El joc dels Déus August 13, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura, Personals, Vida quotidiana , 6comments
Tot i que aquest cronista no hagi escrit mai cap novel·la, sí que ho ha intentat més d’una vegada, hi ha fracassat sempre, però no perquè no tingui idees, perquè d’idees sí que en té, i de força interessants, ni tampoc per falta de l’hàbit d’escriure, perquè més o menys, des que agafà el gust per les lletres, sempre li ha agradat cultivar – en part per no oxidar-se – els quatre rudiments de la llengua que el seu professor de català li va ensenyar ara fa uns quants anys, ni tampoc per manca de l’hàbit de la lectura, perquè aquest hàbit es va convertir en una necessitat – per aquells que la lectura ha esdevingut una necessitat, la frontera que separa la lectura de l’escriptura és difusa localment, ja que sense ser-ne conscient hom s’acaba trobant a l’altre costat, i és nítida globalment ja que és fàcil distingir qui escriu de qui no ho fa –, ni per falta d’ambició o motivació, sinó per dificultats diverses que s’ha anat trobant a mesura que volia fer un pas endavant en la creació narrativa. Algunes dificultats, reflexions, constatacions i conclusions, sempre personals, fruit dels fracassos successius, s’exposen al llarg d’aquestes línies. (more…)
Un procés de matrícula indigne July 28, 2010
Posted by Valkyria in : Personals, Vida quotidiana , 1 comment so farAvui era el dia en què un servidor havia de matricular-se a la universitat, en concret a la UAB. Per motius laborals (treballo de matí, i l’hora de matrícula era a les 11), no podia anar-hi jo, així que vaig autoritzar al meu pare a que ho fes per mi, deixant-li ben clar què, quan, com i a on havia d’anar/fer/dir/preguntar/demanar segons el document de matriculació. Doncs sembla que després de tot encara li han quedat dubtes per culpa de la desinformació de la UAB. Entre una cosa i altra ens hem hagut de trucar 5 vegades.
El compte enrere ha començat April 23, 2010
Posted by Lord Sergi in : Personals , add a comment
És l’última nit de penitència;
l’últim mos d’espessa textura;
l’última lluna ratllada de l’any.
I sento la por d’un nou nat,
al redescobrir el món,
copsar una nova realitat.
Perquè demà,
les mirades tristes dels que resten,
dibuixaran un quadre esgarrifant. (more…)
El dimoni existeix March 18, 2010
Posted by Lord Sergi in : Personals, Vida quotidiana , add a comment
Era temps d’estiu o gairebé, quan un home se’m acostà tot perdut i em demanà ajuda. Al veure’l tot confós no vaig dubtar en orientar-lo. Un temps més tard, mirant enrere l’escena que us detallaré més endavant, me’n adono que no havia topat amb un home qualsevol. (more…)
El pla Neucat és inútil: Caos i descontrol total March 8, 2010
Posted by Lord Sergi in : Personals, Política, Política Catalana, Societat, Vida quotidiana , 3commentsDiumenge al vespre sentia com, al Temps, en Dani Ramírez anunciava que de ben segur, amb un 90% de probabilitat, avui dilluns nevaria a les comarques barcelonines. Que no s’equivocarien. Coneixent la mala sort que acumulen els nostres estimats meteoròlegs al anunciar un gran esdeveniment, amb canvis de vent imprevistos que allunyen les temudes borrasques, vaig pensar que no passaria res d’extraordinari: Total, si la conselleria d’Interior no ha dit pas res, no?-vaig pensar. Una mica de neu i llestos! (more…)
El Barça de les 6 copes: Passat, present i futur. December 20, 2009
Posted by Lord Sergi in : Esports, Futbol, Personals , add a comment
Durant tota la meva vida hi ha dos equips del Barça que sempre han ressonat amb força en boca dels culers veterans: El Barça de les 5 copes i el Dream Team. El primer em queda molt lluny i només em puc creure les paraules que d’ell s’han escrit, tot i haver vist fragments espectaculars de jugades d’en Kubala. Del Dream Team sí que en tinc un record, però de l’etapa post-92 i difuminat. Recordo com cantava gol al cotxe cada cop que xiulaven una falta a favor del Barça a la frontal, i és que els porters, curant-se en salut, feien l’estàtua i amagaven les mans quan xutava en Koeman. Recordo la màgia d’en Laudrup, amb les seves passades sense mirar, que em va acompanyar durant tota la infància fins que va decidir retirar-se el 1998 desprès d’un partit èpic contra el Brasil. Tot i això, és curiós que a diferència del Mundial 94, la desfeta d’Atenes no la vaig acabar d’entendre, i vaig veure-la a trossos, no com l’Encaputxat que va quedar traumatitzat. En aquella època era més fan dels meus jugadors preferits que de l’equip en qüestió. Tot un idòlatra. Klinsmann, Roberto Baggio i Maldini tancaven el cercle amb el meu adorat Laudrup. (more…)
Títol Defectuós, Títol Caducat i els seus parents: els sense títol November 20, 2009
Posted by Valkyria in : Personals, Societat, Vida quotidiana , 6comments
Proposo aquesta sintonia per ambientar en el metro, com a himne de ETM/TMB i acompanyar la lectura d’aquest article.
