‘Ordre i aventura’ de Mishima (2010) July 13, 2010
Posted by Lord Sergi in : Música , 2comments
Mishima tenia un repte molt difícil: superar el llorejat àlbum ‘Set tota la vida’ (2007), puntuat en qualsevol TOP com un dels 10 millors de la dècada. Un imprescindible. L’èxit, però, no ha canviat a en aquests ja-no-tan-joves-barcelonins que dia a dia segueixen forjant el seu camí i han seguit explorant diferents estils musicals i lletres sense renunciar al seu pop intimista i proper.
‘Ordre i Aventura’ manté la línia dels últims 2 àlbums, i compleix les expectatives de cara als fans, però ja us ho avanço: no arriba a superar el repte d’igualar o superar el llistó de ‘Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa’ (2005) (more…)
Escena BCN 23/4/10: Molt camí per recórrer April 24, 2010
Posted by Lord Sergi in : Música , 5commentsAhir a la nit vaig assistir al festival Escena BCN que s’estrenava aquest Sant Jordi amb l’objectiu de fer d’altaveu dels artistes del moment (els que tots just comencen i els consolidats) de l’escena musical barcelonina. El Festival tenia dos espais separats, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club, entre els quals s’anaven repartint els diferents concerts. Per fer quadrar horaris, els concerts es solien solapar, entre escenaris, al principi i al final entre 15 i 20 minuts. Al Sant Jordi Club per això, l’escenari estava escapçat un tros per poder posar-hi una petita zona de sofàs i cadires, junt amb un mini escenari perquè tot aquell qui s’atrevís es posés allà al mig a tocar i cantar davant qui volgués escoltar-se’l. Una aposta agosarada, ‘Canta si tens sang!’, que va tenir més d’un parell o tres d’atrevits.
Sonen molt bé
Els Amics de les Arts 13/3/10 a Granollers: Per triomfar no us cal plagiar March 19, 2010
Posted by Lord Sergi in : Música , 8comments
Els Amics de les Arts* estan de moda. Els ha costat més que a Manel enganxar amb el públic, tot i fer més temps que intenten fer-se un nom i entrar al difícil i disputat món musical. Amb 2 EPs, Catalonautes (2005) i Roulotte Polar (2007), i 2 LPs, Castafiore Cabaret (2008) i Bed & Breakfast (2009), finalment poden dir, juntament amb els 7 premis Enderrock obtinguts aquest mes de març, que estan triomfant. Que estan fent realitat mica a mica els seus somnis i esperances. Les xifres del myspace canten per si soles, més de 50 mil reproduccions en vàries de les últimes cançons i més visites al seu perfil que Mishima (ultratge! 
).
Estanislau Verdet: L’all ho és tot pels anglesos (2008) March 13, 2010
Posted by Encaputxat in : Música , 2commentsManel ha aconseguit en un sol any el que jo ja havia donat gairebé per impossible i ha acostat la música catalana fins al mainstream del país. Adéu a les èpoques fosques de Rosa de España, Bisbals & cia, i salutacions cordials per tots els músics i bandes que han regenerat la música catalana fins arribar a un punt que tornem a estar a la cúspide d’Europa encara que ningú ens ho vagi a reconèixer perquè està feta en català.
Jo ploc, tu plous, ell plou i anirem en patinet…
Slagsmålsklubben, Boss for Leader (2007): electrònica de dibuixos animats February 17, 2010
Posted by Encaputxat in : Música , add a commentFeia gairebé un any que en David m’havia recomanat aquest disc quan farà cosa d’un mes vaig començar a escoltar-lo. Però qui em pot culpar? A qui se li acudeix fotre un nom tan estrany a una banda de música? Val que són nòrdics, però jo què sé, també podien pensar en els que tenim dificultats en llegir quatre consonants seguides!
Bé, en qualsevol cas els amics de Slagsmålsklubben em tenen captivat. El seu so electrònic agrada gairebé a la primera escolta i ens introdueix a un univers multicolor que avança a gran velocitat al voltant nostre. Tema rere tema, ens veiem emportats per la seva música de bases electròniques i ànima de videojoc.
