‘El senyor de la guerra’ de Andrew Niccol (2005) September 3, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura, Política, Política Internacional , 9comments
La guerra civil d’Afganistan i la guerra civil de Somàlia són dos conflictes bèl·lics causants de desenes de milers de morts. En la guerra d’Afganistan, els EUA, líders mundials en inversió armamentística i en exportació d’aquesta, sembla clar que es proveeixen ells mateixos l’armament necessari per a combatre els milicians i/o guerrillers. Amb quines armes, però, combaten els talibans contra els americans i la pròpia població? Amb quines armes combaten entre sí els somalís? Si no són països fabricants potencials, qui els les ven per poder seguir al peu del canó? (more…)
‘Renacimiento’ de Kenzaburo Oé (2000) August 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Cultura, Literatura , 7commentsCada nou llibre que ens arriba de Kenzaburo Oé, és un petit plaer. Una d’aquelles joies mig secretes que arriba d’amagatotis a les llibreries i a les biblioteques del país, que no fa soroll, però que omple amb orgull els prestatges allà on reposa.
Kenzaburo Oé és un autor molt poc conegut al nostre país. Malgrat ser premi Nobel de Literatura l’any 1994, el japonès mai ha gaudit de gaire ressò i per tant costa que les editorials (gràcies Seix Barral i Anagrama!) arrisquin a traduir les seves obres si no és amb l’ajuda de subvencions. Una pena, perquè a mi em sembla un autor imprescindible per a tota llibreria.
‘Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina’ de Joan B. Culla (2004) August 21, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura, Política, Política Internacional, Societat , 16comments
Acabo de llegir el llibre “Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina” del professor Joan B. Culla, una obra imprescindible per tothom qui vulgui entendre i tenir una opinió formada lliure de prejudicis i estereotips sobre el litigi àrabo-israelià. Es tracta d’una obra que fa un repàs exhaustiu des dels esdeveniments inicials que portaren a la creació de l’Estat d’Israel el 14 de maig de 1948 fins als nostres dies. Malgrat que el llibre fou publicat el 2004, i durant aquests sis últims anys han succeït moltes coses (la mort de Yasser Arafat, la Guerra del Líban el 2006, l’operació Plom Fos entre el 2008 i el 2009 a la Franja de Gaza, la finalització del govern d’Ariel Sharón i els posteriors governs d’Ehud Olmert i en l’actualitat de Benjamin Netanyahu, etc), la crònica és més vigent que mai. (more…)
‘Origen’ de Cristopher Nolan (2010) August 16, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 7comments
L’expectació era gran davant el nou film de Nolan. El seu monumental èxit dirigint la darrera peli de Batman li ha acabat de guanyar un prestigi artístic fora del comú. Ell i el seu estil genial però rocambolesc han entrat al mainstream per la porta gran, i s’ha assegut a la butaca presidencial com el director de cinema més admirat i seguit del moment. (more…)
El joc dels Déus August 13, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura, Personals, Vida quotidiana , 6comments
Tot i que aquest cronista no hagi escrit mai cap novel·la, sí que ho ha intentat més d’una vegada, hi ha fracassat sempre, però no perquè no tingui idees, perquè d’idees sí que en té, i de força interessants, ni tampoc per falta de l’hàbit d’escriure, perquè més o menys, des que agafà el gust per les lletres, sempre li ha agradat cultivar – en part per no oxidar-se – els quatre rudiments de la llengua que el seu professor de català li va ensenyar ara fa uns quants anys, ni tampoc per manca de l’hàbit de la lectura, perquè aquest hàbit es va convertir en una necessitat – per aquells que la lectura ha esdevingut una necessitat, la frontera que separa la lectura de l’escriptura és difusa localment, ja que sense ser-ne conscient hom s’acaba trobant a l’altre costat, i és nítida globalment ja que és fàcil distingir qui escriu de qui no ho fa –, ni per falta d’ambició o motivació, sinó per dificultats diverses que s’ha anat trobant a mesura que volia fer un pas endavant en la creació narrativa. Algunes dificultats, reflexions, constatacions i conclusions, sempre personals, fruit dels fracassos successius, s’exposen al llarg d’aquestes línies. (more…)
‘La cinta blanca’ de Michael Haneke (2010) August 10, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 5comments
Surto del cinema i em dic que mai més em tornaré a fiar dels premis que hagi pogut rebre (o no) una pel·lícula. Mentida, la carn és dèbil, però després de veure ‘La cinta blanca’ la frustració encara ha estat més gran.
