits al mirall després d’un dia dolent ens hem preguntat què és el que ens fa humans. Què és aquest comportament que permet que visquem en societat sense matar-nos els uns als altres. La resposta a aquesta qüestió, com a tantes altres, la trobem mentre ens adormim i piquem la porta dels somnis, en aquell estat de lucidesa que es torna amnèsica amb el despertar però que es conserva viva mentre duren els somnis.
Definir la totalitat d’allò què ens fa humans seria llarg i potser impossible, un terreny només adobat enmig de la confusió de la lucidesa, però en podem fer un petit recompte. Dels que ens sortirien, de ben segur que la paciència i el sentit de la justícia apareixerien en més d’una travessa.
Comprenem perfectament què és tenir paciència o sentit de la justícia, però el que no ens plantegem normalment, és on es troba la seva arrel. És cultural o genètica? (more…)
L’Escalè crida a participar a la manifestació de protesta per RENFE. L’1-D Tots al carrer! November 28, 2007
Posted by L'Escalè de la Discòrdia in : General , add a commentDes de l’Escalè sempre hem denunciat el desastre i els perills del TGV. Al maig ja parlàvem del perill de què creués el centre de Barcelona (tema de gran debat en aquests moments) i des de l’inici de la crisi amb les rodalies ens hem fet ressò i hem denunciat tots els esdeveniments que s’han anat produint en aquesta penosa i malaurada successió de desgràcies.
RENFE ha estat també centre de les nostres crítiques, el nostre expert ha denunciat repetidament com la poca inversió en les rodalies estava conduint a un desastre generalitzat en les vies d’entrada de Barcelona. I s’ha produït.
A més, després del fiasco de la primera manifestació que es va convocar sobre RENFE i el TGV, algun altre col·laborador ja va demostrar el seu profund desencís pel poc èxit de la protesta essent com és aquest un tema que afecta el nostre nivell de vida.
Així que davant la nefasta gestió que ha fet el govern Zapatero de la crisi de les vies i la poca sensibilitat que ha demostrat ell mateix com a cap de govern, l’Escalè de la Discòrdia i tots els seus col·laboradors anuncien la seva adhesió al manifest i el lema que encapçalaran la manifestació del proper dissabte 1 de Desembre convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir i a la que ja s’han adherit 120 entitats i 36 partits polítics diferents.
La manifestació s’iniciarà a les 5 de la tarda a la Plaça Catalunya de Barcelona i amb el lema “Som una nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures”, avançarà per Via Laietana i acabarà el seu recorregut a l’Estació de França.
La manifestació té com a objectius bàsics:
Reclamar el traspàs de la xarxa de transports i d’infraestructures a la Generalitat.
Exigir la publicació immediata de les balances fiscal entre Catalunya i l’Estat.
Reclamar la recaptació i gestió de tots els impostos des de Catalunya.
Us hi esperem, és l’hora d’alçar-nos.
‘REC’ (2007) de Jaume Balagueró i Paco Plaza. Una de zombis potser? November 27, 2007
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , add a commentLes pel·lícules de terror mai han estat sant de la meva devoció. Podria fer una llista enorme de les pel·lícules mítiques del gènere que no he vist: no he vist El exorcista, no he vist El resplandor, no he vist Darkness i no, tampoc Saw; amb aquest patètic brillant currículum en el gènere vaig anar a veure l’altre dia el film dirigit per la parella Balagueró-Plaza i us asseguro que tot i no ser un fan d’aquest gènere tan terrorífic en vaig sortir molt i molt satisfet.
El film comença tranquil·lament des de la perspectiva d’una reportera i un càmera que estan gravant el típic i anodí reportatge sobre la feina dels bombers que fan el torn de nit i la vida que porten a la caserna. Sona l’alarma i de cop i volta es troben en un pis de Rambla Catalunya on es comencen a succeir uns esdeveniments estranys.
Sempre des del punt de vista del càmera, el film avança ràpidament pel camí del suspens. La policia també s’ha acostat a l’edifici per investigar un presumpte assassinat, però quan entren al pis, només troben una senyora de comportament estrany i sons guturals. El desconegut ha començat a ballar la seva dansa infernal. (more…)
Putin envia l’oposició a comissaria. Kasparov és arrestat November 26, 2007
Posted by Encaputxat in : Política , add a comment
Ja es veia venir que l’amic Vladimir no se’n podria estar de fer-ne alguna. No satisfet amb el tripijoc que el mantindrà en el poder indefinidament, i que esquiva les restriccions constitucionals al respecte, sembla que ha decidit acabar d’assegurar la jugada.
