‘El senyor de la guerra’ de Andrew Niccol (2005) September 3, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura, Política, Política Internacional , 9comments
La guerra civil d’Afganistan i la guerra civil de Somàlia són dos conflictes bèl·lics causants de desenes de milers de morts. En la guerra d’Afganistan, els EUA, líders mundials en inversió armamentística i en exportació d’aquesta, sembla clar que es proveeixen ells mateixos l’armament necessari per a combatre els milicians i/o guerrillers. Amb quines armes, però, combaten els talibans contra els americans i la pròpia població? Amb quines armes combaten entre sí els somalís? Si no són països fabricants potencials, qui els les ven per poder seguir al peu del canó? (more…)
‘Origen’ de Cristopher Nolan (2010) August 16, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 7comments
L’expectació era gran davant el nou film de Nolan. El seu monumental èxit dirigint la darrera peli de Batman li ha acabat de guanyar un prestigi artístic fora del comú. Ell i el seu estil genial però rocambolesc han entrat al mainstream per la porta gran, i s’ha assegut a la butaca presidencial com el director de cinema més admirat i seguit del moment. (more…)
‘La cinta blanca’ de Michael Haneke (2010) August 10, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 5comments
Surto del cinema i em dic que mai més em tornaré a fiar dels premis que hagi pogut rebre (o no) una pel·lícula. Mentida, la carn és dèbil, però després de veure ‘La cinta blanca’ la frustració encara ha estat més gran.
Millor direcció, guió i pel·lícula europea de l’any, millor pel·lícula del festival de Cannes i nominada a l’Oscar en la categoria de millor film estranger són un reconeixement excessiu per una obra que avorreix de principi a fi i a sobre encara se’n sent orgullosa. (more…)
‘Toy Story 3’ de Lee Unkrich (2010) August 5, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura , 4comments
Hom diu que les segones parts mai són bones. I la història del cinema ens ha demostrat en múltiples ocasions que les seqüeles no previstes des de la confecció de la trama de la pel·lícula inicial solen anar degenerant fins a acabar en produccions pesades de baix nivell. Un exemple recent és Shrek de Dreamworks que tot i tenir uns grans beneficis de taquilla, la qualitat de les seqüeles (ja en duen 4!) no arriba a estar al nivell de la primera.
La saga de Toy Story, però, viu fora d’aquestes profecies. Disney l’ha cuidat molt bé i veure-la de nou a la gran pantalla no es fa repetitiu, sinó que és motiu d’alegria. Fa 15 anys que va estrenar-se, i en feia 11 de la seva fantàstica segona part. Disney amb Pixar al costat ha escrit un gran guió i ha tancat una trilogia de Toy Story de manera excel·lent, sent la millor saga animada que he vist fins al moment. (more…)
‘Qué bello es vivir’ de Frank Capra (1946) July 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 1 comment so far
Avui toca un altre clàssic. Dels de tota la vida. Dels que els avis van anar a mirar al cinema del poble algun diumenge d’estiu allà pels anys quaranta. Dels que et fan acabar amb un somriure als llavis.
L’escriu i dirigeix Frank Capra, un dels directors més fructífers de la època, que a mi em va meravellar amb ‘Arsénico por compasión’ una comèdia amb Cary Grant de protagonista en què dues entranyables àvies es dedicaven a enverinar pobres desgraciats que s’acostaven per la casa on vivien; els resultats són òptims i l’espectador gaudeix d’una pel•lícula que amb un estil de narració una mica a l’antiga et fa sentir com a casa, en família.
‘Minority Report’ de Steven Spielberg (2002) July 7, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura , add a comment
Adéu, Crow.
Dues paraules. I tan de significat. Dues paraules claus de l’escena més representativa del film. Dues paraules que marquen un abans i un després en la vida del nostre protagonista, John Anderton. Dues paraules que formen una sentència contundent d’aquelles que marquen i fan història.
És l’any 2054 i gràcies al projecte Pre-Crim dirigit per Lamar Burgeuss (Max von Sydow) Washington D.C. acompleix el seu sisè any lliure de crim. John Anderton (Tom Cruise) és un policia de la Unitat de Pre-Crim, i n’és també el comandant. Una Unitat que s’encarrega de protegir la ciutat de qualsevol tipus de crim. El sistema és ben senzill, i començà així: (more…)
‘Dotze homes sense pietat’ de Sydney Lumet (1957) July 4, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 5commentsAquesta és d’aquelles pelis que avui ningú s’atreviria a fer. El concepte és tan senzill que no crec que cap gran companyia l’avalés i recorreria els circuits de cinema independent amb grans alabances dels cinèfils i indiferència del públic en general.
Per sort però, els anys cinquanta eren altres temps per al cinema. Eren temps on un film que durant hora i mitja centra la seva atenció en una habitació tancada amb dotze homes discutint podia atraure diners, actors reconeguts i esdevenir un gran èxit, de crítica, però també de taquilla.
Festa del cine: Festa amb lletra petita June 5, 2010
Posted by Valkyria in : Cinema, Cultura , 3comments
Ahir vaig anar al cinema a veure Robin Hood amb uns amics, aprofitant per inscriure’m de pas a l’anomenada Festa del Cinema, que permet veure pel·lícules en els cinemes adscrits en la promoció pel mòdic preu de 2 Euros. L’efecte de la promoció es va notar: per primera vegada en molt de temps vaig fer una cua digne de menció en un cinema. Però no tot podía ser tan maco i efectivament no ho va ser: La pel·lícula que vaig anar a veure, mediocre; la coca-cola carísima, i el descompte, com sempre, amb lletra petita.
‘The Hurt Locker’ de Kathryn Bigelow (2009) March 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 3commentsQuan vaig veure que aquesta pel•lícula havia estat nominada a nou oscars vaig flipar, l’havia tingut al disc dur durant més de sis mesos i sempre m’havia fet pal mirar-la, així que quan The Hurt Locker es va alçar amb sis Oscars ara farà un parell de setmanes me la vaig posar definitivament a la meva petita agenda cinematográfica. Que devia tenir la pel•lícula per haver estat tan premiada?
L’Oscar dels 100 milions d’Euros: crítica al Cinema 3D, a Avatar i altres reflexions March 9, 2010
Posted by Valkyria in : Cinema, Cultura , 3comments
Ahir es va consumar el que jo ja presumia des de feia temps: que Avatar fou un grandíssim bluf de 300 milions d’Euros engrandit pel hype de més de 10 anys de producció. Qualsevol em podria titllar de boig, que guanyar 3 Oscars no ho fa qui vol sinó qui pot i que és molt fàcil parlar quan la gala ja s’ha celebrat. La súper producció de Cameron, de la que ja hi ha rumors d’una segona part, estava nominada a 9 estatuetes, de la mateixa manera que The Hurt Locker (En tierra hostil), amb un pressupost molt més modest. Entre les candidatures de Avatar estaven la de Millor Director i Millor Pel·lícula. Doncs bé, la pel·lícula finalment s’en va endur 3 de categories menors i totes tècniques, mentre que el millor director i millor pel·lícula s’els va endur el seu gran rival. Un colós amb peus de fang i la gran derrotada de la nit. Perquè fent comptes, cada oscar els hi ha ha sortit per 100 milions d’euros.