Millor direcció, guió i pel·lícula europea de l’any, millor pel·lícula del festival de Cannes i nominada a l’Oscar en la categoria de millor film estranger són un reconeixement excessiu per una obra que avorreix de principi a fi i a sobre encara se’n sent orgullosa. (more…)
‘Toy Story 3’ de Lee Unkrich (2010) August 5, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura , 4comments
Hom diu que les segones parts mai són bones. I la història del cinema ens ha demostrat en múltiples ocasions que les seqüeles no previstes des de la confecció de la trama de la pel·lícula inicial solen anar degenerant fins a acabar en produccions pesades de baix nivell. Un exemple recent és Shrek de Dreamworks que tot i tenir uns grans beneficis de taquilla, la qualitat de les seqüeles (ja en duen 4!) no arriba a estar al nivell de la primera.
La saga de Toy Story, però, viu fora d’aquestes profecies. Disney l’ha cuidat molt bé i veure-la de nou a la gran pantalla no es fa repetitiu, sinó que és motiu d’alegria. Fa 15 anys que va estrenar-se, i en feia 11 de la seva fantàstica segona part. Disney amb Pixar al costat ha escrit un gran guió i ha tancat una trilogia de Toy Story de manera excel·lent, sent la millor saga animada que he vist fins al moment. (more…)
‘Congreso de futurología’ de Stanislaw Lem (1971) August 5, 2010
Posted by El missatger del far in : Cultura, Literatura , 5comments
De tant en tant m’agrada llegir alguna utopia/distopia per allò de què poden servir d’advertiment d’un potencial esdevenidor del qual cal prendre distància si com a societat no volem acabar malament sense ni tan sols adonar-nos-en. La primera que vaig llegir i que em va obrir les portes al gènere, va ser “1984” de George Orwell. La següent fou “Un món feliç” d’Aldous Huxley, seguida de “Fahrenheit 451” de Ray Bradbury, és a dir, els tres clàssics per antonomàsia. Sense voler entrar en valoracions profundes, de les tres, la que més em va agradar va ser “1984”. (more…)
‘Qué bello es vivir’ de Frank Capra (1946) July 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 1 comment so far
Avui toca un altre clàssic. Dels de tota la vida. Dels que els avis van anar a mirar al cinema del poble algun diumenge d’estiu allà pels anys quaranta. Dels que et fan acabar amb un somriure als llavis.
L’escriu i dirigeix Frank Capra, un dels directors més fructífers de la època, que a mi em va meravellar amb ‘Arsénico por compasión’ una comèdia amb Cary Grant de protagonista en què dues entranyables àvies es dedicaven a enverinar pobres desgraciats que s’acostaven per la casa on vivien; els resultats són òptims i l’espectador gaudeix d’una pel•lícula que amb un estil de narració una mica a l’antiga et fa sentir com a casa, en família.
‘La Fundació Joan Miró’ de Josep Lluís Sert (1975) July 22, 2010
Posted by observador in : Cultura, Vida quotidiana , 4comments
Introducció
Un edifici, o un espai, es pot analitzar desde punts de vista molt diferents. De la Fundació Joan Miró en podem parlar d’una forma antropològica desde l’òptica del lloc, l’emplaçament, la història (comuna entre l’artista i l’arquitecte), si entenem que l’antropologia tracta dels orígens i dels perquès de certs comportaments. Però també tenim tota la vessant projectual (posicions, composicions, entrades de llum, color, forma…) i, evidentment, tot el que fa referència a la part més tècnica.
La Fundació Joan Miró està situada en un lloc privilegiat de Barcelona: la muntanya de Montjuïc. És l’últim pulmó verd que li queda a la ciutat. El seu mirador particular, massa cops menyspreat.
Imagineu que som una persona que passa per allí i que per casualitat decidim aturar-nos-hi al davant, convertint-nos així en un visitant més. De manera que passejarem per la Fundació des de fora cap endins, com si hi entréssim una tarda de finals de maig, quan el sol tot just comença a abandonar el seu caràcter incipient. (more…)