jump to navigation

Vergonya aliena August 29, 2007

Posted by Valkyria in : Vida quotidiana , add a comment

Parada de metro d’Espanya, 19:30 de la tarda d’avui, una parella de turistes pregunten al cap d’estació d’Espanya si sap anglès. La resposta em deixa astorat. El cap d’estació diu que no. Tot i així el pobre turista insisteix, i li pregunta per Sants-Estació. Veient que el cap d’estació no només no s’esforçava a entendre’l, sinó que defugia la pregunta, el turista va cap a un grup d’empleats (3) de TMB que afortunadament estaven al vestíbul. De les tres, només una sabia anglès. I jo no puc fer més que tenir una terrible sensació de vergonya aliena.

Deixant de banda o no que ens atenguéssin en (ja no dic català, perquè és inverosímil) espanyol en un altre país, trobo bastant malament que en una estació tan important com Espanya (que recordem que està en un punt força turístic (Fonts Màgiques, MNAC, Caixafòrum, Fira de Barcelona a més de ser un enllaç important a les equipacions de la muntanya de Montjuïc) hi hagi un cap d’estació que no sàpiga anglès.

A part de la cada vegada més dubtosa existència d’aquest tipus de personal a les estacions (no eviten que hi hagi gent que es coli, no venen bitllets… i ara tampoc informen) (more…)

  • Share/Bookmark

‘A Brave New World’ (Un món feliç) d’Aldous Huxley (1930) : Una mica de soma? August 27, 2007

Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , add a comment

Imagen

α, β, γ, δ, ε. Alfa, beta, gamma, delta i èpsilon. Les cinc primeres lletres de l’alfabet grec? És clar que sí, però també el nom de cadascun dels cinc estrats socials (i biològics) en què es divideix el món imaginat per Huxley.

Un món on no hi ha mares ni pares, un món on no es coneix la idea de Déu, un món on la llibertat sexual és alguna cosa més que un somni lisèrgic i un món on tothom (com diu el títol) és feliç.

Per aconseguir-ho, una dosi de nens proveta per aquí, i una manipulació embrionària per allà per arribar a cinc classes de nens diferents, tots preparats per fer feines i seguir estils de vida diferents. Ben amanit amb dosis contínues d’una hipnosi educativa bombardejada des de la més tendra infància per a què tothom sigui feliç amb la vida que durà en el futur. (more…)

  • Share/Bookmark

[Opinió] Tenia Sony raó? August 27, 2007

Posted by Valkyria in : Sony, Videojocs , add a comment

Sobta que avui que Nintendo s’ha fet amb el primer lloc que Microsoft amb X-Box 360 tenia des del seu llançament, tingui que opinar sobre Sony, que avui per avui en ventes no és rival (10,57 i 10,51 contra 4,5). Però els múltiples errors que està donant la X-Box 360 deixen a la PS3 com l’única consola next-gen d’alta definició que ofereix la garantía de suportar HDMI, i un format de gran capacitat com és el Blu-Ray sense perill de que la consola es cremi (segons una estadística per cada 100 consoles X-Box avariades hi ha 2 PS3).

El cert és que segons com es miri, PS3 no és cara. M’explicaré: En comparació amb altres reproductors de bluray, PS3 val quasi el mateix oferint un sistema d’entreteniment, disc dur i la possibilitat d’introduir Linux. (more…)

  • Share/Bookmark

Queens Of The Stone Age, Era Vulgaris: Lullabies To Paralize 2ª part August 24, 2007

Posted by Lord Sergi in : Música , add a comment

Imagen

El nou disc de The Queens Of The Stone Age*, Era Vulgaris, el 5è d’aquest grup nord-americà, sembla néixer massa influenciat per l’èxit del seu anterior treball, Lullabies To Paralize (2005). Un àlbum que va deixar empremta, però que particularment era massa llarg.

Fent cas als meus pensaments post-llançament ;-) l’Era Vulgaris és un disc més compacte, no s’allarga. Ara, però, en matèria d’innovació d’estil podríem dir que quedarien amb empat tècnic si competissin contra el “nou” mando de la Sony.

Els QOTSA es doctoren en aquest àlbum com a creadors de discos d’aire malaltís. Que té el seu auge amb el single i cançó més comercial “sick, sick, sick“. Han intentat explotar les facetes que van fer exitós el Lullabies To Paralize, però no han aconseguit igualar-lo. Nogensmenys, han consolidat el seu estil acoblant les distorsions i guitarres de “Little Sister” a varies de les seves cançons.

