Comments on: ‘Assaig sobre la ceguesa’ de José Saramago (1995)

By: Ximo

Ximo — Fri, 04 Dec 2009 11:23:20 +0000

Hi ha moltíssimes lectures interessants i el temps és limitat. Per tant, costa un poc fer segones lectures de les millors obres, a mi em passa això. Amb “Assaig sobre la ceguesa” ho he fet i la veritat és que una segona lectura, més reflexiva, ha sigut per a mi molt gratificant.

Coincidisc amb tu en què és una obra molt recomanable, tot i que jo pense que caldria advertir que pot ferir sensibilitats.

Gràcies per la teua invitació a visitar la vostra pàgina, cosa que faré amb molt de plaer, i també per la vostra aportació a la difusió de la literatura.

By: Encaputxat

Encaputxat — Wed, 02 Dec 2009 10:54:53 +0000

Ja podria ser ja. Crec que amb la teva segona lectura has tingut més temps per reflexoinar-hi que no pas jo, així que em sembla força raonable el que dius. Amb tot, la veritat és que a mi em va semblar un llibre excel·lent i que recomanaria a tothom sense dubtar-ho ni un moment.

Gràcies per enriquir el debat i si entres al nostre catàleg i hi veus algun altre llibre que hagis llegit i del qual tinguis alguna cosa a dir estarem encantats de rebre els teus comentaris

By: Ximo

Ximo — Wed, 02 Dec 2009 10:46:35 +0000

He llegit la novel.la dues vegades. La primera va ser fa temps, ràpidament i amb horror. Ara, aprofitant que estava programada en un Club de Lectura, l’he tornada a llegir amb l’avantatge de saber què passa i, per tant, sense eixe efecte colpidor inicial. L’horror, en la novel.la, té un crescendo, arriba al cim quan narra les violacions de les dones al manicomi i l’incendi posterior. Després, la sensació d’horror sembla que minva (almenys jo he viscut la novel.la així), perquè potser l’horror en llibertat sembla que ja no és el mateix que l’horror claustrofòbic del manicomi, tot i que hi ha escenes terribles, com els morts del supermercat, entre d’altres. A mesura que avancem en la lectura comencem a intuir que la “colla d’elegits” eixirà endavant. Segurament, eixa “relaxació”, eixa pèrdua de tensió fa que la lectura de l’última part de llibre siga més feixuga, és cert, però no per això és sobrera. I també, jo, com a lector, em plantege si no estarà fet això amb intenció per part de Saramago, perquè ens adonem que fins i tot a l’horror ens acostumem, que les escenes colpidores del principi de la novel.la no ens afecten igual al final de la història, després de tot el procés de degradació humana que s’hi mostra.

By: Encaputxat

Encaputxat — Mon, 30 Nov 2009 13:17:38 +0000

Estic d’acord amb tu que la recuperació de la vista és un símbol d’esperança final que recull l’esperit del llibre, però tanmateix segueixo mantenint que aquesta part de la novel·la és innecessariament llarga. La qüestió no és que sorprengui o no, sinó que crec que el que aporta aquest fragment ho podria haver aportat en un nombre força menor de pàgines.

Tanmateix estem parlant de literatura així que és possible que el que a mi em sembli innecessari a una altra persona (en aquest cas tu ) li sembli imprescindible.

By: Ximo

Ximo — Mon, 30 Nov 2009 13:03:05 +0000

Sobre la previsibilitat de l´última part del llibre, m’agradaria dir-hi que “Assaig sobre la cegesa” no és una novel.la d’intriga i, per tant, no crec que tinga com a objectiu sorprendre fins l’útima línia. D’altra banda, la recuperació de la visió per part dels personatges i l’albirament de la recuperació de la normalitat, segons el meu parer, forma part d’un missatge d’esperança, la salvació dels elegits, d’aquells que han triat la unió i la solidaritat com a manera de continuar sobrevivint. L’última part del llibre és imprescindible, si no fóra així la història seria una altra.