‘Caravan Palace’ (2009): a ritme de swing! February 8, 2010
Posted by Encaputxat in : Música , 1 comment so far
Sí senyor, els fan del swing estan d’enhorabona. Perquè aquesta banda francesa que va treure disc el darrer any ha aconseguit el que semblava impossible: insuflar nova vida al swing i convertir-lo en el material perfecte per tota classe de festes.
Amb un estil alegre i absolutament desenfadat, Caravan Palace ens presenta aquest disc, de títol homònim i que sens dubte és tota una revelació per als oients més exigents. El disc comença amb un tema instrumental però mogut, Dragons, que tanmateix és un dels millors de l’àlbum i que ens serveix per entrar en matèria davant el festival que ens espera. (more…)
TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (II) January 31, 2010
Posted by Showbiz in : Música , 4comments#7. Antony and The Johnsons – The Crying Light
Segurament no dec ser l’únic que està fart de sentir a anuncis i a pel·lícules, indiscriminadament, la cançó Hope there’s someone del seu anterior disc (I am a bird now) . Tot i així, Antony no ha abandonat la seva caverna creativa. No s’ha acomodat a l’èxit i ha tornat a buscar poesia musical a través del seu particular punt de vista compositiu. Ens torna a regalar quasi 40 minuts més de nou material, a un nivell impecable, amb cançons com Aeon, Daylight And The Sun, o Her eyes are underneath the ground. BRAVO, BRAVÍSSIMO. (more…)
Scotch et sofa, la sensació francesa January 30, 2010
Posted by Oriol in : Música , 2comments
Era l’últim cap de setmana d’agost i vaig marxar amb uns amics cap a l’Empordà…a l’Acústica de Figueres a gaudir de molt bona música. Un de tants bons festivals de música que tenim en aquest país. Era un gran cap de setmana d’estiu: sol, cel clar, calor i la màgia que sempre desprèn Figueres. Hi vam anar disposats a escoltar un gran nombre de grups de música del país i ves per on la gran sensació i sorpresa no va ser de la terra, va ser del país veí, no… no del que penseu… sinó de França.
Vam escoltar el grup sense voler, no anàvem amb la idea de escoltar-los, no era un dels objectius per anar a l’Acústica, simplement ens hi vam parar per omplir una franja d’horari entre concert i concert que sí teníem prefixats al principi. Tanmateix fou el que més ens va sorprendre i captivar de tota l’Acústica. Va fer que tot el que vam escoltar i veure després, tot i estar bé, molt bé, no arribés al punt de grandesa, originalitat, emoció i captivament que ells ens havien deixat. (more…)
TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (I) January 29, 2010
Posted by Showbiz in : Música , 4commentsTot i que tard, per fi em veig en cor d’anunciar els meus 15 discs preferits editats -i reeditats- aquest any, sense veritats absolutes, amb absències sonades (segur), però fetes segons el meu criteri. COMENCEM.
#15. Miles Davis – Kind Of Blue (50th Anniversary Edition)
Aquest disc, emblema del jazz i de la música moderna celebra el seu cinquantè aniversari amb una reedició. Totalment recomanable i, indiscutiblement, d’escolta obligada. 5 temes totalment preparats per una nit de bourbon de 13 anys, partides de pòker, i, (perquè no?) una bona dosis de preliminars sexuals. (more…)
Tastautors 22/01/10: ‘Delên’ i ‘La increïble història de Carles Carolina’ January 28, 2010
Posted by Lord Sergi in : Música , 4comments
El passat divendres vaig anar fins a Cardedeu, arrossegat pel nostre discordiant Oriol, per anar a veure el concert de la increïble història de Carles Carolina. Enguany, el Festival Tastautors, de Cardedeu, compleix la seva 6a edició i he de dir que amb un èxit absolut. La sala es va omplir fins dalt, amb totes les taules plenes i la gent dempeus. Segurament, l’únic que es pot retreure a l’organització és la falta de puntualitat. Però ja sabeu què diuen: les coses bones es fan esperar.
No n’esperava gaire de Delên, per no dir res, que venien a presentar el seu disc de debut: ‘Sa roba estesa (2009)’. Tanmateix, al final del certamen, quan els vaig comprar l’àlbum i vaig veure després que estava produït per en Jaume Pla (Mazoni) em va venir de cop a la memòria que ja havia llegit sobre ells. Com podeu endevinar fàcilment vaig quedar captivat per l’intimisme d’aquest grup menorquí. (more…)