A una setmana de les eleccions legislatives per a les quals Vladimir Putin es presenta com a cap de llista de la seva formació Rússia Unida, una manifestació en contra de la seva política que havia reunit unes dues mil persones als carrers de Moscou va acabar amb crits i corredisses. La policia es va dedicar a fer la seva feina tal i com la feien en els vells temps, a garrotades. (more…)
Crítica Destructiva – Avui ens carreguem… Bioshock November 26, 2007
Posted by Valkyria in : Crítica Destructiva, Microsoft, Videojocs , add a commentInaugurem una subsecció –quanta importància per un tag!- a videojocs, o si més no una nova manera de veure els videojocs. La de “Crítica Destructiva” una manera tiquis-miquis d’atacar un videojoc, i la manera en la qual un joc mai s’hauria de criticar.
Aquí ja hem parlat moltes vegades de Bioshock com el que és: un excel·lent joc. A nivell jugable i artístic és una meravella. A nivell de conceptes filosòfics, crec que avui en dia té pocs o cap rivals. I el que fa més gran: és un shooter, un tipus de joc que no és presta a aquest tipus de plantejaments. Però ha arribat d’odiosa hora dels “però”, que no treuen que sigui un joc de 10.
Per on comencem… ah, si per la creativitat. Quina paraula tan bella no? Doncs bé, és limita a “a veure quan de recargolada és la teva ment”. Es a dir, primer pots cremar un enemic, per que aquest es tiri al aigua i el puguis electrocutar. I acabar amb ell d’una manera quasi ridícula. Clar que posats a pensar això mentre t’està acribillant a trets. Qui vol creativitat quan tinc una escopeta que reparteix amor? M’ha costat més però l’he guanyat igual. I és que… com sabia jo que era petroli el que tenia a sota! El problema de la creativitat és que apareix quan ja saps què t’ofereix l’entorn o quan és d’una lògica aplastant. (more…)
L’asturlleonès i el còrnic en auge. “Noves” llengües a Europa November 25, 2007
Posted by Encaputxat in : Política , add a commentEls anys passen, i conforme la UE creix, amb ella ho van fent també l’estabilitat econòmica i política dels països que l’integren. I ja se sap, que en les èpoques de tranquil·litat, la diversitat sempre és més reivindicada, i sobretot acceptada.
Una mostra d’això és la manifestació d’ahir a Oviedo (Astúries). Ahir milers de persones sortiren als seus carrers per reclamar l’oficialitat de la variant asturiana de l’astur-lleonès en el nou Estatut d’autonomia que s’està redactant al principat Asturià. En ella, 250 organitzacions van mostrar el seu suport a la proposta, que compta amb el rebuig absolut de les delegacions asturianes de PP i PSOE. Tot i així sembla que alguna cosa és mou per allà dalt. (more…)
Paraula d’Edmilson: la veu innocent November 24, 2007
Posted by Lord Sergi in : Esports, Futbol , add a comment
Dimecres van sortir a la llum per TV3 unes declaracions del jugador brasiler del Barça on explicava la situació del vestidor d’una manera més aviat religiosa, fent gala així de la seva vessant creient. Comparant el Barça amb una família, i explicant que el que passava en el club no era pas diferent del que podies trobar a qualsevol família. Que tota família tenia una o varies ovelles negres, i que el Barça no era una excepció. I que els diners, la fama, les dones, han corromput a alguns jugadors fent-los aparcar els seus valors morals. Potser l’Edmilson no ha pensat que podria ser que no en tinguessin de valors morals les suposades ovelles negres… (more…)
La setmana de proves: reguem més les vies? November 22, 2007
Posted by Lord Sergi in : Vida quotidiana , add a comment
El dissabte passat va començar a funcionar el servei parcial de rodalies. El qual consisteix en aprofitar l’única via que està operativa a Bellvitge i fer-hi passar tots els trens que hi càpiguen. Simples matemàtiques. Si abans teníem 2 vies, i ara en tenim una, doncs es redueix la freqüència de pas fins a la meitat.
Durant aquests últims 2 anys els retards de Renfe han estat tan constants que hi ha expressions quotidianes com tardar una hora de pagès que haurien de ser adaptades als temps moderns per una hora de rodalies, per exemple. Així doncs qui es creia que funcionaria alguna cosa abans del 30 de Novembre? Tots esperàvem, coneixent aquesta tropa, que es comencés a restablir per Nadal. (more…)
‘Redacted’ de Brian de Palma. Atenció, és l’Iraq. November 22, 2007
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , add a comment
Aquesta és una d’aquelles pel·lícules, que es poden estimar o es poden odiar, però que colpeixen. I és que la manera com Brian de Palma ens presenta el desastre de l’ocupació no pot ser més directe i innovador.
Dirigit des de la perspectiva dels mateixos soldats nord-americans i imitant la perspectiva d’una càmera domèstica, De Palma ens mostra alguna cosa més que un simple acostament al drama que es viu en el país. El multipremiat film introdueix també en diferents moments petits vídeos de l’estil You Tube, amb un traç que trenca esquemes i que s’apropa en molt a les noves vies de comunicació i relació que han aparegut amb la popularització d’Internet multiplicant la sensació de realitat de l’obra. (more…)