‘Caravan Palace’ (2009): a ritme de swing! February 8, 2010
Posted by Encaputxat in : Música , 1 comment so far
Sí senyor, els fan del swing estan d’enhorabona. Perquè aquesta banda francesa que va treure disc el darrer any ha aconseguit el que semblava impossible: insuflar nova vida al swing i convertir-lo en el material perfecte per tota classe de festes.
Amb un estil alegre i absolutament desenfadat, Caravan Palace ens presenta aquest disc, de títol homònim i que sens dubte és tota una revelació per als oients més exigents. El disc comença amb un tema instrumental però mogut, Dragons, que tanmateix és un dels millors de l’àlbum i que ens serveix per entrar en matèria davant el festival que ens espera. (more…)
La llei de vegueries: corre-cuita electoral February 7, 2010
Posted by Lord Sergi in : Política, Política Catalana , 5comments
La divisió territorial del país torna a estar a l’ordre del dia a 9 mesos de les eleccions al Parlament. Impulsada des de la conselleria de Governació i Administracions Públiques, amb en Jordi Ausàs al capdavant, és una de les lleis més importants de la legislatura, juntament amb la llei de consultes populars per via referèndum de la qual ja en parlarem en un altre article. Si a tot això i sumem la nova llei del Cinema pendent també del tràmit parlamentari, ens adonem que el govern Montilla ha començat l’any amb la cinquena i els prismàtics posats.
“Només serà per tenir més funcionaris”, “per què no es preocupen de la crisi, ara?”, són dues frases que he captat sobre aquest debat que es repeteix la gent a peu de carrer. És necessària la llei de Vegueries? Calia fer-la ara? Què suposarà la seva posada en funcionament? A tot això intentaré respondre tot seguit 
(more…)
Les jubilacions s’han d’endarrerir February 4, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Catalana, Política Espanyola, Societat, Vida quotidiana , 4commentsSembla que vivim en una societat de peter pans. O això o la majoria dels meus conciutadans han decidit seguir l’exemple de ZP amb la crisi i viure la resta de la vida assentats amb una bena als ulls sobre una via del TGV, tot i esperant que a l’últim moment aquest s’aturi o passi de llarg sense causar ferides notòries.
L’amic del tarannà i dels somriures estúpids ja ens ha mostrat que succeeix quan la inacció és la política del govern davant crisis més que potencials. L’11% d’atur per al 2009 que va predir Corbacho a mitjans del 2008 (i que estic segur que no es creia ni ell), s’ha gairebé doblat sense problemes, i quan ara el mateix Corbacho ha decidit per una vegada a la vida ser sensat i dir el que pensa que s’ha de fer amb les jubilacions per impopular que sigui, tota la patuleia de mass media, “societat civil” i ciutadans indignats se li han llançat a sobre sense pietat i sense que cap company de professió el recolzés.
‘Giù la testa’ de Sergio Leone (1971) February 2, 2010
Posted by Lord Sergi in : Cinema, Cultura , 2comments
Giù la testa, més coneguda aquí com ‘¡Agáchate, maldito!’, és la segona pel•lícula de la segona trilogia de Sergio Leone, batejada com ‘Once upon a time’, que s’emmarca dins el famós gènere, creat pel propi director, anomenat Spaghetti Western. Guardonada el 1972, pels premis David de Donatello, els Gaudí italians , amb la millor direcció.
El film agafa com a context històric la revolució mexicana (1910-1917), durant l’època del revolucionari Pancho Villa, per desenvolupar el seu fil argumental. En ella hi podem trobar reflexions sobre el perquè de les revolucions, què en surt de tot plegat, a qui realment beneficien, el paper que tenen en aquestes els suposats herois de la revolució, així com les procedències i motius diversos dels seus combatents. (more…)
‘La carretera’ de John Hillcoat (2009) February 1, 2010
Posted by Encaputxat in : Cinema, Cultura , 2commentsProbablement la pel•lícula més impactant que hi ha a dia d’avui a les cartelleres de cinema, ‘La carretera’ és un relat espantosament realista que ens situa en un món post-apocalíptic en que la Terra és morta i el canibalisme és moneda corrent.
Adaptada a partir de l’excel•lent novel•la de Cormac McCarthy que fa un parell d’anys ja vaig ressenyar, ‘La carretera’ ha acomplert totes les expectatives que hi havia dipositat i des del meu punt de vista demà hauria d’estar nominada a l’Oscar com una de les millors pel•lícules de l’any, si no fos perquè la duresa i desesperança de les seves imatges la fan de mal digerir per a una acadèmia sempre disposada a optar per l’espectacularitat i les històries sensibleres.
TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (II) January 31, 2010
Posted by Showbiz in : Música , 4comments#7. Antony and The Johnsons – The Crying Light
Segurament no dec ser l’únic que està fart de sentir a anuncis i a pel·lícules, indiscriminadament, la cançó Hope there’s someone del seu anterior disc (I am a bird now) . Tot i així, Antony no ha abandonat la seva caverna creativa. No s’ha acomodat a l’èxit i ha tornat a buscar poesia musical a través del seu particular punt de vista compositiu. Ens torna a regalar quasi 40 minuts més de nou material, a un nivell impecable, amb cançons com Aeon, Daylight And The Sun, o Her eyes are underneath the ground. BRAVO, BRAVÍSSIMO. (more…)
Scotch et sofa, la sensació francesa January 30, 2010
Posted by Oriol in : Música , 2comments
Era l’últim cap de setmana d’agost i vaig marxar amb uns amics cap a l’Empordà…a l’Acústica de Figueres a gaudir de molt bona música. Un de tants bons festivals de música que tenim en aquest país. Era un gran cap de setmana d’estiu: sol, cel clar, calor i la màgia que sempre desprèn Figueres. Hi vam anar disposats a escoltar un gran nombre de grups de música del país i ves per on la gran sensació i sorpresa no va ser de la terra, va ser del país veí, no… no del que penseu… sinó de França.
Vam escoltar el grup sense voler, no anàvem amb la idea de escoltar-los, no era un dels objectius per anar a l’Acústica, simplement ens hi vam parar per omplir una franja d’horari entre concert i concert que sí teníem prefixats al principi. Tanmateix fou el que més ens va sorprendre i captivar de tota l’Acústica. Va fer que tot el que vam escoltar i veure després, tot i estar bé, molt bé, no arribés al punt de grandesa, originalitat, emoció i captivament que ells ens havien deixat. (more…)
TOP-15 millors discs del 2009 segons Showbiz (I) January 29, 2010
Posted by Showbiz in : Música , 4commentsTot i que tard, per fi em veig en cor d’anunciar els meus 15 discs preferits editats -i reeditats- aquest any, sense veritats absolutes, amb absències sonades (segur), però fetes segons el meu criteri. COMENCEM.
#15. Miles Davis – Kind Of Blue (50th Anniversary Edition)
Aquest disc, emblema del jazz i de la música moderna celebra el seu cinquantè aniversari amb una reedició. Totalment recomanable i, indiscutiblement, d’escolta obligada. 5 temes totalment preparats per una nit de bourbon de 13 anys, partides de pòker, i, (perquè no?) una bona dosis de preliminars sexuals. (more…)
Tastautors 22/01/10: ‘Delên’ i ‘La increïble història de Carles Carolina’ January 28, 2010
Posted by Lord Sergi in : Música , 3comments
El passat divendres vaig anar fins a Cardedeu, arrossegat pel nostre discordiant Oriol, per anar a veure el concert de la increïble història de Carles Carolina. Enguany, el Festival Tastautors, de Cardedeu, compleix la seva 6a edició i he de dir que amb un èxit absolut. La sala es va omplir fins dalt, amb totes les taules plenes i la gent dempeus. Segurament, l’únic que es pot retreure a l’organització és la falta de puntualitat. Però ja sabeu què diuen: les coses bones es fan esperar.
No n’esperava gaire de Delên, per no dir res, que venien a presentar el seu disc de debut: ‘Sa roba estesa (2009)’. Tanmateix, al final del certamen, quan els vaig comprar l’àlbum i vaig veure després que estava produït per en Jaume Pla (Mazoni) em va venir de cop a la memòria que ja havia llegit sobre ells. Com podeu endevinar fàcilment vaig quedar captivat per l’intimisme d’aquest grup menorquí. (more…)
Els soldats hi són per combatre January 27, 2010
Posted by Encaputxat in : Política, Política Internacional, Societat , 2commentsI no per fer caritat. I és que home, ja és hora que algú digui les coses pel seu nom! A veure, sé que amb les imatges d’Haití, una vegada més els exèrcits dels països més desenvolupats del món hauran fet que a més de un i de dos se’ls caigui la baba amb lo “guais i moderns” que són els nostres soldats, però no us equivoqueu, el fet que l’exèrcit hagi d’intervenir en aquesta classe de qüestions no és res més que un fracàs i una manera d’enganyar la gent i embolcallar els exèrcits de la seva funció: fer la guerra.
Sí, sí. Fer la guerra. Això és per al que estan els exèrcits. Sinó quin sentit tenen? Aquestes feines humanitàries o pseudo-humanitàries que duen a terme no són més que l’excusa ideològica per a poder-los mantenir a ple rendiment una vegada la majoria de les poblacions d’Europa ja han renegat de la pràctica totalitat de les possibilitats de guerra que existeixen.