Sick, sick, sick
(more…)

  • Share/Bookmark

Dilema 3XL: la política per sobre de l’entreteniment August 20, 2007

Posted by Valkyria in : Vida quotidiana , add a comment

Amb l’aparició del domini .cat que identifica els llocs web preferentment de llengüa o cultura catalanes, Televisió de Catalunya també va fer canvis en tots els seus dominis (passant del .net al .cat). En general el canvi s’ha limitat al domini. Desgraciadament, el canvi ha anat més enllà en el programa d’entreteniment juvenil 3xl.net, (ara 3xl.cat.)

En primer lloc, vull que quedi clara una cosa. No seré jo qui critiqui l’aparició del domini .cat, en cert punt ho trobo absurd fora d’una qüestió política, però ho respecto com a símbol d’identitat nacional dins de la xarxa de xarxes. Des del moment que els dominis d’Internet es van començar a succeir als països (cosa que no passava abans) es va deixar palès que l’absurditat política i les seves corresponents ambicions de sobirania inclús més enllà de les fronteres físiques. I encara que trobo bé que Catalunya tingui el seu lloc en forma de domini, no deixa de ser una cosa francament banal, i que no té res a veure amb la filosofia d’Internet d’un món sense fronteres i més cosmopolita. Crec que en el cas del nacionalisme català, s’hauria de vetllar per fronts més importants (com per exemple els de les seleccions autonòmiques) i deixar-nos de barallar per 3 lletres que a l’hora de la veritat no canvien el contingut d’una web. Una web és tan catalana amb .cat, que sense. El problema ve quan la gent no veu més enllà de les tres lletres. (more…)

  • Share/Bookmark

Heroïna d’imprevist August 19, 2007

Posted by Valkyria in : Sony, Videojocs , add a comment

Després de 5 entregues quasi consecutives a PSOne de Tomb Raider, i el seu posterior pas en forma de reconversió per Dreamcast, la saga va debutar a PlayStation 2 amb un llistó francament alt degut a la dubtosa qualitat de les dues darreres entregues. I sense cap mena de dubte, El ángel de la oscuridad va ser una de les decepcions més sonades del catàleg de PlayStation 2. A nivell tècnic va ser una decepció, i va ser un joc que va veure’s molt perjudicat per les presses i probablement unes limitacions tècniques que no haguéssin tingut en GameCube o X-Box . Era un joc molt mediocre, que no justificava el nom de la saga, i que ha estat sense cap mena de dubte un fracàs.

I d’això han passat 3 anys. Tres anys que ens han deixat dos Tomb Raiders més: Legends, i Anniversary. Molta gent no ha oblidat la decepció que va suposar l’anterior entrega i ha optat per la diplomàtica via de fer el buit a Lara Croft. Els fidels a la saga, confiaven en un canvi, que per l’èxit de la saga s’havia de fer. Realment ha estat així? (more…)

  • Share/Bookmark

PSC i Barcelona’92 : en nom de l’èxit (i III) August 17, 2007

Posted by Encaputxat in : Política , add a comment

Imagen

L’estratègia sembla perfecta, i si apareix alguna escletxa en ella és resolta amb eficiencia i celeritat per la poderosa maquinària del partit.

I aquí apareix el fòrum de les cultures com a símbol d’aquesta manera de fer. El fòrum fou un esdeveniment cultural pensat per recuperar per un temps l’atenció del món i amb ella l’eufòria ciutadana del 92, va fracassar estrepitosament fins a quedar reduït a ser un espasme pseudo-cultural patètic i ridícul incapaç de resistir dignament la burla i les crítiques de tots els catalans davant el seu escassíssim ressò internacional (recordem que aproximadament el 90% de les persones que el van visitar pertanyien a l’estat espanyol, i més del 60% a Catalunya).

Tot i aquell magnífic fracàs, els electors van tornar a atorgar l’alcaldia barcelonina al PSC en les eleccions del 27 de maig. Això sí, per un marge una mica més estret de vots i després d’oferir en safata el cap de l’alcalde del fòrum Joan Clos (more…)

  • Share/Bookmark

L’adéu de Peter Moore August 15, 2007

Posted by Valkyria in : Microsoft, Videojocs , add a comment

És cert que fa ja un mes (es va saber el 18 de juliol) d’aquesta noticia, però només després de veure els diferents esdeveniments de Microsoft en els tres últims E3, no m’he adonat de que la figura que més ha destacat (inclús per sobre de la –fins ara- persona més rica de món: Bill Gates) és la de Peter Moore, el vicepresident de la divisió d’entreteniment de Microsoft. Sorprenentment Moore va anunciar que deixava Microsoft per fer-se càrrec de la presidència d’Electronic Arts un cop acabat l’E3. Sembla ser que per la GC que en breu es farà, farà acte de presència, per tal que la transició entre ell i el nou director de màrqueting (Don Mattrick, ex-president de EA) sigui més suau. El cas és que la noticia va arribar en el moment més delicat per a Microsoft (l’anunci de que les 11 milions de consoles X-Box 360 venudes eren defectuoses, del qual ja en vem parlar aquí), tot i que Moore deia que no era per les consoles defectuoses.