16:15 de la tarda, estació del metro Espanya L3. Apareix un noi amb ulleres, vestint dessuadora negra arremangada i pantalons texans amb uns auriculars que sobre surten de la butxaca, tot disposat a entrar en el recinte del metro, prèvia validació del seu títol de transport. Però perplex, veu com la màquina escup la targeta. ” TÍTOL DEFECTUÓS” es pot llegir en el panell digital. El noi mira la targeta: li quedava més de mitja targeta. Pensa que potser és la màquina, que està avariada. No seria pas tan estrany. Prova una segona i una tercera màquina, sense sort. Simultàniament a aquest fet, dos o tres joves es colen en el metro. El noi, frustrat, mira a veure si hi ha un revisor de TMB a prop, ni que sigui per bescanviar el seu títol. És en va: No hi ha personal de TMB a la vista. Com sempre. El noi mira el rellotge nerviós. Es fa tard i clarament té pressa. No li queda un altre remei que tirar de cartera i comprar una altre T-10. I si, jo sóc aquest noi, i aquest, l’enèsim article on em cago en TMB. l’enèsim article en el qual em cago en TMB després del salt
L’aspiradora d’il·lusions October 22, 2009
Posted by Lord Sergi in : Personals, Societat, Vida quotidiana , comments closed
He viscut tota la meva vida a l’Eixample, però el Poble-Sec ha estat durant 15 anys el meu barri escolar, on he format el meu intel·lecte, i on qualsevol bon record d’aquella època esborra les petites ombres que vaig anar veient créixer. Un barri que em va fer madurar segurament molt abans que la majoria de joves de la meva edat.
Aquesta nit m’he assabentat que l’Eric Oliveras, un noi tres cursos més petit que jo ha deixat aquest món massa d’hora, amb tan sols 19 anys. Una mort tràgica, cruenta, que m’ha deixat uns moments commocionat. -Com podeu comprovar a la notícia, el noi i la família ja no vivia al barri, però això no té rellevància, ja que com explicaré més endavant, ha estat la inèrcia del barri el que l’ha abocat a l’abisme. (more…)
Sobre la cooperació i l’ajuda humanitària October 5, 2009
Posted by Encaputxat in : Personals, Política, Política Internacional, Vida quotidiana , add a commentAra que he acabat el màster en Relacions Internacionals que vaig començar ara farà un any aproximadament, se m’obren moltes portes al davant. Potser masses i tot. Què vull fer amb la meva vida? Intentar treballar en el departament d’exteriors de la Generalitat? Provar sort en el milió i mig d’institucions i lobbies de Brussel•les? Entrar en una multinacional? Participar en algun projecte de cooperació? O assumir que la meva carrera és Biotecnologia?
Sincerament no en tinc ni la més refotuda idea del que vull fer. Així de clar. Suposo que en el fons faré el que fa tothom i acceptaré la primera oferta atractiva que se’m presenti, però tanmateix de totes les opcions que tinc la que més em torba és la de participar en un projecte de cooperació a l’estranger, la gent em pregunta si m’agradaria participar en una iniciativa d’aquest estil i la única cosa que faig és sortir amb sarcasmes per tal d’evitar pensar una resposta. Per això i per tal d’aclarir les meves pròpies idees al respecte he decidit escriure aquest article d’inici tan carregós i impropi de l’Escalè per la seva temàtica personal.
Els somnis més dolços September 7, 2009
Posted by Lord Sergi in : Personals, Vida quotidiana , 2comments
Els tinc llegint. Els diaris, les revistes i els llibres, tots ells ho saben de bona tinta. Qualsevol dia després de dinar, tot estirat al llit, sota l’ampit de la finestra, en tenen prou amb deixar-me assaborir quatre planes perquè caigui del tot rodó un parell d’horetes.
M’agrada sentir com, minut a minut, l’esforç per aixecar una pàgina esdevé cada cop més gran, fins que els meus ulls comencen a esborronar-me la vista i mig tancant-se demanant-me un temps de repòs. (more…)