‘Renacimiento’ de Kenzaburo Oé (2000) August 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 7commentsCada nou llibre que ens arriba de Kenzaburo Oé, és un petit plaer. Una d’aquelles joies mig secretes que arriba d’amagatotis a les llibreries i a les biblioteques del país, que no fa soroll, però que omple amb orgull els prestatges allà on reposa.
Kenzaburo Oé és un autor molt poc conegut al nostre país. Malgrat ser premi Nobel de Literatura l’any 1994, el japonès mai ha gaudit de gaire ressò i per tant costa que les editorials (gràcies Seix Barral i Anagrama!) arrisquin a traduir les seves obres si no és amb l’ajuda de subvencions. Una pena, perquè a mi em sembla un autor imprescindible per a tota llibreria.
‘Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina’ de Joan B. Culla (2004) August 21, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura, Política, Política Internacional, Societat , 3comments
Acabo de llegir el llibre “Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina” del professor Joan B. Culla, una obra imprescindible per tothom qui vulgui entendre i tenir una opinió formada lliure de prejudicis i estereotips sobre el litigi àrabo-israelià. Es tracta d’una obra que fa un repàs exhaustiu des dels esdeveniments inicials que portaren a la creació de l’Estat d’Israel el 14 de maig de 1948 fins als nostres dies. Malgrat que el llibre fou publicat el 2004, i durant aquests sis últims anys han succeït moltes coses (la mort de Yasser Arafat, la Guerra del Líban el 2006, l’operació Plom Fos entre el 2008 i el 2009 a la Franja de Gaza, la finalització del govern d’Ariel Sharón i els posteriors governs d’Ehud Olmert i en l’actualitat de Benjamin Netanyahu, etc), la crònica és més vigent que mai. (more…)
El joc dels Déus August 13, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura, Personals, Vida quotidiana , 6comments
Tot i que aquest cronista no hagi escrit mai cap novel·la, sí que ho ha intentat més d’una vegada, hi ha fracassat sempre, però no perquè no tingui idees, perquè d’idees sí que en té, i de força interessants, ni tampoc per falta de l’hàbit d’escriure, perquè més o menys, des que agafà el gust per les lletres, sempre li ha agradat cultivar – en part per no oxidar-se – els quatre rudiments de la llengua que el seu professor de català li va ensenyar ara fa uns quants anys, ni tampoc per manca de l’hàbit de la lectura, perquè aquest hàbit es va convertir en una necessitat – per aquells que la lectura ha esdevingut una necessitat, la frontera que separa la lectura de l’escriptura és difusa localment, ja que sense ser-ne conscient hom s’acaba trobant a l’altre costat, i és nítida globalment ja que és fàcil distingir qui escriu de qui no ho fa –, ni per falta d’ambició o motivació, sinó per dificultats diverses que s’ha anat trobant a mesura que volia fer un pas endavant en la creació narrativa. Algunes dificultats, reflexions, constatacions i conclusions, sempre personals, fruit dels fracassos successius, s’exposen al llarg d’aquestes línies. (more…)
‘Congreso de futurología’ de Stanislaw Lem (1971) August 5, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura , 5comments
De tant en tant m’agrada llegir alguna utopia/distopia per allò de què poden servir d’advertiment d’un potencial esdevenidor del qual cal prendre distància si com a societat no volem acabar malament sense ni tan sols adonar-nos-en. La primera que vaig llegir i que em va obrir les portes al gènere, va ser “1984” de George Orwell. La següent fou “Un món feliç” d’Aldous Huxley, seguida de “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, és a dir, els tres clàssics per antonomàsia. Sense voler entrar en valoracions profundes, de les tres, la que més em va agradar va ser “1984”. (more…)
‘Tots els noms’ de José Saramago (1997) July 3, 2010
Posted by Ximo in : Literatura , 2commentsEl conservador de la Conservadoria General del Registre Civil pren una decisió i la comunica als seus subordinats: a partir d’ara els morts es barrejaran amb els vius. No els cossos, evidentment, sinó les fitxes on s’inscriuen els naixements, els matrimonis, els divorcis i les morts. Aquesta mesura pot semblar el fruit de la necessitat de resoldre una simple qüestió pràctica, intranscendent per tant. Tanmateix, el discurs del conservador és el punt de partida d’una mena de revolució, una revolució rara potser -perquè el revolucionari és precisament el guardià de l’ordre establert, de l’edifici moral representat per la Conservadoria General-, però revolució al cap i a la fi. Aquest episodi de Tots els noms adquireix una significació especial ara que Saramago ha mort, molt recentment, el proppassat 18 de juny. El conservador diu que si els morts no estigueren entre els vius tard o d’hora serien oblidats. I Saramago no serà oblidat, continuarà entre els vius, parlant a través de la seua obra, el seu meravellós llegat.