És la pitjor noticia per Microsoft, ja que significa un gir cap el mercat casual (no ens enganyem, és el mercat que mou el sector): Per fer-vos una idea, Moore era president de Sega Amèrica i Mattrick no m’influeix massa confiança venint d’una companyia que ven jocs com Harry Potter, Fifa, los sims i similars. Això probablement voldrà dir més jocs, però de menor qualitat.

Peter Moore (nascut a Liverpool el 1955) va arribar a Microsoft després de passar per una divisió americana de Rebook, i anar a Sega d’on va arribar a ser president de la divisió Americana. Moore va ser un dels principals pilars que va moure Sega a passar a ser distribuïdor de software (i va evitar així la fallida de la companyia degut a les males ventes de la Sega Saturn que venien de llarg). L’experiència que Moore va guanyar a Sega venent la Dreamcast (una gran consola que va tenir un destí fatal degut a les seves antecessores), el va dur a que Steve Ballmer, CEO de Microsoft, és fixés en ell, portant-lo a Microsoft el 2003. La companyia en aquell moment va començar a sumar punts, per convertir-la en el que és ara. Una consola que pot presumir de tenir una base de 12 milions d’usuaris i jocs que sí que criden l’atenció (Cosa que durant la primera X-Box va ser clarament insuficient). (more…)

  • Share/Bookmark

Joguines…? August 14, 2007

Posted by Valkyria in : Vida quotidiana , add a comment

Feia temps que no posàvem res en el nostre apartat d’inclassificables. Però això no té desperdici i els límits dels fòrums són grans i inabastables. El vídeo crec que ho diu tot. És Dora L’Exploradora, i és una mascota virtual per a nens de més de 5 anys. És ven per internet a un preu de 14,95 US$. I abans que ningú digui res: Sí, és real. (és de fonts contrastades).

La publicitat literalment diu: “amb aquesta nina es pot riure i jugar juntes, compartir secrets i donar-li amor…” i la cirereta ve quan diu “Tingues una aventura amb Dora, l’Exploradora”. I funciona amb 2 piles AAA. Aquesta publicitat suposo que ve a l’envàs, i probablement aquest sigui un anunci fet per un aficionat, però ja és una bona prova del que vull dir. Les dues piles serveixen perquè vibri la nina?

  • Share/Bookmark

Descomptes amb lletra petita August 13, 2007

Posted by Valkyria in : Vida quotidiana , add a comment

Com si fossin la típica propaganda de contingut multimèdia per a telèfons mòbils, amb missatges com ”aconsegueix X cançó per 30 cèntims”. I a sota la lletra petita que diu: “Enviant aquest missatge se’t donarà d’alta al servei de la empresa X”. Doncs una mica així són els descomptes que ofereix el Carnet Jove de la Generalitat.

La culpa no és de la Generalitat sinó de les empreses que participen del projecte, que t’anuncien que tenen descomptes, però s’inventen les mil i una per no aplicar-te’ls. Un exemple clar, el que ja hem discutit aquí alguna vegada: el preu de les entrades de cinema. El descompte és quasi simbòlic. Us mentiria si us digués el preu exacte, perquè no el recordo, però el descompte no supera l’euro. Però si parlem d’un descompte del 15% sona més maco. I aquest descompte no és aplicable a Festius i Dies de l’espectador. És a dir que els dies de major afluència i els que és pot anar, no hi ha rebaixa: una cosa clàssica.

Una altra oferta que fa gracia és la d’una pizzeria de la que no en diré el nom. En el Pack Jove (aquella mentida que cada any treuen amb l’esperança de que creguis que no és tan dolent tenir el carnet) et fan un descompte. Però demanes les pizzes i resulta que el “descompte” (perquè et donen dues pizzes pel preu d’una, però collons, quina una quan val 14 Euros Aprox.) ja esta aplicat i no pots utilitzar els tiquets que tens (les ofertes no són acumulables). En conclusió que com a molt te’ls deus poder fumar si no tens paper de fumar i ets fumador ¿o la tinta és tòxica? (more…)

  • Share/Bookmark