‘El testament d’Alcestis’ de Miquel de Palol (2009) June 18, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 6commentsSempre l’havia vist com un gran articulista, mordaç, però potser massa il•lustrat per mi. Els seus llibres no m’atreien excessivament tot i que tenia curiositat per saber de que anava ‘El jardí dels set crepuscles’ perquè sortia a un recopilatori de obres mestres literàries.
Tanmateix, ja quan vaig llegir una breu crítica al Testament d’Alcestis vaig tenir el cuquet de llegir-lo, de saber-ne més. I no he quedat gens decepcionat. (more…)
‘Tòquio blues – Norwegian Wood’ de Haruki Murakami (1987) June 8, 2010
Posted by Ximo in : Literatura , 2commentsM’imagine el senyor Murakami preparant les canyes, els hams i la resta d’estris necessaris i me l’imagine seriós, concentrat, sobre unes roques a la vora de la mar. I continue imaginant: després d’un moviment sec i professional, les paraules, frases i paràgrafs travessen sense soroll la frontera entre l’aire, on habita ell, i l’aigua on nadem els peixos lectors. Espentats per una fam que no és de menjar, els peixos ens engolim l’hamet i, en un tres i no res, irremeiablement, Murakami ja ens té dins de la seua cistella gegant. Atrapats, vivim la contradicció: hi ha ganes d’escapar-se i al mateix temps de quedar-se dins d’eixe univers nou i sorprenent, d’eixa altra dimensió. I en eixe me’n vaig-no me’n vaig les hores i les pàgines passen a una velocitat de vent rabiós, diferent a la de les corrents de la mar. Jo no m’estaré de reconéixer-ho: a mi m’ha pescat.
‘Se sabrà tot’ de Xavier Bosch (2010) June 1, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cultura, Literatura , 3comments
Es mereixia el premi Sant Jordi? Aquesta és la pregunta que m’ha anat rondant pel cap totes aquestes setmanes. I la resposta és així de simple: NO. ‘Se sabrà tot’ ha estat un èxit de vendes, un best-seller sense pal•liatius. Sí. Però així i tot el trobo literàriament sec. Com diria l’Encaputxat: sembla un còmic escrit. Capítols curts, llenguatge planer i fortes dosis de periodisme fan que sigui un llibre fàcil de llegir. I ideal per escoles, pel 1er cicle d’ESO per exemple: Maragall, pren-ne nota. (more…)
‘Pallassos i monstres. La història tragicòmica de 8 dictadors africans’ d’Albert Sánchez Piñol (2000) May 22, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 4commentsDues persones en aquest planeta m’han imbuït d’una certa obsessió per l’estudi i la coneixença dels dictadors i que fan i han fet del món un lloc infernal per a milions de persones. Són el meu pare i un bon amic que una vegada fa cosa d’un parell d’anys va passejar-se per aquesta pàgina per escriue la boutade que Messi era un inútil. El seu odi a la opressió ha estat i és un dels meus referents polítics principals i els estic profundament agraït per això.
Mobutu Sese Seko. Cleptòman, rapinyaire i assassí
Aquest llibre tracta de vuit homes que durant la segona part del segle XX van causar dolor, mort i sofriment a desenes i desenes de milions de persones al continent africà. Desgraciadament però per a la nostra cultura democràtica, gairebé ningú els coneix.
‘La mort a Venècia’ de Thomas Mann (1912) May 18, 2010
Posted by Ximo in : Literatura , 3commentsUna vida de treball i disciplina en aparença sòlida com la piràmide de Kheops s’esfondra. Hi ha barra lliure, senyores i senyors: tothom pot opinar. Uns diran que la causa és un terratrèmol de magnitud vuit en l’escala de Richter, uns altres que ha estat una explosió nuclear, hi haurà també qui parle d’un càstic diví… Siga com siga, ara aquella vida ja no és una piràmide indestructible sinó un caos de naips escampats per terra, castell anihilat pel bufit d’un xiquet juganer.
